No s'han trobat articles.

Popular

No s'han trobat articles.

Culture

Pissarra 155 - Coeducació

Salvar Salvà

0

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma —i no pas a Llucmajor, com ha dit algun estudiós— l’any 1869. Ho feia just enfront de la casa on, en el segle XVIII, havia nascut un altre nom il·lustre de les lletres mallorquines, Josep de Togores i Sanglada, el comte d’Aiamans. La seva infantesa plàcida transcorregué entre Llucmajor i Ciutat. Finalitzà la seva dilatada existència a la possessió de s’Allapassa, a la marina de Llucmajor, l’any 1958. Era la filla petita de Francesc Salvà, misser i propietari rural, conreador de poesia en castellà, amic de Costa i Llobera i lector de Verdaguer. Salvà tingué l’autor de Pollença com a mentor i era capaç de recitar Canigó de memòria! En aquest mestratge, cal afegir-hi l’amistat amb Josep Carner —que se sentia un mallorquí de Catalunya—, i abans la de Miquel Ferrà, que li presentà Carner. Amb tots dos, s’hi cartejà sovint.

Pissarra 155 - Coeducació

Presentació del calendari 2020: Temps de dones, dones en el temps

0

El divendres 24 de gener va tenir lloc la presentació del Calendari 2020 de l’STEI Intersindical, “Temps de dones, dones en el temps” i fou tot un èxit. Es va celebrar a Palma, a Rata Corner i, atès que està dedicat a les dones músiques, es va poder gaudir de les actuacions del Cor de Dones Codàlia, que impregnà l’espai d’una aura màgica; Marga Rotger, que ha cantat cançons d’empoderament i sororitat de les dones com el seu (juntament amb Joana Abrines) “Som Tantíssimes”; el duet de violoncel·listes Rosa Cardona i Fuensanta Martínez, amb una actuació magistral; i la cirereta del pastís: Miquela Lladó, acompanyada de Jordi Tugores a la guitarra, varen interpretar poemes musicats de dues grans poetes, M. Antònia Salvà i Maria Mercè Marçal, gran referent feminista tres voltes rebel.

Tech

Pissarra 155 - Coeducació

Salvar Salvà

0

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma —i no pas a Llucmajor, com ha dit algun estudiós— l’any 1869. Ho feia just enfront de la casa on, en el segle XVIII, havia nascut un altre nom il·lustre de les lletres mallorquines, Josep de Togores i Sanglada, el comte d’Aiamans. La seva infantesa plàcida transcorregué entre Llucmajor i Ciutat. Finalitzà la seva dilatada existència a la possessió de s’Allapassa, a la marina de Llucmajor, l’any 1958. Era la filla petita de Francesc Salvà, misser i propietari rural, conreador de poesia en castellà, amic de Costa i Llobera i lector de Verdaguer. Salvà tingué l’autor de Pollença com a mentor i era capaç de recitar Canigó de memòria! En aquest mestratge, cal afegir-hi l’amistat amb Josep Carner —que se sentia un mallorquí de Catalunya—, i abans la de Miquel Ferrà, que li presentà Carner. Amb tots dos, s’hi cartejà sovint.

Pissarra 155 - Coeducació

Presentació del calendari 2020: Temps de dones, dones en el temps

0

El divendres 24 de gener va tenir lloc la presentació del Calendari 2020 de l’STEI Intersindical, “Temps de dones, dones en el temps” i fou tot un èxit. Es va celebrar a Palma, a Rata Corner i, atès que està dedicat a les dones músiques, es va poder gaudir de les actuacions del Cor de Dones Codàlia, que impregnà l’espai d’una aura màgica; Marga Rotger, que ha cantat cançons d’empoderament i sororitat de les dones com el seu (juntament amb Joana Abrines) “Som Tantíssimes”; el duet de violoncel·listes Rosa Cardona i Fuensanta Martínez, amb una actuació magistral; i la cirereta del pastís: Miquela Lladó, acompanyada de Jordi Tugores a la guitarra, varen interpretar poemes musicats de dues grans poetes, M. Antònia Salvà i Maria Mercè Marçal, gran referent feminista tres voltes rebel.

Latest Posts

Sabeu el que passa al 0-3?

0

Idò passa que la precarietat i les condicions laborals empenyen a les professionals a anar-se’n al segon cicle.
He conegut moltes i molt bones professionals “cremades” amb el 0-3, a les que els encanta el primer cicle, però s’estimen més les condicions del segon: no només el sou, també els horaris, les vacances, el reconeixement a la feina, etc.

Llegiu-ne més

Els inicis de l’educació a Menorca

0

No ens consta documentació de que hagin existit escoles al marge de les institucions religioses al llarg del segle XVIII, denominat el període de les dominacions estrangeres. No sabem massa bé quina va ser, al cap i a la fi, la més estrangera de totes, ja que totes generaren patiments a la població i limitaren l’accés a l’alfabetització a bona part de les classes més desfavorides.

Llegiu-ne més

De la revolució industrial al tot inclòs

0

La Revolució Industrial va generar canvis profunds en els factors de producció i en les condicions de vida dels treballadors. El primer sindicat de treballadors va sorgir a Londres el 1720. S’aconseguí la primera llei laboral que va reduir la jornada de treball infantil en 12 hores. La jornada habitual era com a mínim de 14 amb una disciplina que s’aplicava a dones, homes i infants que treballaven en unes condicions precàries de lluita per la supervivència.

Llegiu-ne més

Les bases d’un model de turisme sostenible

0

Les actuacions dutes a terme a la Conselleria de Turisme durant l’actual legislatura han estat emmarcades en el conjunt de l’acció política del Govern d’esquerres sorgit de les urnes el maig de 2015. Un Govern que ha fet feina des del primer moment per un model de país diferent, basat, per una banda, en un progrés econòmic fonamentat en el diàleg i el consens, que genera prosperitat compartida i garanteix drets socials i econòmics per a tota la ciutadania. Per altra banda, s’ha promogut una economia més diversificada i més competitiva.

Llegiu-ne més

#BetterInWinter o #FullAllYearRound?

0

Segons la Consellera de Turisme Bel Busquets “L’estratègia #BetterInWinter funciona. Tancam 2018 amb estabilitat d’arribada de turistes i havent suavitzat els pics de l’estiu. Millors condicions laborals al sector, millor convivència i millor experiència per als visitants #IllesSostenibles”. Això ho deia la vicepresidenta del govern amb una piulada feta el dia 1 de febrer de 2019. Un argument que es repeteix sempre que hi ha ocasió. Aquestes afirmacions però no es sostenen amb cap dada.

Llegiu-ne més