Pocs dies després de la seva reelecció, parlam amb el nou secretari general sobre diverses qüestions relacionades amb l’actualitat més recent. Una estona de conversa en la qual avançam des dels aspectes més tècnics fins a arribar a qüestions de caire més personal.
Montserrat Nadal, coordinador de ‘Pissarra’
Has optat al càrrec de secretari general després d’un primer “mandat” de cinc anys. Amb quina experiència afrontes la nova etapa?
Pens que de l’experiència se n’aprèn per a seguir prenent decisions i fent accions el més encertades possible, amb la intenció d’aconseguir un objectiu marcat. A l’STEI Intersindical barrejam experiència i renovació com dos valors complementaris per a una mateixa finalitat. L’experiència m’ha ajudat a saber quines són les meves virtuts i els meus defectes, i a treballar en equip per poder suplir les meves mancances. Espero seguir aprenent de les meves experiències pel bé del sindicat i de la classe treballadora.
L’esclat del coronavirus i la gestió de la pandèmia ho han trastocat tot. Amb l’escenari de la postpandèmia, quins són els reptes actuals?
Tot i que pareix que hem passat la fase més dura d’aquesta pandèmia, encara no podem identificar amb precisió els reptes actuals perquè estam en fase d’immunització i, a més, amb diferents ritmes i etapes de la pandèmia en l’àmbit mundial. Sens dubte, un dels reptes és fer una correcta lectura de les seves causes, ja que no sabem com ni quan n’hi pot haver una altra; i el més probable és que sigui el mateix estil de vida de l’espècie humana qui provoqui moltes de les calamitats que ha patit, pateix i patirà el món.
El major repte que tenim els humans és existencial: quin és el nostre paper en la nostra vida i en relació amb el nostre entorn social i mediambiental? En funció de com actuem i el que facem, hi haurà una resposta del nostre entorn que pot ser positiva o negativa per a nosaltres mateixos i per a l’espècie humana, en general.
En l’aspecte personal, els altres reptes personals, familiars o professionals que puguem tenir són secundaris, si no tenim cura del nostre entorn.
A l’Informe de gestió de l’Executiva sortint, hem llegit que l’STEI Intersindical ha començat a fer feina en nous sectors com 0-3 anys, el tercer sector o a l’àmbit privat. Ens ho pots explicar una mica?
L’STEI Intersindical és un sindicat de classe i sociopolític. Amb això està tot explicat. Som la quarta força sindical a les Illes Balears amb un camí de creixement bastant ample. Anam atenent i obtenint representació a sectors laborals diferents, tant de l’àmbit públic com privat. Però sempre amb una planificació del nostre creixement perquè, a vegades, és fàcil créixer en sectors nous però el que cal es mantenir la representació, i això és fruit de la feina constant i la formació dels nostres delegats i delegades.
Amb més de 40 anys d’experiències, quines són per a tu les fortaleses i les debilitats del nostre sindicat?
A l’STEI Intersindical som treballadores i treballadors que dedicam un temps de la nostra vida, més extens o menys, a un interès col·lectiu en un sistema en què és potencia l’individualisme. Això és un mèrit que ens enorgulleix. Les persones del sindicat hi som per a satisfer l’interès col·lectiu i no el personal. Treballam en equip i ningú ha de ser més que l’altre. Tenim una autonomia funcional, econòmica i financera que garanteix que només ens devem a l’afiliació i a la classe treballadora a la qual representam. Som un sindicat de classe i sociopolític, enfront de sindicats corporatius, de categoria o d’empresa; perquè tenim clar que per aconseguir un millor entorn laboral cal assolir també un millor entorn social, econòmic, polític i mediambiental.
Com a debilitats i alhora oportunitats, ens falta potenciar la formació interna de la nostra gent, en aspectes com l’assessorament laboral però també en la vessant sociopolítica. També tenim problemes per a mantenir una estructura jurídica estable que atengui les necessitats reals. Altres debilitats venen per l’actual normativa sindical, que dona unes prerrogatives als sindicats més representatius d’àmbit estatal i que limita el nostre creixement.
Podries esmentar alguns aspectes de la nova Comissió Executiva que consideris que cal destacar? És un òrgan continuista o vol ser de caire renovador?
Tant amb la composició d’aquesta nova Executiva com amb la del 2016 hem pretès complementar experiència amb renovació. Experiència perquè cada dia aprenem coses d’un àmbit que no s’estudia sinó que s’aprèn constantment. Renovació perquè també és un valor tan necessari com l’experiència i perquè cal garantir la continuïtat del sindicat amb noves incorporacions i nous compromisos.
Una de les novetats a la nova Comissió Executiva és que s’hi ha afegit la secretaria de comunicació. Per què s’ha fet i quines seran les seves tasques?
Feim moltes coses que després no sabem comunicar, ni a nivell intern ni extern. El dia a dia, moltes vegades, només ens permet fer però no comunicar. La comunicació és cabdal a la nostra acció sindical per aconseguir els objectius planificats.
La comunicació interna ajuda a la cohesió, la coherència i el treball en equip. La comunicació externa ens ajuda a créixer, a donar-nos a conèixer i a transmetre públicament els nostres posicionaments.
En el segle XXI, on es genera molta informació immediata amb l’ús de les noves tecnologies, des de l’STEI Intersindical hem de saber donar resposta a aquesta realitat, com una eina més d’acció sindical.
A principis del mes de maig varen tenir lloc les eleccions a la Comunitat de Madrid amb un fort retrocés de les forces d’esquerra, fins i tot a zones de classe treballadora. Com creus que es pot explicar i, sobretot, revertir aquest fet?
El discurs populista de la candidata del PP, la senyora Ayuso, ha calat entre l’electorat. Es va apoderar de la paraula ”llibertat” per a donar-li un significat interessat en el marc d’una calamitat com és la pandèmia, i va prioritzar l’economia per damunt de la salut. No va guanyar la dreta sinó que es va imposar Isabel Díaz Ayuso que, curiosament, està especialitzada en comunicació política.
Per a revertir aquesta dreta populista, com diu el periodista expert en l’extrema dreta, Miquel Ramos: “l’extrema dreta que tenim és marcadament neoliberal, per tant quan els treus del seu marc de feminisme, migració, islam, independentisme… perden els papers i no poden contestar”. No vull dir que Isabel Díaz Ayuso sigui d’extrema dreta però sí que utilitza la mateixa estratègia comunicativa. Més enllà dels temes que volen emfatitzar, no tenen més discurs polític. No s’ha d’entrar en el seu joc comunicatiu i se’ls ha de qüestionar damunt temes com economia, pensions, desnonaments, sanitat, educació…
Els fons europeus que ha de rebre Espanya per a la reconstrucció post-pandèmia comportaran forts ajustos en temes com les pensions o la no derogació de la reforma laboral, com si no hi hagués alternativa al model neoliberal. Com es pot lluitar contra això des d’un sindicat alternatiu com el nostre?
El nostre paper ha de ser el d’apoderar la gent com a individus polítics perquè pensin per elles mateixes i actuïn de manera responsable amb el seu entorn social. El nostre paper és descobrir quins són els vertaders poders fàctics que dirigeixen l’economia mundial i quins són els seus interessos. Descobrir que una minoria decideix per la majoria per a satisfer els interessos d’aquesta minoria. Aquest és el model neoliberal que impera i que cal combatre amb la paraula i els fets. Com he dit moltes vegades, no ens podem desentendre de l’esdevenir de la nostra societat, perquè, tanmateix, en som responsables, per acció o per omissió.
Creus que l’STEI Intersindical és un sindicat del segle XXI? Com s’ha hagut d’adaptar a l’escenari del confinament i posteriorment de la pandèmia? Quines són les demandes actuals de la classe treballadora?
Per a mi un sindicat del segle XXI ha de ser marcadament de classe i sociopolític. L’STEI Intersindical ho té clar i actua d’acord amb aquests dos trets que ens identifiquen, entre d’altres. Despertar consciències de la classe treballadora en el sentit de tenir clar que, abans que treballadores i treballadors, som persones membres d’una societat a la qual hi hem de dedicar temps i esforços perquè sigui una societat justa, solidària, sostenible i respectuosa.
El confinament ha estat una situació circumstancial i sobrevinguda a la qual ens hi hem adaptat de manera ràpida i satisfactòria. Hem sabut reforçar i incorporar les eines telemàtiques a la nostra acció sindical. La classe treballadora, en general, demana molta informació personal, que li afecta directament. Això és normal, però des de l’STEI Intersindical també hem de generar l’interès col·lectiu de la classe treballadora i l’interès per a mobilitzar-se pel seu benestar no només laboral sinó també econòmic, social, polític i mediambiental.
Ens agradaria conèixer una mica més en Miquel Gelabert com a persona i no només en qualitat de secretari general. D’on ets? Quina és la teva formació? Què t’agrada fer en el temps d’oci? Què és allò que més et costa perdonar? Pots esmentar tres valors que creus que et defineixen? Què és allò que més et treu la son? Què és el més valuós de la vida?
Som de Sineu, on hi vaig néixer el 1969. Tenc la llicenciatura de Ciències Empresarials de la UIB, de la promoció del 1993. Casat i amb una filla de 16 anys i un fill de 12. En temps d’oci m’agrada molt l’esport, gaudir de la família i fer un poc de pagès per la caseta. Em costa perdonar la manca de compromís i responsabilitat de les persones. Tres valors que em defineixen són la responsabilitat, el compromís i ser conscient dels meus defectes. M’agrada resoldre les preocupacions o els problemes el més aviat possible i, mentre això dura, em treu la son moltes de vegades. El més valuós de la vida és la pròpia vida, que és un regal diari. Per això cal gaudir-la i deixar-la gaudir.
Gaudim, idò, de la vida i de les oportunitats que ens regala cada dia si hi dedicam l’atenció que cal. Gràcies, Miquel, pel teu temps, el teu compromís amb la classe treballadora i per tot el que has compartit amb les persones lectores de la Pissarra. Salut sort i encert en la tasca renovada de secretari general.
