No record exactament el dia que vaig conèixer Aina Moll, potser perquè ella era una de les figures que marcaven el pas de la meva generació de joves estudiants que aspiràvem a ser filòlegs i la teníem molt present com a referent intel·lectual. Seguíem les seves passes i sempre en parlàvem des d’una òptica de respecte i admiració. Teníem plena confiança dipositada en ella, en la seva forma de treballar i en la manera de ser marcada per l’amabilitat, l’educació, la perseverança i la intel·ligència.

A Mallorca ara tot just, feim balanç dels 4 anys d’aquesta darrera legislatura «de progrés». Malgrat els avanços significatius en determinades polítiques, les institucions de les Illes, segueixen sense abordar la qüestió fonamental clau que determinarà i condicionarà el nostre futur: el model econòmic basat en el monocultiu intensiu turístic i en l’explotació de recursos, territori i persones que aquest implica.

Als anys setanta, es va intentar urbanitzar l’Albufera des Grau. Es van obrir vials i es van alçar algunes cases. També es va construir una part d’un camp de golf, amb l’arena de les dunes de la platja. Els promotors no van arribar a iniciar la tercera pota de l’operació, que consistia en dragar la llacuna, connectar-la al mar i convertir-la amb un port esportiu.

La dupla que formen l’illa d’Eivissa i el turisme fa dècades que es va formar. La importància de les activitats del turisme per a la pitiüsa major és evident i afecta múltiples camps. Darrerament moltes veus alerten sobre els efectes perversos d’alguns aspectes del turisme sobre el benestar dels ciutadans eivissencs i la qualitat ambiental. Aquestes expressions han anat cresquent des de fa una vintena d’anys fins -quan aparegueren en un pla acadèmic i de protestes puntuals- fins arribar a fer-se molt presents en els darrers tres anys, especialment a partir de l’exitosa temporada d’estiu de 2016. Èxit quantitatiu, s’ha de dir. D’aquestes qüestions tracta aquest article.