Margalida Solivelles Lladó (Selva, Mallorca, 1957) acaba de publicar Illes escapçades, un recull de “cròniques aïllades” que expliquen de manera clara i directa un perquè del nostre present polític i lingüístic.
Com valores la política lingüística d’aquests vuit darrers anys de pacte de progrés?
Els primers mesos s’anul·laren decrets i lleis de José Ramon Bauzá, però tenc la sensació que després la iniciativa va quedar estancada. No es feren passes enrere, però tampoc s’avançà gaire.
Quins són els teus auguris en matèria lingüística per als anys vinents?
Tornarem a la situació que teníem en temps de J. R. Bauzà i de Jaume Matas, quan es va crear IB3. Posaran més pel·lícules en castellà i no s’avançarà en més mitjans de comunicació. La lluita serà què passarà a les escoles. L’única oferta que té VOX per governar aquí és exigir en temes d’idiomes. Fa aquestes peticions perquè, a canvi, deixa que la Conselleria d’Urbanisme faci el que vulgui? El que està clar és que
aquesta política de segregació és inviable a la pràctica. A més, Margalida Prohens no pot tornar a fer enrere ni la Llei de Normalització Lingüística, que va aprovar el seu partit, ni el Decret de Mínims.
Creus que l’escola és l’últim reducte de la llengua pròpia? L’únic espai cohesionador?
Sí, no n’hi ha cap altre. Ho tenen molt clar, si es carreguen l’escola tenen molt guanyat. La lluita primera és l’escola. De la mateixa manera que només tenen aquest tema dins el cap, també ho tenen molt difícil aconseguir-ho perquè canviar aquesta dinàmica tan potent és molt costós. Durant el temps del TIL el professorat es va fer seves les famílies, i qui lluita contra aquesta massa? Un temps els mestres no estaven gaire valorats, però després del TIL va canviar aquesta visió.
Passa una mica com amb els metges. Tenen un poder. Si et diuen “pren això”, ho fas. I si un mestre et diu “el teu fill ha de fer això”, tret d’algunes excepcions, ho fas. És aquest el poder.
Expliques que el que va provocar la dimissió de Cristòfol Soler no fou el seu posicionament lingüístic sinó intentar “fer canvis en àrees sensibles com eren el territori, l’economia i el turisme.” Creus que el TIL de J. R. Bauzà fou una cortina de fum per aprovar la Llei turística de Delgado?
J. R. Bauzà just abans de ser president confonia el Decret de mínims amb la Llei de Normalització Lingüística. El tema de l’idioma no li importava gens ni mica, però li donava protagonisme. Se sentia com el Cid Campeador. Amagava altres coses? Sí, però la Llei Delgado no l’han modificada aquests darrers 8 anys de pacte de progrés. És el colador del sector hoteler i de la restauració per ampliar i poder fer beach clubs a les terrasses. Això ja ha arribat als pobles. Demanen permís per fer un restaurant i després, a l’empara de la Llei Delgado, demanen una ampliació per posar taules i música a l’exterior. El pacte de progrés no ho ha tocat.
Per què creus que s’hi tornen a posar? Atacar la llengua és un eix vertebrador de la dreta illenca o respon més a un imperatiu de les FAES?
És el més fàcil perquè com que el tema de la llengua els és igual és com pegar tirs a una cosa que a tu no t’interessa. És un interès polític del moment. Els és molt més difícil regular la construcció, per exemple, perquè hi tenen molts d’interessos.
Al debat a IB3 sobre els resultats electorals del maig de 2023 afirmares que el PP havia guanyat ignorant el que sabien que era el problema principal de la ciutadania: la massificació. Creus que l’elecció de llengua podria ser l’actual cortina de fum del pacte PP-VOX?
Quan pacten els partits tenen un full de ruta. Estableixen un pacte de no-agressió. VOX no té gaire discurs més. És com Ciutadans. Quin era el seu discurs? El PP té altres interessos de més volum econòmic. Els hotelers afirmen que la culpa de la massificació és el lloguer vacacional i no surten d’aquí. Tots els tirs del govern de na Prohens van per aquí. No parlen de les places il·legals dels hotelers quan, de fet, els primers que varen fer lloguer vacacional varen ser ells mateixos, que llogaven els apartaments de devora quan tenien overbooking. Són dos mons molt poderosos.
Veus solidesa al suport actual al català del PSOE?
Sí, perquè tot depèn dels interessos polítics del moment i ara hauran de fer gestos. Si en aquesta conjuntura PP i VOX reculen, això és un motiu de crítica política.
Quin recorregut vaticines a la persecució política del català per part de VOX?
Sostenir un grup parlamentari basant-se en un tema lingüístic no té recorregut. En haver segregat l’alumnat, què serà el següent? Prohibir que tu i jo parlem en català?
Quin paper hauria de ser el de MES en l’aspecte lingüístic?
A la darrera legislatura la llei d’educació va estar a punt de sortir amb el castellà com a llengua vehicular. Què va fer MES aquí? A vegades els ha faltat pegar un cop damunt la taula quan aquestes coses estan a punt de passar. No sé si respon a un plantejament de compartiments estancs. Hi ha temes que han de ser línies vermelles que no es poden creuar.
Des de fa anys les Illes són receptores d’un nombrós contingent estranger que no té cap contacte amb la llengua ni amb la cultura pròpies. Com s’hauria d’enfocar lingüísticament aquest tema, si és que es pot tractar d’alguna manera?
Una de les feines que s’hauria d’haver fet aquests darrers vuit anys és focalitzar la tasca en aquest sector perquè, altrament, depèn de la voluntat i l’actitud personal. Hi ha una part d’estrangers que tenen aquesta actitud i això és un signe d’intel·ligència, però no crec que sigui majoritària, sobretot entre la gent provinent de Sud-amèrica. On es detecta tot això? Normalment quan vas a comprar al supermercat o a uns grans magatzems. Les caixeres et parlen en castellà però si tu els parles en català elles et contesten perfectament en català. Això és perquè són generacions que han anat a escola. Vaig anar a comprar a una botiga de mobles del polígon d’Inca i el depenent em parlava en castellà, però tot d’una va canviar de llengua. Com que tenia accent valencià li vaig demanar si era del País Valencià. Em contestà que era d’origen andalús. La seva família havia anat a fer feina a Eivissa i havia après el català allà. Tots els seus professors eren valencians i només parlava en català amb ells. Per això tenia accent valencià.
Observes concomitàncies entre la persecució lingüística als diferents territoris dels Països Catalans?
A Catalunya no tant però al País Valencià és igual o pitjor. Estan fent el mateix. Els governs balear i valencià són molt paral·lels. Parl sovint amb Pepa Ferrer, la corresponsal de TV3 al País Valencià i m’explica que no és fàcil entrar amb les càmeres de TV3. Jo no he tengut mai aquest sentiment, a l’inrevés, he viscut uns anys en què era motiu d’alegria que TV3 arribàs per fer un reportatge.
La periodista Maria Resa, autora de Com plantar cara a un dictador, alerta de la potència estructural de les fake news i arriba a afirmar que Facebook és un perill per a la democràcia. Segons la teva opinió, quin és l’estat de la llibertat de premsa a la nostra comunitat?
Els mitjans informatius i les empreses estan malament a nivell econòmic i la llibertat de premsa va lligada a això. No pots fer periodisme d’investigació si has de fer tele, ràdio i pàgina web. El perill són les notícies falses a les xarxes socials i que la gent del carrer no destrii si són certes o no.
Quines són les fake news sobre la situació sociolingüística del català a les Illes?
Que no puguin venir metges ni infermers perquè els demanen el nivell de català quan el problema és que l’habitatge és molt car. Això és una fake new grossíssima. Els donaven dos anys per treure’s el català quan molts venen només per un o mig any! Donen la culpa a l’idioma d’una mancança que és estructural. No venen tampoc cambrers perquè no tenen on allotjar-se i a aquests no els demanen cap certificat de català.
Als anys 80 a les Balears prenguérem consciència lingüística gràcies a TV3. Un 33% dels canals de televisió parlaven en català i molts no catalanoparlants sentien curiositat i ganes d’aprendre’l. Avui dia, amb l’streaming, el català ocupa una posició molt minoritària. Com es podria augmentar la presència del català en el món audiovisual?
Les plataformes han estat letals. Ara TV3 ha presentat la gran plataforma 3.cat que es vol posicionar en aquest mercat internacional en continguts catalans. Ha creat també un canal de programació infantil, que havia quedat de banda. Crec que hauria d’haver mantingut la firma TV3 sense inventar un nom nou. Si TV3 té prestigi s’ha d’aprofitar.
Margalida Solivelles, TV3, Inca.
2 de Novembre de 2023