Popular
Tech
Editorial
Tal com podem llegir en el material editat per l’Organización de Mujeres d’STEs-Intersindical amb motiu del 8 de març, “el feminisme s’ha desenvolupat i es desenvolupa com un procés fonamental per a l’assoliment dels valors socials d’igualtat i de llibertat en la societat, de tal manera que consideram d’una importància màxima desvetllar-lo al nostre alumnat”.
Miquel dels Sants Oliver, l’intel·lectual del canvi de segle
El passat 9 de gener es complien cent anys del traspàs d’un dels grans intel·lectuals del catalanisme: Miquel dels Sants Oliver.
Salvar Salvà
Maria Antònia Salvà va néixer a Palma —i no pas a Llucmajor, com ha dit algun estudiós— l’any 1869. Ho feia just enfront de la casa on, en el segle XVIII, havia nascut un altre nom il·lustre de les lletres mallorquines, Josep de Togores i Sanglada, el comte d’Aiamans. La seva infantesa plàcida transcorregué entre Llucmajor i Ciutat. Finalitzà la seva dilatada existència a la possessió de s’Allapassa, a la marina de Llucmajor, l’any 1958. Era la filla petita de Francesc Salvà, misser i propietari rural, conreador de poesia en castellà, amic de Costa i Llobera i lector de Verdaguer. Salvà tingué l’autor de Pollença com a mentor i era capaç de recitar Canigó de memòria! En aquest mestratge, cal afegir-hi l’amistat amb Josep Carner —que se sentia un mallorquí de Catalunya—, i abans la de Miquel Ferrà, que li presentà Carner. Amb tots dos, s’hi cartejà sovint.
Jornada de formació interna a l’STEI Intersindical
l passat 29 de novembre es va fer una sessió interna de formació a l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics per a totes les persones permanents de l’STEI Intersindical amb quatre grans eixos temàtics.
Culture
Latest Posts
Entrevista a Maria Durán, directora de l’Institut Balear de la Dona
Maria Durán (Manacor, 1953) és l’actual directora de l’Institut Balear de la Dona, a més d’una persona amb una llarguíssima trajectòria dins el món del feminisme, amb una especial incidència en tot allò relacionat amb els drets de les dones i la seva defensa en l’àmbit de la justícia. Hem parlat amb ella de diverses qüestions d’actualitat relacionades amb el feminisme i el llarg camí, encara ple d’entrebancs, fins a la igualtat real entre dones i homes.
Legislació, normativa i documentació que fomenten, protegeixen i obliguen a educar per la igualtat entre homes i dones i per al respecte a la diversitat sexual
Des de l’STEI Intersindical, oferim la legislació, normativa i documentació internacional, estatal i de les Illes Balears que no només sustenten l’educació per a la igualtat i per al respecte a la diversitat sexual, sinó que protegeixen el professorat de les agressions de l’extrema dreta.
Nova pornografia: un nou repte per als centres educatius
La podríem caracteritzar com filmacions de sexe explícit, amb accés fàcil, distribució massivament gratuïta, alta qualitat i presència en qualsevol pantalla amb accés a internet. La nova pornografia és un negoci de dimensions astronòmiques en la producció, la distribució i els guanys econòmics. El seu consum i influència no deixa d’augmentar. No es pot ignorar la seva importància, ni oblidar la nostra responsabilitat com a educadors.
Pin parental: un atac a l’escola pública, al pluralisme democràtic i als drets de la infància
Vox –el partit on es fon el franquisme històric amb els postulats de la nova extrema dreta– cavalca a galop en l’educació. La seva primera iniciativa és el Pin parental, mecanisme que permet a les famílies vetar activitats i continguts que s’oposin a les seves creences morals i ideològiques.
Per què Skolae ha provocat tant de renou?
Des dels anys 80 (sense tenir en compte les precursores que varen ser les mestres de la República) existeix un corrent coeducador important a l’Estat espanyol; des d’aquests anys, han anat apareixent publicacions, referents i idees perquè el professorat, de manera voluntària, dugui la igualtat i el respecte per la diversitat a l’aula.
Al voltant del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022
Durant el curs 2018-2019, l’STEI Intersindical va col·laborar, des d’un principi, en l’esborrany del Pla de coeducació de les Illes Balears. Primer, amb la nostra assistència a la reunió on se’ns informava de la intenció d’elaborar aquest Pla i se’ns demanava col·laboració; i després, amb la presentació d’esmenes com a sindicat i com a membres del Consell Escolar de les Illes Balears.