Crònica del XII Congrés de l’STEI Intersindical

L’STEI Intersindical col·labora i participa en els moviments de solidaritat amb Cuba i també, des de fa anys, té relacions principalment amb el Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació, la Ciència i l’Esport (SNTECD).

Des de la Confederació Intersindical, des d’STES i des de l’STEI Intersindical, participam des dels anys 90 en diferents esdeveniments de Pedagogia i Universíada.

No podem oblidar els efectes negatius que el bloqueig té per al poble cubà.

Avui dia, en què el problema mundial és la lluita contra la Covid- 19 en tots els països, el bloqueig és totalment inhumà. De fet, és un gran impediment per a adquirir medicaments, equips i materials requerits per a fer front a la pandèmia; ja que dificulta les possibilitats de prestar i rebre ajuda internacional.

El bloqueig constitueix una violació massiva, flagrant i sistemàtica dels drets humans de totes les cubanes i cubans. A més, aquesta política criminal per part dels Estats Units cap al poble cubà, que s’aplica fa sis dècades, ha provocat múltiples danys i perjudicis.

DonaId Trump va activar el Títol III i IV de la Llei Helms- Burton, i va permetre que es puguin iniciar accions judicials en tribunals dels Estats Units davant demandes presentades per ciutadans, entitats estatunidenques, empreses o individus cubans o de tercers països que es relacionin comercialment amb empreses nacionalitzades a Cuba en la dècada de 1960.

Cuba sempre ha estat un país solidari, fins i tot ara en la pandèmia, i ha enviat brigades de treballadors i treballadores de la sanitat a diferents països, fins i tot a la “desenvolupada” Unió Europea.

Malgrat totes aquestes dificultats, està a punt de poder posar en pràctica la seva vacuna SOBERANA contra la pandèmia.

Així, doncs, des del XII Congrés de STEIINTERSINDICAL instam tots els països, governs i organitzacions perquè pressionin els Estats Units per tal que posin fi al bloqueig a Cuba.

Xisco Alomar

La Ponència d’Organització, Estatuts i Finançament fou elaborada per Francesc X. Alomar, secretari d’Organització i Finances.

La Ponència està formada per tres apartats:

1. Una introducció sobre la història de l’STEI i els canvis estatutaris més significatius produïts des de l’aprovació dels Estatuts de l’entitat l’any 1977.
2. Un apartat dedicat a l’administració i finançament del sindicat on es fa un recull del règim econòmic del sindicat.
3. I el darrer apartat que seria el cos estatutari, pròpiament dit.

De la primera part cal destacar els següents moments claus de la història de l’STEI:

1976. Eleccions a representants de mestres estatals. A partir dels moviments unitaris  en els sectors de l’ensenyament públic (a través de la Coordinadora) i de l’ensenyament privat (amb les candidatures democràtiques i guanyadores en el si del sindicat vertical) es creà el sindicat STEI amb l’objectiu de construir un sindicalisme unitari i progressista que abastés la majoria de dones i homes dedicats a l’ensenyament.

1977. Es fundà   l’STEI que es definí com un sindicat sobirà i nacional de les Illes.

1978. I Congrés. L’STEI fixà els seus trets característics com a organització sindical independent, unitària, de classe, assembleària, reivindicativa, sociopolítica, apartidista i confederal. Defensà el seu model educatiu com a servei públic,  amb una clara funció fomentadora d’igualtats socials així com l’impulsor de la preservació del medi, universal, adequat als trets específics culturals, lingüístics, socials i econòmics de la nostra comunitat, amb especial esment al procés de normalització lingüística.

1988. II Congrés. Es reafirmà el model d’escola com una escola al servei del nostre poble, una escola nacional. La consecució de les transferències educatives era una condició necessària, encara que insuficient pel model d’escola que es defensava, per això es pretenia: Una escola Nacional normalitzadora de la nostra cultura i llengua; un cos únic d’ensenyants;  un ensenyament no jerarquitzador; una millora de les condicions econòmiques, laborals i socials dels treballadors de l’ensenyament; una democratització dels centres, amb la reforma de la LODE, especialment als centres privats concentrats; per l’elaboració d’una normativa referent als elements de participació educativa; els Consells Escolars; per l’adequació de la reforma als nostres trets culturals i lingüístics.

1990.  III Congrés. Es prepararen les bases des de la nostra visió per configurar l’actual Confederació Intersindical i s’aprovaren una sèrie de noves característiques del sindicat: Ecologista, que lluitarà en defensa de la conservació del medi ambient i la preservació de la natura; que impulsarà la formació professional ocupacional i la formació i perfeccionament de les treballadores i treballadors; que treballarà per la plena assumpció de les transferències educatives juntament amb el recobrament cultural i lingüístic del nostre poble.

1993. IV Congrés. Es redefiní el nostre model d’escola com a escola pública, gratuïta, autònoma, democràtica, ideològicament pluralista i laica, arrelada al medi i científica, activa, polivalent, alliberadora i per a la vida. Es defensà un ensenyament públic gratuït des del naixement i a tots els nivells i, obligatori dels 3 als 18 anys.

1996. V Congrés. S’aprovà la proposta d’obrir el nostre sindicat a altres sectors laborals en la perspectiva d’enfortir una pràctica sindical que fa de la participació i la consulta l’eix de la seva actuació.

2000. VI Congrés. S’aprovaren una sèrie d’objectius com la racionalització de l’estructura organitzativa; intensificar la intersectorialitat i redefinir l’acció sindical per a aconseguir dinamitzar la participació i omplir de major contingut ideològic i de reflexió la praxi sindical.

2004. VII Congrés. S’aprovà la integració de l’STIB al si de l’STEI-i  i l’adequació de l’organització a la nova realitat al  VIII Congrés, celebrat just a continuació de l’anterior. Es reafirmaren els principis i finalitats del model sindical que s’ha d’adaptar per a lluitar per un món en què hi hagi una globalització dels drets de les persones i dels pobles.

2008. IX Congrés. Es procedí al canvi de denominació de l’STEI-i que passà a anomenar-se Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, s’adaptaren els Estatuts a la Confederació d’STEs-intersindical, que passà a ser Confederació Intersindical, s’incorporà explícitament el criteri de paritat a l’hora d’elegir els òrgans de decisió i s’amplià la Comissió Executiva i el Consell Plenari Intersindical per afavorir l’impuls sectorial i territorial.

2012. X Congrés. Es refermà l’organització de caire intersindical, es redefiniren  els àmbits d’estructuració del sindical i s’adoptà el nom de Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears Intersindical (STEI Intersindical).

2016. XI Congrés. Es va celebrar els dies 13 i 14 de maig a Santa Maria del Camí, amb el lema «Decidim». Es van definir els reptes del sindicalisme actual i s’apostà pel creixement i la consolidació del nostre model sindical. Es modificaren els Estatuts per a facilitar aquests objectius. Al llarg del Congrés va tenir lloc un reconeixement a l’afiliació de l’STEI Intersindical: a totes aquelles companyes i companys ja jubilats als quals es va agrair tants anys de dedicació desinteressada i de suport continuat a la nostra organització.

2020. S’havia de celebrar  el XII Congrés de l’STEI Intersindical els dies 23 i 24 d’abril de l’any 2020 al Casal Pere Capellà a Algaida, però la declaració de l’estat d’alarma per mor de la pandèmia de la COVID-19 va provocar el seu ajornament, i que finalment es dugués a terme l’any 2021 de manera telemàtica.

Pel que fa a la segona part, l’apartat de finançament, es va incidir sobre el que indiquen els Estatuts en relació al règim econòmic del sindicat. Es van enumerar els ingressos amb els quals es finança l’STEI Intersindical. A la Ponència també hi va figurar una relació  de la feina que s’ha de desenvolupar per a dur a terme aquesta gestió econòmica: el seguiment de la comptabilitat, la conservació del patrimoni amb el qual compta el sindicat, el cobrament de les quotes de l’afiliació en coordinació amb la Secretaria d’afiliació, la gestió de les subvencions, la gestió de les despeses de funcionament del sindicat i la gestió de les nòmines del personal contractat.

Finalment, pel que fa a la tercera part, els Estatuts varen esser modificats en certs apartats. Cal destacar alguns aspectes encaminats a facilitar el creixement i la consolidació del nostre model sindical i l’obertura cap a altres sectors i forces o grups sindicals. Per a facilitar aquests objectius s’adapten els Estatuts de l’STEI Intersindical  en alguns aspectes:

• Art. 1  Es fa menció específica a la marca representativa del sindicat (logotip) i al seu ús.
• Art. 5 Remarca l’autonomia de funcionament del sindicat.
• Art. 7 Es fa referència explícita a possible coalicions amb altres entitats i organitzacions socials i sindicals.
• Art. 9 i) Introdueix la defensa dels valors antifeixistes. k) Es fa referència explícita a la violència de gènere.
• Art. 10 d) Es remarca la defensa de la igualtat real entre homes i dones i el foment de la coeducació.
• Art. 10 f) S’introdueix la lluita contra les retallades dels drets laborals de treballadores i treballadors.
• Art. 11 b) Es concreta la finalitat de la revista Pissarra i també es concreta l’elecció de la persona que exerceix la seva coordinació i el seu Consell de Direcció.
• Art. 12 S’atribueix el fet de fer altes o baixes d’afiliació a la Secretaria d’Afiliació o si no n’hi ha a la Comissió Executiva, amb la finalitat d’agilitzar el procés d’afiliació. També s’introdueix una referència a l’actual Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.
• Art. 13 e) S’introdueix com a motiu de baixa del sindicat formar part d’una candidatura sindical aliena sense autorització expressa dels òrgans sindicals competents, en considerar que aquesta acció implica una actuació contra el sindicat.
• Art. 14 En el capítol de drets i deures de les persones afiliades, es fan petites modificacions per a concretar aquests drets i deures.
• Art. 16 S’introdueixen algunes modificacions en el procediment per l’elecció o revocació dels i les permanents sindicals. Així com els deures que tenen envers el sindicat.
• Art. 18 b) Es transformen dos àmbits en tres: Sanitat forma un àmbit diferent d’Administracions Públiques. També es puntualitza que, si el Consell Plenari d’Àmbit no està creat, el màxim òrgan és el Consell Plenari Intersindical i el reglament de funcionament és el Reglament de Règim Intern. També es concreta el terme «sector».
• Art. 18 e) Es fa referència a l’existència de la secció específica de persones jubilades i el seu funcionament.
• Art. 20 Es preveu la possibilitat de fer consultes telemàtiques a l’afiliació, així com reunions amb caràcter vinculant.
• Art. 21 i Art. 22.8) S’indica que la delegació per a assistir al congrés de la Confederació Intersindical o a les conferències sectorials estatals serà elaborada pel Consell Plenari Intersindical.
• Art. 22 Es fa referència explícita a l’elaboració de les actes del Consell Plenari Intersindical.
• Art. 22.17) S’afegeix com a atribució del Consell Plenari Intersindical la constitució de comissions o àrees específiques de feina.
• Art. 23 S’indica el nombre màxim de persones que poden conformar la Comissió Executiva i les secretaries que ha de tenir aquest òrgan. Es fa referència explícita a l’elaboració de les actes del Consell Plenari Intersindical. També es fa referència als poders de representació del sindicat i es concreta que el secretari general té la representació legal del sindicat.
• ●        Art. 24  Es parla de la possibilitat de constituir comissions o àrees específiques de feina com a estructures especials del sindicat.
• Art. 25 Es puntualitza el paper del Consell Plenari Intersindical pel que fa a finançament i règim econòmic.
• Art. 26 Es fa referència a les actes com a mitjà de recollida de les decisions dels òrgans de l’STEI Intersindical.
• Art. 27 Es parla de la possibilitat de dur a terme les reunions dels òrgans de l’STEI Intersindical  a distància de manera electrònica.
• Art. 29 Es modifica la composició de la Comissió de Garanties i Conflictes i es puntualitza la seva funció.
• Art. 32 Es fa referència a la possible modificació dels Estatuts entre congressos.