Pissarra 155 - Coeducació
per Francesc Alomar

El paper de la dona en el món de la màgia

febrer 1, 2020
0
Share

Reflexions per a treballar la coeducació

Hi ha dones magues?

Aquesta pregunta ens servirà de punt de partida per a reflexionar sobre el paper que la dona ha tingut al llarg de la història en el món de la màgia i de l’il·lusionisme. Si demanes a la gent que et digui algun nom de persones que es dediquen a fer màgia, possiblement et diguin Juan Tamariz, David Copperfield, Mago Pop… però difícilment diran el nom d’alguna dona. Això què vol dir, que no hi ha dones que fan màgia o que no sabem que n’hi ha? L’evidència és clara: la màgia no té gènere però els homes n’han estat quasi sempre els protagonistes. Històricament la tasca de la dona en el camp de la màgia sempre ha quedat en un segon pla, fer d’assistent (la figura coneguda com a partenaire), i això que en moltes ocasions la tasca de l’ajudant és fonamental per a l’èxit del joc; però el resultat final és que el mag és qui rep els aplaudiments i el reconeixement del públic.

Les dones sempre han estat presents en totes les disciplines artístiques, però en moltes d’elles en menor quantitat i moltes vegades des de la intimitat o fent tasques “secundàries”. Durant la retransmissió de les festes de Sant Joan de Ciutadella del 2019 per IB3, un comentarista va dir que la dona tenia un gran paper en aquestes festes: arreglar la roba dels cavallers per tal que anassin elegants damunt el cavall. Idò aquest comentari (desencertat del tot, des del meu punt de vista) reflecteix el paper que moltes vegades ha tingut la dona en el món de la màgia: planxar els mocadors del mag, ser responsable del vestuari, ordenar el material a l’escenari, etc.

 Les dones estan ocupant ja el rol que els pertoca més com a il·lusionistes i menys com a assistents de mags

Enric Magoo , director del Festival Internacional de Màgia de Badalona 2018

Fent una mica d’història quant a la màgia, les dones han tingut un paper molt restrictiu: a l’edat mitjana, si una dona tenia inquietuds intel·lectuals i volia sortir-se del camí establert, era confinada a un convent. I en el cas que manifestàs interès per coneixements “alternatius” o estranys era ràpidament considerada una bruixa i perseguida per la Inquisició. Si miram les societats màgiques més antigues, com és el cas del “Círculo Mágico” que es fundà a l’any 1905 com un club de cavallers, veurem que es torbaren molts d’anys a tenir en compte la presència femenina (que no fou fins l’any 1991).

Tal volta la primera referència que trobam d’una dona que utilitza la màgia sigui en el segle III aC, on una vestal de nom Tuccia fou acusada de no ser verge. Com que ella ho negava, la van obligar a fer una prova: si aconseguia portar aigua des del riu fins al temple en un sedàs, el seu honor quedaria fora de perill. I ho va aconseguir, amb un sedàs trucat.

Un altre episodi curiós fou el protagonitzat per Mary Toft, que a principi del segle XVIII va convèncer la comunitat mèdica que ella, en lloc de nadons, paria conills. I malgrat no ser maga, la seva “particular història” la va vincular per sempre a la màgia: el seu truc inspiraria la característica imatge del mag traient un conill del barret de copa.

A final del segle XIX i començament del segle XX, comença a haver-hi algunes dones que decideixen dedicar-se al món de la màgia, no com a ajudants sinó com a vertaderes protagonistes de l’espectacle. És el cas d’Adelaide Herrmann (1853-1932), creadora del primer espectacle de màgia musical l’any 1899, titulat “Una nit al Japó”; Manuela Rejas (1924-2010) nascuda a Madrid i que fou la primera dona a Espanya en disposar del carnet d’il·lusionista per a poder treballar en un circ; Teresa Gutsens, referent de la màgia a Catalunya, o Lisa Menna, considerada la maga més influent del segle XX.

Gemma Navarro és una divulgadora i pionera en l’estudi de la dona en el món de la màgia. El resultat del seu treball ha estat la publicació de dos volums: Historia de magas antiguas y modernas (el primer volum dedicat a les primeres magues, i el segon, a metal·listes i mèdiums) en què fa una recopilació de la història de les magues i dóna a conèixer dones que, en algun moment de la seva vida, es dedicaren a l’art de la màgia. De la mateixa manera, també en els seus estudis intenta explicar els motius pels quals la dona ha estat exclosa o posada en un segon pla en aquest món: així parla de misogínia històrica, temes educacionals o teories com la del poder o la del joc, que mantenen que a la dona no l’atreu el poder i, amb l’edat, perd l’interès pel joc.

La primera referència que trobam d’una dona que utilitza la màgia data en el segle III aC

Actualment la figura femenina té una major presència en el món de la màgia, com a protagonista i no com a assistent del mag, i aquesta presència s’està reivindicant a diferents àmbits: l’any 2006 a Terrassa es va celebrar el I Festival Internacional de Dames Màgiques amb la intenció de donar a conèixer la màgia elegant i enginyosa feta per dones; l’any 2015 va tenir lloc el 1er Encuentro Internacional de Ilusionistas a Quito (Equador), i amb el nom de “Magia, Mujer y Luna” reuní representants de la màgia femenina; el “Festival Medimàgic” de Mediona a l’Alt Penedès a la seva edició de l’any 2018 reivindicà el paper de la dona en aquest món i, de la mateixa forma el Festival Internacional de Màgia de Badalona se suma a les reivindicacions feministes de l’any 2018.

Possiblement gràcies a totes aquestes accions avui en dia és reconegut el treball de gran quantitat de magues de bona qualitat a nivell internacional:

  • Alba Magia (Argentina)
  • Maga Gisell (Perú)
  • Ekaterina Dobrokhotora (Rússia)
  • Inés Molina (Espanya)
  • Juliana Chen (Xina)
  • Ana Tamariz (Espanya)
  • Maga Abril (Alemanya)
  • Angela Funovits (EUA)
  • Consuelo Lorgia (Colòmbia)

… o a l’àmbit de les nostres illes com:

  • Lolita Torres i Laura Bravo (Eivissa)
  • Bárbara Leiva, Victoria Magic, Jessica Light, Inna Rudova (Mallorca)

Segurament aquest canvi del pes de la dona en el món de la màgia ja no tingui volta enrere, si més no l’esperança d’un canvi en la masculinització del món de la màgia passi per un relleu generacional i la incorporació de més al·lotes a aquest art i, com a exemple, dues joves promeses de la màgia a Catalunya: La Maga Game (Laia Baulenas) i Maria Altés. Aquesta darrera a un reportatge de l’any 2015 en el suplement Criatures (ara.cat) deia:“[…] i el que no m’agrada tant és que quan a reunions de mags em pregunten: Ets l’ajudant? No entenc per què no hi ha gaire dones magues, encara hi ha molt de masclisme en la professió…”.

Així, doncs, el paper que la dona ha realitzat en el món de la màgia al llarg de la història pot ser un recurs força útil per a treballar temes de coeducació i esbrinar les contribucions que les dones han fet al món de l’il·lusionisme.

Francesc Alomar és mestre d’educació infantil i primària

La Bruja Doña Paz

Com a exemple d’ús de la màgia per a treballar temes de coeducació, trobam la iniciativa de l’Àrea d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament de Mijas (Màlaga) que ha posat en marxa una campanya de coeducació en els centres d’educació infantil del municipi a través d’un personatge de conte: “La Bruja Doña Paz”. Aquest personatge va a l’escola de màgia a la recerca de la fórmula per la igualtat, perquè en el seu bosc la seva màgia és menys valorada que la del bruixot Antón pel fet que ella és una al·lota. Amb aquest centre d’interès es treballen temes com l’educació en igualtat, l’eliminació de rols sexistes, la igualtat d’oportunitats, la creació d’espais compartits de jocs no sexistes…

La màgia és un centre d’interès força interessant per a treballar a les aules moltíssims continguts i atreu tant nins com nines.

Font fotografia revistalugardeencuentro.com 11/12/19 “Educando en igualdad”, la nueva campaña de coeducación para Infantil.

Manuela Rejas

La història de Manuela Rejas és força interessant per a treballar temes de coeducació a les aules.

Nascuda l’any 1924 a Moralzarzal (Madrid) va viure la Guerra Civil, un fet que va marcar els seus primers anys de vida. Encara era una nina quan va veure com un grup de falangistes interrompien l’espectacle d’un mag de carrer; el mag no va poder recollir els estris abans que se l’emportassin, i va demanar a la nina que els hi guardàs. El mag mai no va tornar i aquest maletí es va convertir en el primer contacte de na Manuela amb la màgia.

A partir d’aquell moment va saber que es volia dedicar al món de l’il·lusionisme, el seu nom artístic fou “Maga Violeta”. L’any 2008 es va estrenar un curtmetratge titulat “Violeta y el baúl americano” on explicava les dificultats d’haver-se dedicat a la màgia durant la postguerra i haver estat la primera dona a disposar del carnet d’il·lusionista per poder treballar en un circ, ja que una gran part de la seva vida artística va transcórrer en el Circ Romero. Ella en el curtmetratge deia: “M’han dit coses horribles per ser dona i maga”. Tanmateix, va tenir sempre clar que “no volia ser l’ajudant, sinó protagonitzar els espectacles de màgia”. Rejas va dominar números de mentalisme i telepatia i també va realitzar tot tipus de jocs de mans, fins als 83 anys, sempre per a il·lusionar el públic. Manuela Rejas va morir el 6 de març de 2010.
Articles relacionats

Presentació del calendari 2020: Temps de dones, dones en el temps

febrer 1, 2020
0

Presentació del calendari 2020 ‘Temps de dones, dones en el temps’

El divendres 24 de gener va tenir lloc la presentació del Calendari 2020 de l’STEI Intersindical, Temps de dones, dones en el temps, i fou tot un èxit. Es va celebrar a Palma, a Rata Corner i, atès que està dedicat a les dones músiques, es va poder gaudir de les actuacions del Cor de Dones Codàlia, que impregnà l’espai d’una aura màgica; Marga Rotger, que ha cantat cançons d’empoderament i sororitat de les dones com el seu (juntament amb Joana Abrines) “Som Tantíssimes”; el duet de violoncel·listes Rosa Cardona i Fuensanta Martínez, amb una actuació magistral, i la cirereta del pastís: Miquela Lladó, acompanyada de Jordi Tugores a la guitarra, varen interpretar poemes musicats de dues grans poetes, Maria Antònia Salvà i Maria Mercè Marçal, gran referent feminista tres voltes rebel.  

Aquest calendari, realitzat per l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical, fa un repàs de les músiques de l’Antiguitat, amb Safo de Lesbos, passant per les esclaves cantaires d’al-Àndalus, dones músiques que varen ser les principals contribuents i conductores de la transmissió de les arts durant l’edat d’or de l’Islam a la Península Ibèrica. A l’edat mitjana, amb les trobairitz, desconegudes durant segles.

Al Renaixement, el “Concerto delle done (o delle dame)”, grup professional de cantants femenines. I M. Anna Mozart, música destacada del classicisme que va abandonar la carrera musical per a dedicar-se a ser una abnegada mare i esposa. I, finalment, a partir del mes de juny, presenta les músiques de l’època actual: Giselle Ben Dor, Wendi Carlos, Concha Buika, Pinar Toprak…

Les fantàstiques il·lustracions han estat realitzades per Cristina Nogales Aranda, que ha imprès el seu caràcter personal a les diferents imatges: Maria Anna Mozart representada tocant el piano amb les mans fermades pels cordons de la seva cotilla; Cindy Lauper i la frase de la seva cançó en versió feminista “Girls just wanna have fundamental rights”, etc.

Una altra característica del calendari és que substitueix les efemèrides habituals per cites referents a dones o esdeveniments relacionats amb les lluites feministes. Al final, inclou una proposta d’activitats per cadascun dels mesos de l’any i per cadascun dels nivells educatius des de primer cicle d’infantil fins a batxillerat i persones adultes.

Presentació també a Manacor

L’acte de presentació a la capital del Llevant va ser el dissabte dia 25 de gener. L’encarregada de donar inici a l’acte va ser Sandra Serra, responsable de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical, que comentà que a altres territoris de l’Estat espanyol es feien presentacions d’aquest calendari didàctic i coeducatiu de manera conjunta: “Un calendari que es fa des de l’any 2005 amb la intenció de visibilitzar les dones i que, a partir del 2006, va introduir les programacions didàctiques”.

Serra insistí en el fet que “el dia a dia de les dones no és fàcil” i que les dones que apareixen en el calendari “són referents”; un calendari en el qual la música és la protagonista amb una efemèride per a cada dia de l’any relacionada amb les dones. També comentà que el calendari que edita l’Organización de Mujeres es fa en les distintes llengües de l’Estat i que cada any l’elabora una il·lustradora jove “que hi aporta la seva visió feminista”.

A continuació Bel Llull, de l’STEI Intersindical de Manacor, presentà les tres dones músiques que prendrien part a l’acte de Manacor amb una petita pinzellada de cada una de les artistes: Bàrbara Duran, Francesca Suau i Lidia Pérez, “tres dones músiques amb lletres majúscules”, segons les seves paraules.

La musicòloga i professora de l’IES Mossèn Alcover Bàrbara Duran fou l’encarregada de presentar el calendari i de guiar i introduir totes les actuacions. Agraí a l’STEI Intersindical l’elaboració d’un calendari dedicat a les dones músiques i es queixà del poc reconeixement que tenien les dones artistes “amb menys visibilitat social, amb menys recorregut” que els seus companys homes.

Duran anà resseguint les pàgines del calendari i féu menció de les dones músiques que hi figuraven: des de la poeta Safo i la introducció de l’estrofa sàfica fins a la importància del passat islàmic i de tantes dones que eren “entrenades per cantar i ballar”, o aquelles amb la tasca encomanada de “tocar en la intimitat”. També es referí a les trobairitz o a figures com Maddalena Casulana i el gran patrimoni que s’havia conservat en els convents femenins.

En el seu recorregut per la història de la música, Bàrbara Duran cità la gran figura d’Elisabeth Jacquet de la Guerre i, ja dins el classicisme, destacà la gran vàlua de dues músiques com Anna Mozart o Fanny Mendelssohn, germanes de dos músics que havien tapat del tot el gran mèrit d’aquestes dues dones. També esmentà Clara Schumann i els seus grans esforços per mantenir la família i, entrats en el segle XX, la gran tasca de Rosa García Ascot.

Les intervencions de Bàrbara Duran s’anaven alternant amb diferents peces de música, com la interpretació d’un motet o un poema d’Antoni Vidal Ferrando, “No tenc secrets per a tu”, musicat per Francesca Suau que interpretà Lidia Pérez. Fins i tot va fer cantar als assistents un “Al·leluia”, d’una cançó del cicle de la Pasqua relacionada amb el tema de “Deixem lo dol”.

Bàrbara Duran va cloure una intervenció magistral, que se’ns va fer molt curta, amb una queixa referida al contingut del calendari de l’STEI Intersindical: “hi falten les dones glosadores!”. I per això, les tres dones músiques posaren punt i final a l’acte amb una glosa que va interpretar cada una d’elles. Són aquestes:

En aquesta gran ciutat
On treballam de valent,
El primer dels sindicats
Fou de les dones perleres.

L’art també té nom de dones
L’STEI enguany s’ha lluït,
Les compositores bones
Al calendari han sortit.

Sindicat de tots i totes
No vos podeu adormir,
Seguiu defensant amb forces
Drets, llengua i país.

Presentació a altres indrets

En dates recents al tancament de l’edició de la Pissarra, va tenir lloc l’acte de presentació del calendari a Inca el propassat 12 de febrer i dia 12 de març a Eivissa i a Menorca.

Montserrat Nadal, coordinador de Pissarra

Editorial

febrer 1, 2020
0

Tal com podem llegir en el material editat per l’Organización de Mujeres d’STEs-Intersindical amb motiu del 8 de març, “el feminisme s’ha desenvolupat i es desenvolupa com un procés fonamental per a l’assoliment dels valors socials d’igualtat i de llibertat en la societat, de tal manera que consideram d’una importància màxima desvetllar-lo al nostre alumnat”.

El feminisme i, amb ell la coeducació, són la base d’un canvi social important, no només per a aconseguir la igualtat laboral o salarial, per si mateixos prou importants. Des de les entitats que ens declaram feministes, com l’STEI Intersindical, exigim un canvi de societat estructural fet des dels fonaments, en què el neoliberalisme no hi tengui cabuda: una societat ecologista, antipatriarcal, diversa, plural… En definitiva, una societat en la qual totes i tots siguem lliures.

La bretxa de gènere s’ha obert encara més, perquè novament som les dones les que pateixen d’una manera més directa les conseqüències de la globalització neoliberal. Majoritàriament les dones fan les feines més precàries i més mal remunerades; la tasca de les cures, que no té retribució, és assumida per les dones. Segons Oxfam Intermon, 10,8 bilions de dòlars és el valor econòmic de les cures no remunerades que les dones duen a terme a tot el món.

Totes aquestes polítiques no només afecten la població, sinó també el medi ambient. Fa poc mesos s’ha celebrat a Madrid la Cimera del Social pel Clima, conclosa sense que s’hagi arribat a acords significatius que acabin amb el deteriorament del planeta; en aquests moments, ens trobam en un camí de no retorn. Cal replantejar estratègies i donar veu al feminisme, perquè el feminisme és necessari i les alternatives que planteja són fonamentals per a salvar el planeta.

El feminisme s’ha desenvolupat i es desenvolupa com un procés fonamental per a l’assoliment dels valors socials d’igualtat i de llibertat en la societat, de tal manera que consideram d’una importància màxima desvetllar-lo al nostre alumnat”

Organización de Mujeres d’STEs-Intersindical

Les dones estan molt més sensibilitzades. No és gratuït que moltes activistes mediambientals siguin dones. Defensen la Terra, perquè saben que és imprescindible cuidar-la, respectar-la i mantenir-la, ja que és la que ens dona vida. No oblidem Berta Cáceres, d’Hondures; Laura Vásquez, de Guatemala i Emilsen Manyoma, de Colòmbia, que han estat assassinades per defensar el seu entorn, com han fet i fan altres defensores del medi ambient.

No podem passar per alt l’atac que rep en aquests moments l’escola i sobretot la coeducació per part de partits i entitats de la dreta extrema i de l’extrema dreta, amb la proposta del “pin parental” al qual ens hauríem de referir més aviat com a “veto parental”. Una mesura que, tot i no tenir un perill legal, pot arribar a tenir un perill “real”, ja que pot aconseguir que el professorat deixi de fer educació per a la igualtat i la diversitat sexual per por i, llavors, passi a la inacció. Per tal d’evitar aquest extrem, des de l’STEI Intersindical reclamam que hi hagi estructures i recursos per part de l’Administració perquè els i les docents comptin amb una estructura que els protegeixi, els ajudi i els assessori.

La paradoxa més curiosa d’aquesta croada contra el que l’extrema dreta anomena “adoctrinament” escolar és que la lideren aquelles persones, institucions i partits que insisteixen en defensar l’ensenyament d’una determinada confessió religiosa, la de sectors ultracatòlics i ultrasectaris, en tots els trams del sistema educatiu.

Davant això, com a docents estam obligats a garantir que els nostres joves puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats, construir lliurement la seva personalitat, accedir a la cultura sense censures i, en definitiva, preparar-los per a l’exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica.

XII Congrés de l’STEI Intersindical

Els dies 24 i 25 d’abril de 2020 havia de tenir lloc en el Casal Pere Capellà d’Algaida el XIIè Congrés de l’STEI INTERSINDICAL amb el lema “HI SOM!”. Els congressos del nostre sindicat, que se celebren cada quatre anys, tenen la finalitat de fer balanç del treball realitzat, poder debatre i aprovar les línies organitzatives i d’acció sindical, així com també l’elecció de les persones que conformaran els diferents òrgans de direcció de l’STEI INTERSINDICAL.

Des de l’STEI INTERSINDICAL tenim el ferm convenciment que el nostre model sindical s’ha de transformar en el sindicalisme del futur, i aquest fet ens compromet a seguir avançant i a consolidar-nos en els sectors on vàrem néixer; i a l’extensió de la nostra Intersindical a altres sectors, amb el plantejament d’alternatives organitzatives, de mobilització i d’adequació a les noves realitats que afloren en els diferents àmbits en què podem actuar.

Després d’una època convulsa, herència d’una crisi econòmica i unes polítiques que varen retallar molt significativament els drets i recursos de la ciutadania i de les persones treballadores, el nostre sindicat va iniciar un procés de recuperació dels drets perduts que ha donat el seu fruit. Aquest fet ens demostra que ens cal un sindicat fort, obert a la participació de la seva afiliació, garant dels nostres drets, adaptat als nous temps i als nous reptes als quals hem de fer front, però fidel a l’esperit i a les ganes de revolta democràtica que ja eren ben nostres fa més de 40 anys. Des de l’STEI INTERSINDICAL seguim apostant per una resposta contundent als atacs que puguem patir les persones treballadores, els retalls en els serveis públics, així com també en la defensa del nostre territori i dels nostres drets lingüístics i culturals.

La vostra presència i la vostra militància és més necessària que mai per tal que, a través d’aquestes experiències, puguem construir un futur millor.

Arriba la ‘Pissarra Digital’

Estam molt contents de poder-vos fer partícips de la posada en marxa de la Pissarra Digital. Trobareu tota la informació al voltant d’aquesta qüestió a un article que podreu llegir en aquesta mateixa revista digital.