Pissarra confinada Uncategorized
per Albert Catalán

Educació: l’escut necessari

maig 19, 2020
0
Share

Beure palo mallorquí, aigua calenta amb rodanxes de llimona, infusió d’artemísia, te d’alls, llet de dona, orina infantil, metanol, etanol, infusió de gingebre, cafè… Gargaritzar amb sal; fer bafs amb aigua calenta o amb infusió d’eucaliptus; ingerir  clorit de sodi, vitamina D, clorur de magnesi, aliments fermentats, oli de sèsam, plàtan… Polvoritzar amb lleixiu el cos o beure-s’ho, prendre el sol a més de 25ºC, banyar-se amb aigua calenta, practicar sexe cada dos dies… Aquests són només alguns dels pretesos remeis antivirus que han circulat per les xarxes durant aquests dies de confinament i que cauen massa sovint en un terreny adobat per la credulitat de molta gent. Pseudoteràpies diverses, absolutament inútils i, en alguns casos, prou perilloses.

Com s’ha dit a bastament, aquesta és una malaltia sobre la qual se sap ben poc, encara. I l’elevat grau d’incertesa, que es manté després de mesos d’haver aparegut al planeta, fa que tots girem la vista cap a la recerca científica i cap al sistema de salut en cerca de protecció enfront al perill cert de ser envaïts per aquest ésser tan petit i perillós, que viatja per tot el món sempre amb dues companyes: la por i la ignorància. Un clàssic en les epidèmies de qualsevol època. En tot cas, no deixa de sorprendre’m que en els temps actuals, a societats plenament escolaritzades i amb extraordinaris mitjans i xarxes de comunicació al seu abast, circulin amb tanta facilitat i ressò tota mena d’informacions enganyoses i superxeries, que s’accepten i difonen amb tanta frivolitat, i a voltes amb greu risc per a les vides.

Pens, en tot cas, que aquests sospitosos consells, a voltes innocus però també, en ocasions, temeraris, no és la ciència o el sistema sanitari qui els pot evitar, tot i que siguin també imprescindibles. Hi ha un altre escut que ens cal quan, tot sols, hem de prendre diàriament decisions per protegir-nos i protegir els altres, quan hem d’acceptar o rebutjar un consell suposadament sanitari o filtrar de manera adient la informació pretesament científica sobre dades estatístiques, origen de la pandemia, profilaxis i teràpies, protocols d’investigació biomèdica, etc.  I també hem de menester aquest escut per rebutjar les inevitables teories de la conspiració. Quan hem de resistir les manipulacions i desvetllar les tergiversacions; quan hem de mostrar-nos crítics i actius davant aquells que, com sempre ha succeït, cerquen de treure profit econòmic, polític o ideològic de les desgràcies; quan hem d’organitzar-nos per defensar els béns i els serveis públics perquè ho continuïn essent i perquè millorin…

Aquest ésser tan petit i perillós, que viatja per tot el món sempre amb dues companyes: la por i la ignorància

Aquest escut, aquesta eina de protecció personal i col·lectiva, es diu educació. És d’un bon sistema educatiu –tan necessàriament públic com la sanitat– d’allà on surten els bons investigadors, els bons sanitaris, els bons professionals en general, però, ni més ni menys, també els ciutadans i ciutadanes crítiques, amb prou formació científica i humanística, amb anticossos contra els virus de la ignorància i l’estupidesa, i amb coratge i eines per defensar un model de món solidari, socialment just i ambientalment respectuós.

 Confinats a ca nostra, aquests dies hem rebut diversos escrits, o hem assistit a debats amb un denominador comú: tractar d’acordar quins haurien de ser els trets fonamentals d’un món post-Covid on, ultra estar més preparats per enfrontar col·lectivament episodis sanitaris tan destructius com el d’aquesta pandemia, fóssim capaços de superar els grans desafiaments d’una crisi social, econòmica i ambiental que ja és present. Somnis –no sempre coincidents– sobre la societat que voldríem. Es parla sovint dels sistemes públics de sanitat i de recerca, de com emprar de manera sostenible els recursos, diversificar l’economia i fer-la més verda, aconseguir un transport més eficient i ambientalment respectuós,augmentar el sistema de protecció dels sectors socials més febles, reduir l’impacte de les nostres activitats d’esbarjo, potenciar la cultura…

És d’un bon sistema educatiu –tan necessàriament públic com la sanitat– d’allà on surten els bons investigadors, els bons sanitaris, els bons professionals en general

Idees molt vàlides i desitjables, al meu parer, però entre les quals trob a faltar, massa sovint, propostes adreçades no tan sols a dotar suficientment la nostra escola pública amb prou recursos econòmics, equipaments i els millors docents, sinó també per canviar profundament el model educatiu perquè pugui respondre a la crisi de crisis* en què ens trobam. Una educació que haurà de rumiar-se seriosament els objectius i les metodologies, una educació que ha d’ocupar, amb urgència, el centre del debat social i polític i comptar amb la implicació dels millors professionals.  Encara hi som a temps.

(*) Moreno Tarín, S. (15/05/2020). «L’arribada de la COVID-19 en un context d’emergència climàtica. Les conseqüències d’una crisi de crisis». Mètode. Universitat de València. 11/05/202 0. https://metode.cat/noticies/covid19-emergencia-climatica.html

Articles relacionats

Carta a la meva Guatemala des del confinament per la pandèmia de la COVID-19

abril 14, 2020
0

Text elaborat a partir de ressenyes i comentaris rebuts d’amics i dels nostres socis locals a Guatemala

A Guatemala, un país en què la pandèmia del COVID-19 ha col·locat en Juan, en Pedro, na María… en un costat de la balança, i en l’altre la patronal agrupada en el CACIF (Comitè d’Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres). El qui mou el centre de la balança és el Govern.

Lamentablement la balança es va decantar del costat dels diners, dels patrons d’aquest país, de la  banda dels quals contracten i donen el finançament al titella que maneja el Govern.

Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article. La majoria, que no tingui accés a una de les mascaretes que distribuirà el Govern, utilitzarà una de tela (això i res és el mateix), per a evitar ser sancionat. Sembla que el Govern vol, com sempre, amagar la nostra miserable realitat.

Una mascareta de bona qualitat avui dia pot costar entre 4 i 5 euros, no a preu de mercat negre, que sembla ser l’únic proveïdor ara mateix, ja que ni els hospitals nacionals ni l’Assegurança Social estan proveïts d’aquest material; un preu que la fa inassolible per a més del 60% de la població. Així doncs, si creuam pobresa i realitat el resultat serà una eminentment calamitat sanitària i social. Si als possibles escenaris hi afegim la pressió dels amos del capital perquè el Govern accedeixi a la reobertura dels centres comercials, el nostre futur no serà molt diferent del que s’ha viscut fins avui dia pel poble equatorià.

Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article

Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble.

Cal que el senyor president, Alejandro Giammatei, s’abaixi el seu salari i el de tot el seu gabinet, que pressioni el legislatiu a treballar amb una tercera part del seu sou i sense privilegis, que redueixi a una tercera part el salari de la cúpula militar. No els veig fer res en aquests moments per al poble, com en tota la història democràtica del país. No ha d’exonerar d’impostos l’empresariat per donacions, el poble no ha de rebre almoines dels qui són els culpables d’aquesta realitat econòmica i social de Guatemala.

Ara és el moment de fer pressió sobre aquest grup delinqüencial, lluny d’acollir-lo amb negocis a l’ombra de l’Estat. Cal exigir, a través de les institucions del Govern encarregades de protegir el poble, que facin una vigilància exhaustiva per a evitar l’acaparament i l’augment de preus de productes que avui, en aquesta crisi sanitària, són vitals per a la supervivència de la veritable Guatemala, la pobra i desnodrida.

El Govern d’Alejandro Giammatei ha pretès des del seu inici donar una resposta neoliberal a una problemàtica sanitària i social, cosa que no pot ser possible. És del tot estúpid arribar a considerar una solució des d’aquesta perspectiva econòmica.

Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble

El Govern està sota les ordres dels empresaris del CACIF. Sí, una nova organització delinqüencial. Dic nova, encara que són els mateixos delinqüents de sempre però ara en noves posicions d’atracament; sempre ha pres i ha intentat imposar les seves postures al servei de la minoria, afavorint menys del cinc per cent de la població, percentatge en el qual es troben els seus financers, els seus patrons, les seves noves relacions.

Sí, senyor president, vostè:

1. Va blindar amb exoneracions de quotes patronals a l’Assegurança Social a l’empresariat.

2. Va intentar, amb maniobres a l’IGSS, afavorir l’empresariat.

3. A través dels seus aliats delinqüents del legislatiu, exonerar l’empresariat durant cent anys el pagament d’obligacions tributàries.

4. Va rondar el fantasma d’un increment als combustibles, sempre afavorint un grup empresarial i altres que blanquegen diners provinents del narcotràfic en aquest tipus de negocis.

5. Va aprovar, al costat dels seus companys diputats, una ampliació pressupostària de milers de milions de quetzals, de la qual menys del deu per cent afavorirà el poble pobre i miserable.

6. Pretén obrir centres comercials en el major repunt de l’epidèmia, per a afavorir i respondre a la pressió que sobre el Govern exerceixen els seus patrons.

7. El seu Govern i els altres poders de l’Estat no s’estrenyen el cinturó, però com sempre només el poble se l’ha d’estrènyer i continuar omplint de fam el seu aparell digestiu.

8. Ha escoltat els amos del capital per a la presa de decisions, però ha tancat l’orella als especialistes de la salut, que són els obrers de la medicina, que saben i coneixen la porqueria del Sistema de Salut guatemalenc.

9. Polititza el lliurament d’ajudes econòmiques i de queviures, retarda el lliurament de mascaretes per a posar propaganda en aquestes.

10. Vostè s’omple la boca amb la paraula “Déu”, amb la seva patètica cara de màrtir.

Ja n’hi ha prou de disfressar el seu Govern, senyor president, no posi aquesta disfressa de posat popular quan se li escapa el vestit empresarial que porta sota; no tracti de convèncer el poble de la seva aparent bona voluntat. Deixi de fer-se el màrtir a través d’expressions religioses, sigui senzillament un ésser humà recte i honest; equipi els hospitals amb els subministraments essencials per a protegir la vida del personal de salut.

Senyor president, estar al costat del poble és fàcil i sobretot humanament gratificant.

Encara no puc escriure una acció pensada per al poble i per al poble.

La meva Guatemala, cuida’t i somniem durant el nostre confinament que un dia, més prest que tard, puguem veure que ja no hi ha fills immorals i traïdors en el poder, com vostè, Sr. President.

El dol, un tema a treballar amb el COVID-19

abril 2, 2020
0

Quan estàs molt trist són agradables les postes de sol. El Petit Princep. Antoine de Saint-Exupéry

Si una paraula du implícit tot el tema del Covid-19 és la mort, aquesta gran temuda a les aules, a les converses familiars, als vídeos o a les apps infantils.

Aquesta paraula just pronunciar-la ens remou a tots per dins, però hem de tenir molt clar que és un fet natural. Per això, cal que la treballem a casa, a l’escola i sobretot a nivell social, com un fet més que ens passa al transcurs del nostre caminar per la vida.

La mort d’un ésser estimat, genera dolor a qualsevol de les edats que se’ns presenta, però no l’afrontam igual. Això és una situació que necessitam entendre, comprendre i acompanyar. Per aquest fet, avui vos vull fer arribar un parell d’estretègies per si un dia les necessitau, o per si voleu parlar del tema en família, o per si un dia el peixet de la peixera ens deixa i no és un familiar, però sí un ésser estimat.

Com he dit, la capacitat d’entendre la mort varia segons l’edat que té l’infant, però no només això, sinò també segons les seves experiències vitals, segons el que ha escoltat sobre aquest tema i sobretot segons les paraules que els adults els hem transmés.

Si tenim en compte el desenvolupamet de l’infant, podem dir que fins als 6 anys aquests són molt literals, per tant, és important fer-los entendre que quan un es mor el cos deixa de funcionar. Però aquesta explicació per integrar-la, la necessitaran escoltar una i una altra vegada.

A partir dels 7 anys fins als 10, els infants ja entenen que la mort és una cosa definitiva i que això va lligat a no tornar a veure l’ésser estimat i que és un fet que ens ocorrerà a tots els éssers vius.

I si parlam d’adolescents, aquests ja comencen a qüestionar-se i a relacionar la mort amb la vulnerabilitat de les persones. També comencen a demanar-se, com a sentit de la vida, i no com a pregunta literal, per què algú ha de morir.

Havent fet un repàs a com enten la mort un infant segons l’edat, és important també que els donem a entendre que amb la mort hi ha un procés de dol, que tots hem de passar, que és natural, necessari i té una funció adaptativa a la nova situació, que no serà mai el que era, però nosaltres hem de seguir endavant.

Què passa a dia d’avui?

Idò que esteim confinats, que si tenim una mort aprop no podrem vetllar-la, no podrem fer-li funeral o acomiadament en societat, que haurem de passar el nostre dolor sols a casa i amb la calor de la nostra família, i el que ens pot fer més mal és que no haurem pogut estar al seu costat. Aquest darrer fet, ens pot crear un sentiment de culpa, ara bé s’ha de tenir clar que no teniu cap tipus de responsabilitat i que heu fet fins allà on heu pogut perquè així vos han deixat.

Per tant que podem fer?

Hi ha l’opció de voler protegir els nostres infants del dolor i aïllar-los de la gran oportunitat d’aprendre en una situació així, o d’acompanyar-los. En aquest cas, vos vull fer arribar una sèrie de propostes que des del confinament podeu dur a terme si vos vessiu necessitats per haver d’afrontar la mort d’un familiar.

  • Primer de tot comunicar-ho als infants, parlar-ne, aclarir qualsevol dubte i sobretot tenir ben clar quin ha de ser el llenguatge que s’ha d’emprar. I de seguida que ho faceu podeu plorar. Plorar i fer-ho en família ens enforteix el vincle. Plorar treu les nostres emocions de dolor, de tristesa, de nostàliga… i ens ajuda a entendre que plorar és una reacció natural, que pot ser molt sanadora.
  • Després fer un ritual d’acomiadament en família. Podeu encendre una espelma i enrevoltats tots a una taula fer uns minuts de silenci per la persona estimada.
  • Podeu fer un recull de bons moments que heu viscut amb aquesta persona, afegir què he après d’ella i com m’ha servit aquest aprenentatge.
  • Podeu recopilar les seves cançons preferides o les paraules que més deia.
  • Podeu fer un àlbum de fotos dels moments compartits.
  • Li podeu escriure una carta agraïnt-li el que ha fet per vosaltres i sobretot donant permís a la seva partida.
  • Si és un infant que no pot escriure podrà fer un dibuix. Però també és molt gratificant dibuixar en família. Així els infants poden veure que els adults també tenen aquesta estratègia per curar el mal que és té al coret en una situació així.
  • Es pot realitzar el seu riu de la vida: recordant la seva biogafia, ordenant-la cronològicament, damunt un riu dibuixat a un paper.
  • La capsa dels records: que volem guardar d’aquesta persona.
  • Utilitzar metàfores sobre la transformació natural de diferents estats o cicles d’animals, per explicar el tema de la mort als més petits. Per exemple: la papallona, l’oruga i el cuc, o les estacions de l’any, com creix la natura i es transforma.
  • A part de tot això hi ha contes (El Buit, el Jardi del meu avi, La Júlia té un estel, T’estimaré sempre petitó…) i pel·lícules (“Bambi”, “Rei Lleó”, “Buscando a Nemo”, per més gran “El niño con el pijama de rayas”, entre d’altres) que vos podem proporcionar si vos fecin falta.

Després d’aquest seguit de propostes m’agradaria recordar-vos que en processos així poden sorgir conductes infantils que ja estaven superades, o que no havien aparegut mai. També hi pot haver somatitzacions, o reaccions emocionals que tenen una manifestació al cos físic. Però també poden sorgir preguntes, pors, ansietat, crits, rabietes, baix rendiment, passivisme, … i això el que ens vol donar a entendre és que necessiten un adult de seguretat i confiança al seu costat que els acompanyi en aquest riu d’emocions que estan vivint i que no saben com afrontar sense el nostre suport.

I que passa quan l’adult està tan afectat o més que l’infant i no el pot acompanyar? idò sigau valents i damanau ajuda, des de l’escola vos podem donar un cop de mà, entre tots trobarem el camí. Confiau amb els tutors, amb l’equip de suport o l’equip d’orientació del centre, ja que són ells que vos poden orientar i si aquests no es veuen competents en fer-ho vos podran derivar al servei que més oportú.

I si no teniu casos a casa, que així desitjam, però voleu treballar aquest tema, perquè ha sorgit en conversa, ho podeu fer a través de contes, d’imatges o de metàfores en relació a la naturalesa. Però si voleu, d’aquest tema en podem parlar a un altre article o en podeu cercar informació ja que hi ha bastantes coses editades sobre aquest tema.

Com a conclusió voldria fer-vos arribar que sabem tan bé com vosaltres que aquest estat no és natural,  i afrontar processos dolorosos en aquests moments és molt díficil per a tots, i per tant pels infants de casa també, entre tots els ho podem fer passar menys intens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *