Resolució del XII Congrés de l’STEI contra el bloqueig dels EUA a Cuba

Pocs dies després de la seva reelecció, parlam amb el nou secretari general sobre diverses qüestions relacionades amb l’actualitat més recent. Una estona de conversa en la qual avançam des dels aspectes més tècnics fins a arribar a qüestions de caire més personal.

Montserrat Nadal, coordinador de ‘Pissarra’

Has optat al càrrec de secretari general després d’un primer “mandat” de cinc anys. Amb quina experiència afrontes la nova etapa?

Pens que de l’experiència se n’aprèn per a seguir prenent decisions i fent accions el més encertades possible, amb la intenció d’aconseguir un objectiu marcat. A l’STEI Intersindical barrejam experiència i renovació com dos valors complementaris per a una mateixa finalitat. L’experiència m’ha ajudat a saber quines són les meves virtuts i els meus defectes, i a treballar en equip per poder suplir les meves mancances. Espero seguir aprenent de les meves experiències pel bé del sindicat i de la classe treballadora.

L’esclat del coronavirus i la gestió de la pandèmia ho han trastocat tot. Amb l’escenari de la postpandèmia, quins són els reptes actuals?

Tot i que pareix que hem passat la fase més dura d’aquesta pandèmia, encara no podem identificar amb precisió els reptes actuals perquè estam en fase d’immunització i, a més, amb diferents ritmes i etapes de la pandèmia en l’àmbit mundial. Sens dubte, un dels reptes és fer una correcta lectura de les seves causes, ja que no sabem com ni quan n’hi pot haver una altra; i el més probable és que sigui el mateix estil de vida de l’espècie humana qui provoqui moltes de les calamitats que ha patit, pateix i patirà el món.

El major repte que tenim els humans és existencial: quin és el nostre paper en la nostra vida i en relació amb el nostre entorn social i mediambiental? En funció de com actuem i el que facem, hi haurà una resposta del nostre entorn que pot ser positiva o negativa per a nosaltres mateixos i per a l’espècie humana, en general.

En l’aspecte personal, els altres reptes personals, familiars o professionals que puguem tenir són secundaris, si no tenim cura del nostre entorn.

A l’Informe de gestió de l’Executiva sortint, hem llegit que l’STEI Intersindical ha començat a fer feina en nous sectors com 0-3 anys, el tercer sector o a l’àmbit privat. Ens ho pots explicar una mica?

L’STEI Intersindical és un sindicat de classe i sociopolític. Amb això està tot explicat. Som la quarta força sindical a les Illes Balears amb un camí de creixement bastant ample. Anam atenent i obtenint representació a sectors laborals diferents, tant de l’àmbit públic com privat. Però sempre amb una planificació del nostre creixement perquè, a vegades, és fàcil créixer en sectors nous però el que cal es mantenir la representació, i això és fruit de la feina constant i la formació dels nostres delegats i delegades.

Amb més de 40 anys d’experiències, quines són per a tu les fortaleses i les debilitats del nostre sindicat?

A l’STEI Intersindical som treballadores i treballadors que dedicam un temps de la nostra vida, més extens o menys, a un interès col·lectiu en un sistema en què és potencia l’individualisme. Això és un mèrit que ens enorgulleix. Les persones del sindicat hi som per a satisfer l’interès col·lectiu i no el personal. Treballam en equip i ningú ha de ser més que l’altre. Tenim una autonomia funcional, econòmica i financera que garanteix que només ens devem a l’afiliació i a la classe treballadora a la qual representam. Som un sindicat de classe i sociopolític, enfront de sindicats corporatius, de categoria o d’empresa; perquè tenim clar que per aconseguir un millor entorn laboral cal assolir també un millor entorn social, econòmic, polític i mediambiental.

Com a debilitats i alhora oportunitats, ens falta potenciar la formació interna de la nostra gent, en aspectes com l’assessorament laboral però també en la vessant sociopolítica. També tenim problemes per a mantenir una estructura jurídica estable que atengui les necessitats reals. Altres debilitats venen per l’actual normativa sindical, que dona unes prerrogatives als sindicats més representatius d’àmbit estatal i que limita el nostre creixement.

Podries esmentar alguns aspectes de la nova Comissió Executiva que consideris que cal destacar? És un òrgan continuista o vol ser de caire renovador?

Tant amb la composició d’aquesta nova Executiva com amb la del 2016 hem pretès complementar experiència amb renovació. Experiència perquè cada dia aprenem coses d’un àmbit que no s’estudia sinó que s’aprèn constantment. Renovació perquè també és un valor tan necessari  com l’experiència i perquè cal garantir la continuïtat del sindicat amb noves incorporacions i nous compromisos.

Una de les novetats a la nova Comissió Executiva és que s’hi ha afegit la secretaria de comunicació. Per què s’ha fet i quines seran les seves tasques?

Feim moltes coses que després no sabem comunicar, ni a nivell intern ni extern. El dia a dia, moltes vegades, només ens permet fer però no comunicar. La comunicació és cabdal a la nostra acció sindical per aconseguir els objectius planificats.

La comunicació interna ajuda a la cohesió, la coherència i el treball en equip. La comunicació externa ens ajuda a créixer, a donar-nos a conèixer i a transmetre públicament els nostres posicionaments.

En el segle XXI, on es genera molta informació immediata amb l’ús de les noves tecnologies, des de l’STEI Intersindical hem de saber donar resposta a aquesta realitat, com una eina més d’acció sindical.

A principis del mes de maig varen tenir lloc les eleccions a la Comunitat de Madrid amb un fort retrocés de les forces d’esquerra, fins i tot a zones de classe treballadora. Com creus que es pot explicar i, sobretot, revertir aquest fet?

El discurs populista de la candidata del PP, la senyora Ayuso, ha calat entre l’electorat. Es va apoderar de la paraula ”llibertat” per a donar-li un significat interessat en el marc d’una calamitat com és la pandèmia, i va prioritzar l’economia per damunt de la salut. No va guanyar la dreta sinó que es va imposar Isabel Díaz Ayuso que, curiosament, està especialitzada en comunicació política.

Per a revertir aquesta dreta populista, com diu el periodista expert en l’extrema dreta, Miquel Ramos: “l’extrema dreta que tenim és marcadament neoliberal, per tant quan els treus del seu marc de feminisme, migració, islam, independentisme… perden els papers i no poden contestar”. No vull dir que Isabel Díaz Ayuso sigui d’extrema dreta però sí que utilitza la mateixa estratègia comunicativa. Més enllà dels temes que volen emfatitzar, no tenen més discurs polític. No s’ha d’entrar en el seu joc comunicatiu i se’ls ha de qüestionar damunt temes com economia, pensions, desnonaments, sanitat, educació…

Els fons europeus que ha de rebre Espanya per a la reconstrucció post-pandèmia comportaran forts ajustos en temes com les pensions o la no derogació de la reforma laboral, com si no hi hagués alternativa al model neoliberal. Com es pot lluitar contra això des d’un sindicat alternatiu com el nostre?

El nostre paper ha de ser el d’apoderar la gent com a individus polítics perquè pensin per elles mateixes i actuïn de manera responsable amb el seu entorn social. El nostre paper és descobrir quins són els vertaders poders fàctics que dirigeixen l’economia mundial i quins són els seus interessos. Descobrir que una minoria decideix per la majoria per a satisfer els interessos d’aquesta minoria. Aquest és el model neoliberal que impera i que cal combatre amb la paraula i els fets. Com he dit moltes vegades, no ens podem desentendre de l’esdevenir de la nostra societat, perquè, tanmateix, en som responsables, per acció o per omissió.

Creus que l’STEI Intersindical és un sindicat del segle XXI? Com s’ha hagut d’adaptar a l’escenari del confinament i posteriorment de la pandèmia? Quines són les demandes actuals de la classe treballadora?

Per a mi un sindicat del segle XXI ha de ser marcadament de classe i sociopolític. L’STEI Intersindical ho té clar i actua d’acord amb aquests dos trets que ens identifiquen, entre d’altres. Despertar consciències de la classe treballadora en el sentit de tenir clar que, abans que treballadores i treballadors, som persones membres d’una societat a la qual hi hem de dedicar temps i esforços perquè sigui una societat justa, solidària, sostenible i respectuosa.

El confinament ha estat una situació circumstancial i sobrevinguda a la qual ens hi hem adaptat de manera ràpida i satisfactòria. Hem sabut reforçar i incorporar les eines telemàtiques a la nostra acció sindical. La classe treballadora, en general, demana molta informació personal, que li afecta directament. Això és normal, però des de l’STEI Intersindical també hem de generar l’interès col·lectiu de la classe treballadora i l’interès per a mobilitzar-se pel seu benestar no només laboral sinó també econòmic, social, polític i mediambiental.

Ens agradaria conèixer una mica més en Miquel Gelabert com a persona i no només en qualitat de secretari general. D’on ets? Quina és la teva formació? Què t’agrada fer en el temps d’oci? Què és allò que més et costa perdonar? Pots esmentar tres valors que creus que et defineixen? Què és allò que més et treu la son? Què és el més valuós de la vida?   

 Som de Sineu, on hi vaig néixer el 1969. Tenc la llicenciatura de Ciències Empresarials de la UIB, de la promoció del 1993. Casat i amb una filla de 16 anys i un fill de 12. En temps d’oci m’agrada molt l’esport, gaudir de la família i fer un poc de pagès per la caseta. Em costa perdonar la manca de compromís i responsabilitat de les persones. Tres valors que em defineixen són la responsabilitat, el compromís i ser conscient dels meus defectes. M’agrada resoldre les preocupacions o els problemes el més aviat possible i, mentre això dura, em treu la son moltes de vegades. El més valuós de la vida és la pròpia vida, que és un regal diari. Per això cal gaudir-la i deixar-la gaudir. 

Gaudim, idò, de la vida i de les oportunitats que ens regala cada dia si hi dedicam l’atenció que cal. Gràcies, Miquel, pel teu temps, el teu compromís amb la classe treballadora i per tot el que has compartit amb les persones lectores de la Pissarra. Salut sort i encert en la tasca renovada de secretari general.

El responsable de la Ponència Marc d’Acció sindical, Miquel Gelabert, començà la seva intervenció amb una anàlisi social i política de la realitat que vivim, amb una descripció d’una situació crítica des de molts punts de vista: sanitari, mediambiental, econòmic, social i polític.

D’una manera especial hi ha una descripció molt acurada dels efectes que ha tengut l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 d’ençà dels inicis de l’any 2020. Un virus que “ha sotragat la convivència humana planetària i que suposarà un abans i un després en les relacions humanes i ens tots els àmbits de la vida individual i social”.   

Gelabert insisteix en la Ponència Marc en la necessitat de rompre el corrent neoliberal i el seu greu impacte damunt el sistema capitalista. El neoliberalisme imperant permet que el poder econòmic estigui concentrat i, a la vegada, tenir sotmesa la majoria de la població mundial i moltes de les persones que prenen decisions polítiques.

Alerta també contra la normativa que restringeix llibertats fonamentals i drets individuals i col·lectius, a més de l’arribada de l’extrema dreta que ha instaurat el discurs de l’odi i de la confrontació. Davant aquests fets, cal apel·lar a la responsabilitat política que tenim com a membres d’una societat, d’un col·lectiu d’iguals, on hi ha necessitat de la gestió d’allò que és de totes i tots, gestió de la qual no ens podem desentendre.

A l’STEI Intersindical, com a sindicat sociopolític, tenim la nostra responsabilitat d’acció en l’entorn i hem de ser partícips en la reversió necessària d’aquesta realitat descrita. La nostra acció sindical és una eina de transformació social. Només des d’una visió sociopolítica es podrà actuar de manera eficient en aquesta transformació social.

Cal fer efectives qüestions com la millora del finançament per part de l’Estat espanyol amb un Règim Especial de les Illes Balears, i exigir a aquest Govern balear d’esquerres que apliqui polítiques efectives de protecció del medi ambient, de justícia social, de serveis públics de qualitat, d’economia sostenible i de normalització lingüística.

En una segona part de la Ponència, el redactor es refereix al paper de l’STEI Intersindical dins el sindicalisme a les Illes Balears. L’STEI Intersindical està consolidat com la quarta força sindical en termes de representativitat en aquest àmbit, en un mapa sindical en què acaparen les dades més rellevants les centrals estatals, UGT i CCOO; i on també hi ha molts sindicats corporatius i d’empresa.

CCOO i UGT concentren el 69,6% dels representants de les Illes Balears. USO és la tercera força amb el 10,8% de representativitat. L’STEI Intersindical és la quarta amb el 4,5%. La normativa sindical, a partir de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, concedeix prerrogatives a les dues grans centrals estatals, per ser considerades les més representatives.

Segons Gelabert, el fet de no ser un sindicat corporatiu i de tenir un espai sindical propi i únic obre molt el camí de l’STEI Intersindical a recórrer; ja que és la Intersindical de les Illes Balears, una organització arrelada a les Illes, que és el nostre àmbit territorial sobirà. Cap altre sindicat reuneix aquestes qualitats.  

La pandèmia de la Covid-19 ha trasbalsat el món laboral. Per això l’acció sindical de l’STEI Intersindical ha de servir com a eina de transformació social. Cal conèixer la situació sociopolítica de l’entorn i la situació social i laboral de cada sector en què es du a terme la tasca sindical. També és necessari tenir el convenciment que a través de l’acció sindical la nostra organització podrà contribuir a dur a terme aquesta transformació social.

La lluita del sindicat, per tant, ha d’abastar no només les reivindicacions laborals sinó també la defensa de les capes més desfavorides de la població i la recerca de la justícia social; per la millora de la nostra qualitat de vida i la reivindicació dels drets col·lectius i individuals, per la no discriminació per raó de gènere, d’orientació sexual i d’origen; per la defensa del territori i la sostenibilitat mediambiental, la nostra llengua i cultura, i per uns serveis públics de qualitat.

Gelabert es refereix també al caràcter internacionalista de l’STEI Intersindical, quan esmenta la incidència que té als països d’Amèrica Llatina i, d’una manera especial, a l’Amèrica Central i a d’altres indrets com el Marroc; amb projectes de cooperació i solidaritat en matèria educativa, sanitària i de serveis socials. Es té la convicció que la pobresa estructural de les majories és una violació dels drets humans, amb la idea de la solidaritat basada en l’extensió i el gaudi de tots els drets per a tothom des de l’equitat de gènere.

La Ponència destaca la importància de la formació i la preparació de les persones permanents sindicals i dels delegats als centres de treball, ja que cal potenciar la formació interna. Aquesta s’ha de complementar amb la informació, que ha de ser certa, rigorosa i actual. Cal saber tot el que fa el sindicat per a transmetre-ho en l’acció sindical.

En aquest sentit, s’ha de valorar la tasca de l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics; ja que la formació interna i externa, així com també l’edició de material, són cabdals per a dur a terme les nostres visites als centres de feina.

La nostra realitat insular no ha de ser cap impediment per a compartir una acció sindical efectiva i constant en les quatre illes. S’han d’aplicar les mesures compensatòries adients i als àmbits en què pertoqui per a garantir l’acció sindical a Formentera, Eivissa i Menorca.

L’abast de la feina de l’STEI Intersindical ha d’anar més enllà de les persones actives en el món laboral, ja que cal garantir també un estat del benestar digne per a les persones jubilades. La tasca de la Secció de persones jubilades del sindicat s’ha de veure reflectida en la nostra acció sindical.

Quins són els trets específics de la nostra acció sindical?

Per a tots els sectors que presten serveis públics, hi ha un seguit de reivindicacions comunes que són les següents:

• Valoració de l’experiència professional en els processos selectius, amb l’objectiu de reduir la taxa de temporalitat dels contractes o nomenaments a les Administracions públiques.
• Dotació dels mitjans necessaris per a la correcta prestació dels serveis públics.
• Increment de les plantilles a la demanda real dels serveis.
• No a la privatització dels serveis.
• Augment del complement d’insularitat, com a mínim com el de les Illes Canàries.
• Jubilació parcial a partir dels 60 anys
• Negociació del manteniment dels drets adquirits i de millores laborals, retributives i socials als àmbits on es requereixi.
• Avenç en la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits de la nostra acció sindical.
• Compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Implementació d’una cultura preventiva per part de les Administracions i les empreses.
• Adaptació del mercat laboral a la possibilitat de conciliació personal i familiar.

La darrera part de la Ponència Marc d’Acció sindical recull un resum de la tasca duita a terme per cada una de les secretaries sectorials de l’STEI Intersindical, així com també dels objectius a assolir per als propers quatre anys. Els sectors que hi apareixen són: Sanitat, Administració Local, Administració Autonòmica, Ensenyament Privat-Concertat, Sector Educatiu 0-3 anys, Ensenyament Públic, Tercer Sector i Àmbit Privat.