Pissarra 155 - Coeducació
per Sandra Serra Teruel

Al voltant del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022

febrer 1, 2020
0
Share

Durant el curs 2018-2019, l’STEI Intersindical va col·laborar, des d’un principi, en l’esborrany del Pla de coeducació de les Illes Balears. Primer, amb la nostra assistència a la reunió on se’ns informava de la intenció d’elaborar aquest Pla i se’ns demanava col·laboració; i després, amb la presentació d’esmenes com a sindicat i com a membres del Consell Escolar de les Illes Balears.

Valoram molt positivament que el Govern de les Illes Balears, Convivèxit i l’Institut Balear de la Dona, hagin elaborat, amb la col·laboració de centres educatius, serveis i altres entitats, com és la nostra, aquest Pla de coeducació perquè és una bona eina per a incorporar l’educació afectivosexual a les escoles, a totes les etapes educatives. I més quan, en els darrers temps, les persones docents veuen qüestionada la seva tasca educativa per part d’alguns partits polítics i del sector més reaccionari de la societat.

Tot i que, ja en l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU-1948), es fa referència a que: “Tota persona té tots els drets i llibertats proclamades en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre índole (…)”, no ha estat fins a la primera dècada del 2000 que, realment, s’ha començat a treballar per la coeducació.

En l’àmbit de l’Estat Espanyol, destaquen la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la Violencia de Género, que dedica el Capítol 1 a l’àmbit educatiu i, específicament, l’article 4 a Principis i valors del sistema educatiu, en què es destaca l’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones des d’educació infantil fins a l’educació universitària.

Aquest Pla de coeducació perquè és una bona eina per a incorporar l’educació afectivosexual a les escoles

També es fa referència a la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, en els seus articles 23 i 24. N’hi ha d’altres, com la Ley 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo o la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE). Aquesta darrera ens planteja una paradoxa perquè, tot i que parla de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenció de la violència de gènere i la no-discriminació, en el seu articulat, per una altra banda, permet la concertació de centres que segreguen per sexe, qüestió que va en la línia oposada a la coeducació i que és un dels motius pels quals, des d’un principi, l’STEI Intersindical n’ha demanat la seva derogació.

En l’àmbit territorial, des de 2016, tenim la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia, la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, en què es legisla perquè l’educació sigui amb perspectiva de gènere i de respecte a la diversitat afectivosexual; amb una especial atenció a la formació de tota la comunitat educativa en matèria de coeducació.

Amb el Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022, s’ha fet una passa més perquè la igualtat i el respecte a la diversitat sexual siguin part de la formació en valors que s’ofereix a l’alumnat dins l’aula, ja que la coeducació és un dret del nostre alumnat i un deure del sistema educatiu.

Dia 19 de desembre de 2019, va tenir lloc la presentació del Pla de coeducació al Consolat de la Mar; en representació de l’STEI Intersindical hi va anar el nostre secretari general, Miquel Gelabert. Hi assistiren membres del Govern com la presidenta Francina Armengol, el conseller d’Educació Martí March i la directora de Convivèxit Marta Escoda, que va comentar que aquest Pla revisaria l’enfocament dels continguts, els mètodes d’ensenyament i els aspectes organitzatius per a avançar en la construcció de models d’identitat no sexistes; i que serà el full de ruta per aconseguir que tots els centres de les Illes incorporin la coeducació a les aules.

El nostre sindicat des de sempre ha treballat per la coeducació i, més específicament, des de l’any 2000 quan es va crear la Secretaria de la Dona, amb l’elaboració de material coeducatiu com els calendaris Temps de Dones i les Propostes Didàctiques del 25N i 8M… I per tant, ens alegram molt que el Govern de les Illes Balears hagi presentat aquest Pla de Coeducació i vigilarem la seva evolució.

Articles relacionats

Presentació del calendari 2020: Temps de dones, dones en el temps

febrer 1, 2020
0

Presentació del calendari 2020 ‘Temps de dones, dones en el temps’

El divendres 24 de gener va tenir lloc la presentació del Calendari 2020 de l’STEI Intersindical, Temps de dones, dones en el temps, i fou tot un èxit. Es va celebrar a Palma, a Rata Corner i, atès que està dedicat a les dones músiques, es va poder gaudir de les actuacions del Cor de Dones Codàlia, que impregnà l’espai d’una aura màgica; Marga Rotger, que ha cantat cançons d’empoderament i sororitat de les dones com el seu (juntament amb Joana Abrines) “Som Tantíssimes”; el duet de violoncel·listes Rosa Cardona i Fuensanta Martínez, amb una actuació magistral, i la cirereta del pastís: Miquela Lladó, acompanyada de Jordi Tugores a la guitarra, varen interpretar poemes musicats de dues grans poetes, Maria Antònia Salvà i Maria Mercè Marçal, gran referent feminista tres voltes rebel.  

Aquest calendari, realitzat per l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical, fa un repàs de les músiques de l’Antiguitat, amb Safo de Lesbos, passant per les esclaves cantaires d’al-Àndalus, dones músiques que varen ser les principals contribuents i conductores de la transmissió de les arts durant l’edat d’or de l’Islam a la Península Ibèrica. A l’edat mitjana, amb les trobairitz, desconegudes durant segles.

Al Renaixement, el “Concerto delle done (o delle dame)”, grup professional de cantants femenines. I M. Anna Mozart, música destacada del classicisme que va abandonar la carrera musical per a dedicar-se a ser una abnegada mare i esposa. I, finalment, a partir del mes de juny, presenta les músiques de l’època actual: Giselle Ben Dor, Wendi Carlos, Concha Buika, Pinar Toprak…

Les fantàstiques il·lustracions han estat realitzades per Cristina Nogales Aranda, que ha imprès el seu caràcter personal a les diferents imatges: Maria Anna Mozart representada tocant el piano amb les mans fermades pels cordons de la seva cotilla; Cindy Lauper i la frase de la seva cançó en versió feminista “Girls just wanna have fundamental rights”, etc.

Una altra característica del calendari és que substitueix les efemèrides habituals per cites referents a dones o esdeveniments relacionats amb les lluites feministes. Al final, inclou una proposta d’activitats per cadascun dels mesos de l’any i per cadascun dels nivells educatius des de primer cicle d’infantil fins a batxillerat i persones adultes.

Presentació també a Manacor

L’acte de presentació a la capital del Llevant va ser el dissabte dia 25 de gener. L’encarregada de donar inici a l’acte va ser Sandra Serra, responsable de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical, que comentà que a altres territoris de l’Estat espanyol es feien presentacions d’aquest calendari didàctic i coeducatiu de manera conjunta: “Un calendari que es fa des de l’any 2005 amb la intenció de visibilitzar les dones i que, a partir del 2006, va introduir les programacions didàctiques”.

Serra insistí en el fet que “el dia a dia de les dones no és fàcil” i que les dones que apareixen en el calendari “són referents”; un calendari en el qual la música és la protagonista amb una efemèride per a cada dia de l’any relacionada amb les dones. També comentà que el calendari que edita l’Organización de Mujeres es fa en les distintes llengües de l’Estat i que cada any l’elabora una il·lustradora jove “que hi aporta la seva visió feminista”.

A continuació Bel Llull, de l’STEI Intersindical de Manacor, presentà les tres dones músiques que prendrien part a l’acte de Manacor amb una petita pinzellada de cada una de les artistes: Bàrbara Duran, Francesca Suau i Lidia Pérez, “tres dones músiques amb lletres majúscules”, segons les seves paraules.

La musicòloga i professora de l’IES Mossèn Alcover Bàrbara Duran fou l’encarregada de presentar el calendari i de guiar i introduir totes les actuacions. Agraí a l’STEI Intersindical l’elaboració d’un calendari dedicat a les dones músiques i es queixà del poc reconeixement que tenien les dones artistes “amb menys visibilitat social, amb menys recorregut” que els seus companys homes.

Duran anà resseguint les pàgines del calendari i féu menció de les dones músiques que hi figuraven: des de la poeta Safo i la introducció de l’estrofa sàfica fins a la importància del passat islàmic i de tantes dones que eren “entrenades per cantar i ballar”, o aquelles amb la tasca encomanada de “tocar en la intimitat”. També es referí a les trobairitz o a figures com Maddalena Casulana i el gran patrimoni que s’havia conservat en els convents femenins.

En el seu recorregut per la història de la música, Bàrbara Duran cità la gran figura d’Elisabeth Jacquet de la Guerre i, ja dins el classicisme, destacà la gran vàlua de dues músiques com Anna Mozart o Fanny Mendelssohn, germanes de dos músics que havien tapat del tot el gran mèrit d’aquestes dues dones. També esmentà Clara Schumann i els seus grans esforços per mantenir la família i, entrats en el segle XX, la gran tasca de Rosa García Ascot.

Les intervencions de Bàrbara Duran s’anaven alternant amb diferents peces de música, com la interpretació d’un motet o un poema d’Antoni Vidal Ferrando, “No tenc secrets per a tu”, musicat per Francesca Suau que interpretà Lidia Pérez. Fins i tot va fer cantar als assistents un “Al·leluia”, d’una cançó del cicle de la Pasqua relacionada amb el tema de “Deixem lo dol”.

Bàrbara Duran va cloure una intervenció magistral, que se’ns va fer molt curta, amb una queixa referida al contingut del calendari de l’STEI Intersindical: “hi falten les dones glosadores!”. I per això, les tres dones músiques posaren punt i final a l’acte amb una glosa que va interpretar cada una d’elles. Són aquestes:

En aquesta gran ciutat
On treballam de valent,
El primer dels sindicats
Fou de les dones perleres.

L’art també té nom de dones
L’STEI enguany s’ha lluït,
Les compositores bones
Al calendari han sortit.

Sindicat de tots i totes
No vos podeu adormir,
Seguiu defensant amb forces
Drets, llengua i país.

Presentació a altres indrets

En dates recents al tancament de l’edició de la Pissarra, va tenir lloc l’acte de presentació del calendari a Inca el propassat 12 de febrer i dia 12 de març a Eivissa i a Menorca.

Montserrat Nadal, coordinador de Pissarra

Legislació, normativa i documentació que fomenten, protegeixen i obliguen a educar per la igualtat entre homes i dones i per al respecte a la diversitat sexual

febrer 1, 2020
0

Des de l’STEI Intersindical, oferim la legislació, normativa i documentació internacional, estatal i de les Illes Balears que no només sustenten l’educació per a la igualtat i per al respecte a la diversitat sexual, sinó que protegeixen el professorat de les agressions de l’extrema dreta.

Introducció

En els darrers temps assistim a una sèrie d’atacs i agressions a l’escola i al professorat que coeduca i que, per tant, compleix la llei tal com està prescrita. La situació ha creat alarma entre la comunitat educativa i un sentiment de desprotecció davant col·lectius reaccionaris que tenen la capacitat econòmica de dur el professorat davant els tribunals.

L’ascens de les posicions d’ultradreta, i el seu acostament al poder en alguns territoris, ens du a pensar que aquesta casta d’atacs anirà en augment. L’argument sempre és el mateix: qüestionar i demonitzar la feina feta en els centres relacionada amb l’educació per a la igualtat i la diversitat. Aquest qüestionament té diversos fronts oberts: en lloc de ser el professorat qui organitzi i adapti les propostes educatives en funció de la realitat de cada centre, exigeixen que siguin les famílies qui autoritzi que els seus fills i filles rebin aquesta formació i volen intervenir en el disseny d’aquestes activitats.

La legislació estatal, a través de Lleis Orgàniques, és d’obligat compliment. La legislació autonòmica, les diferents normatives de la Conselleria d’Educació, els currículums oficials de cada nivell educatiu, les resolucions internacionals d’organismes com l’ONU, la UNESCO així com els principis aprovats a la Conferència mundial de Yogyakarta, etc. obliguen, i a la vegada protegeixen, el professorat perquè la igualtat i el respecte a la diversitat sexual sigui part de la formació en valors que s’ofereix a l’alumnat a l’aula. D’aquesta manera, si bé no s’ha generalitzat de manera sistemàtica la coeducació, aquesta és obligatòria en tots aquells documents relatius a educació que puguem trobar.

Un dels trets més propis de l’STEI Intersindical és la lluita a favor d’una escola coeducadora, tal com recullen els seus Estatuts. Al llarg de més 40 anys d’existència del nostre sindicat, han estat moltes les accions coeducatives duites a terme dins de les nostres possibilitats (cal que recordem que som un sindicat que se sustenta de manera exclusiva de les quotes de la seva afiliació): aplicació de la perspectiva de gènere en totes les seves accions i comunicacions; publicació d’unitats didàctiques coeducatives (tant per al 25N com per al 8M); publicació anual des de fa ja 15 anys d’un calendari coeducatiu, “Temps de Dones, Dones en el temps”, amb els seus corresponents recursos i activitats sobre igualtat i diversitat; lluita activa per a la millora de les condicions laborals i els drets per embaràs i lactància; suport a les docents per a la vaga del 8M; col·laboració activa amb el moviment feminista de les Illes Balears, etc.

Per això, aquest sindicat no pot mantenir-se al marge de la cultura de la por que els sectors reaccionaris d’aquesta societat volen imposar i que afecten directament la funció docent del professorat, ja de per si bastant castigat a les Illes. L’STEI Intersindical adverteix del perill que pot suposar l’autocensura en el professorat que realment coeduca, davant la por a la desprotecció en cas d’agressió o denúncia per dur la igualtat i la diversitat a l’aula. L’STEI Intersindical estarà present en la defensa del professorat de l’escola pública que sigui atacat, agredit o amenaçat per complir amb la seva labor docent en la construcció d’una societat més justa, equitativa i igualitària.    

Justificació

Els atacs dels sectors reaccionaris a l’escola pública, a la igualtat i a la diversitat no són ciència-ficció. Són ja una realitat que tenim present en la nostra vida social quotidiana. Aquests sectors, que es manifesten en contra d’una convivència pacífica i igualitària a la nostra societat, han focalitzat els seus atacs, entre altres sectors professionals, en el professorat i en l’escola pública: denúncia del programa SKOLAE de Navarra davant el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, a més d’assetjament i agressions verbals a l’equip redactor d’SKOLAE; denúncia d’un IES de Huelva per dur la igualtat a les aules; denúncia a la Directora General de Valladolid per unes xerrades de Cristina Almeida contra la violència masclista; el famós pin parental; els fulls volants d’Hazte Oír que han arribat als centres educatius, les visites de VOX als centres educatius, etc.

Coeducar és avançar en drets humans, coeducar és un dret del nostre alumnat, coeducar és un deure de l’escola

L’estratègia és clara: imposar la cultura de la por entre el personal docent, de forma que arribi un moment en què ni tan sols calguin les denúncies ni les agressions perquè hauran aconseguit que callem i que no treballem la igualtat a les aules (recordem que a dia d’avui els que treballam la igualtat en l’ensenyament ho feim, en la majoria dels casos, per voluntarisme, perquè les autoritats educatives no han tengut la valentia política, en general, de fer complir les seves pròpies lleis). Pretenen que ens retirem d’aquest espai d’igualtat que hem creat a algunes aules amb molt d’esforç, molta formació i molts obstacles dins els propis centres educatius tant del professorat reaccionari com d’equips directius gens receptius als plans d’igualtat i diversitat.    

Des de l’STEI Intersindical consideram imprescindible dotar el professorat que compleix les lleis relatives a l’educació per a la igualtat, de recursos i estratègies per a la seva defensa en cas d’agressió i denúncia. Per això, publicam aquest compendi de legislació, normativa i documentació internacional, estatal i autonòmica, perquè l’escola faci valer els seus drets d’igualtat, el seu deure d’educar cap a una societat igualitària que prevengui les violències masclistes, la seva essència d’escola equitativa i equilibradora de desigualtats i el seu caràcter d’universal i integradora de totes les realitats.

No a les agressions reaccionàries. Davant l’atac, la coeducació  

L’STEI Intersindical sempre estarà present en la defensa de la coeducació. Per això, feim una crida a la unió del professorat per a assolir una societat millor i per a fer front a aquests atacs. Farem el possible perquè cap docent tengui por a coeducar, ja que a més d’estar complint la llei té el suport, l’ajuda i la protecció d’aquesta comunitat educativa.

Per a aconseguir això, el primer que cal fer és conèixer els nostres drets i deures, tenir coneixement del fonament legal i normativa que ens empara, ens protegeix i ens defensa de les agressions reaccionàries que volen minar la democràcia, la igualtat, l’equitat, la diversitat i la transformació social.

L’educació per a la igualtat entre homes i dones

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (ONU)

Art 1:

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, com que estan dotats de raó i consciència, s’han de comportar de manera fraterna els uns amb els altres.

Art 2:

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE LA INFÀNCIA. CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

Art 21:

Es prohibeix tota discriminació i, en particular, l’exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altra mena, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Art 9.2:

Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Art 10:

La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Art 14:

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Art 27:

Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.

L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.

UNESCO 2011

Document: “La UNESCO i l’educació”:

El compromís de la UNESCO amb el dret a l’educació està consagrat en tres documents normatius fonamentals. Subscrita l’any 1948, arran de la Segona Guerra Mundial, la Declaració Universal dels Drets Humans proclama en el seu article 26 que: “Tota persona té dret a l’educació”. L’any 1960, la Convenció relativa a la Lluita contra les Discriminacions en l’Esfera de l’Ensenyament, aprovada per la Conferència General de la UNESCO, va declarar que incumbeix a l’Organització “no només proscriure totes les discriminacions de l’esfera de l’ensenyament, sinó també procurar la igualtat d’oportunitats i de tracte per a totes les persones en aquesta esfera”. Aquesta Convenció fou i continua essent el primer instrument vinculant del dret internacional que desenvolupa el concepte del dret a l’educació en totes les seves dimensions.  

Els sis objectius de l’Educació per a Tots:

Objectiu 1. Estendre i millorar la protecció i educació integrals de la primera infància.

Objectiu 2. Proporcionar ensenyament primari gratuït i obligatori per a tothom.

Objectiu 3. Promoure l’aprenentatge i els programes de preparació per a la vida activa per a joves i adults.

Objectiu 4. Augmentar el nombre de persones adultes alfabetitzades.

Objectiu 5. Assolir la igualtat entre els gèneres.

Objectiu 6. Millorar la qualitat de l’educació.  

Les cinc institucions multilaterals que varen auspiciar la Conferència Mundial sobre Educació per a Tots són els principals copartícips de la iniciativa: la UNESCO, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i el Banc Mundial. 

Educació per a una ciutadania mundial. L’Educació per a una ciutadania mundial abraça els conceptes de pau, tolerància i comprensió mútues, l’educació en drets humans i els temes educatius connexos. És una modalitat d’educació que dona un marc per a prevenir la violència en les escoles i promoure la comprensió intercultural, el diàleg intereligiós, el respecte de la diversitat i l’empatia. 

LLEI ORGÀNICA 1/2004, DE 28 DE DESEMBRE, DE MESURES DE PROTECCIÓ INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CAPÍTOL I. En l’àmbit educatiu

Art 4. Principis i valors del sistema educatiu

1.  El  sistema  educatiu  espanyol  ha  d’incloure  entre  les  seves  finalitats  la  formació  en  el  respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones, així com en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència. Igualment,  el  sistema  educatiu  espanyol  ha  d’incloure,  dins  els  seus  principis  de  qualitat,  l’eliminació  dels  obstacles  que  dificulten  la  plena  igualtat  entre  homes  i  dones  i  la  formació  per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests.

2.  L’educació  infantil  ha  de  contribuir  a  desenvolupar  en  la  infància  l’aprenentatge  en  la  resolució pacífica de conflictes.

3.  L’educació  primària  ha  de  contribuir  a  desenvolupar  en  l’alumnat  la  seva  capacitat  per  adquirir habilitats en la resolució pacífica de conflictes i per comprendre i respectar la igualtat entre sexes.

4.  L’educació  secundària  obligatòria  ha  de  contribuir  a  desenvolupar  en  l’alumnat  la  capacitat  per  relacionar-se  amb  els  altres  de  manera  pacífica  i  per  conèixer,  valorar  i  respectar la igualtat d’oportunitats d’homes i dones.

5.  El  batxillerat  i  la  formació  professional  han  de  contribuir  a  desenvolupar  en  l’alumnat  la  capacitat  per  consolidar  la  maduresa  personal,  social  i  moral,  que  els  permeti  actuar  de  manera responsable i autònoma i per analitzar i valorar críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

6.  L’ensenyament  per  a  les  persones  adultes  ha  d’incloure  entre  els  seus  objectius  exercir  activitats  en  la  resolució  pacífica  de  conflictes  i  fomentar  el  respecte  a  la  dignitat  de  les  persones i a la igualtat entre homes i dones.

7.  Les  universitats  han  d’incloure  i  fomentar  en  tots  els  àmbits  acadèmics  la  formació,  la  docència i la recerca en igualtat de gènere i no-discriminació de forma transversal.

•             LLEI ORGÀNICA 3/2007, DE 22 DE MARÇ, PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES

Art 23. L’educació per a la igualtat de dones i homes. El sistema educatiu ha d’incloure entre els seus fins l’educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes. Així mateix, el sistema educatiu ha d’incloure, dins els principis de qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la igualtat efectiva entre dones i homes i el foment de la igualtat plena entre les unes i els altres.

Art 24. Integració del principi d’igualtat en la política d’educació.

1.    Les administracions educatives han de garantir el mateix dret a l’educació de dones i homes a través de la integració activa, en els objectius i en les actuacions educatives, del principi d’igualtat de tracte, i evitar que, per comportaments sexistes o pels estereotips socials associats, es produeixin desigualtats entre dones i homes.

2. Les administracions educatives, en l’àmbit de les seves respectives competències, han de desenvolupar, amb aquesta finalitat, les actuacions següents:

a) L’atenció especial en els currículums i en totes les etapes educatives al principi d’igualtat entre dones i homes.

b) L’eliminació i el rebuig dels comportaments i continguts sexistes i estereotips que suposin discriminació entre dones i homes amb especial consideració en els llibres de text i materials educatius.

c) La integració de l’estudi i aplicació del principi d’igualtat en els cursos i programes per a la formació inicial i permanent del professorat.

d) La promoció de la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de control i de govern dels centres docents.

e) La cooperació amb la resta de les administracions educatives per al desenvolupament de projectes i programes dirigits a fomentar el coneixement i la difusió, entre les persones de la comunitat educativa, dels principis de coeducació i d’igualtat efectiva entre homes i dones.

f) L’establiment de mesures educatives adreçades al reconeixement i ensenyament del paper de les dones en la Història.

•             LLEI 2/2010, DE 3 DE MARÇ, DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA I DE LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS.

CAPÍTOL III. Mesures en l’àmbit educatiu

Art 9. Incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu. El sistema educatiu ha de preveure la formació en salut sexual i reproductiva com a part del desenvolupament integral de la personalitat i de la formació en valors amb un enfocament integral que contribueixi a:

a) La  promoció  d’una  visió  de  la  sexualitat  en  termes  d’igualtat  i  coresponsabilitat entre  homes  i  dones  amb  especial  atenció  a  la  prevenció  de  la  violència  de  gènere, agressions i abusos sexuals.

b) El reconeixement i acceptació de la diversitat sexual.

c) El desenvolupament harmònic de la sexualitat d’acord amb les característiques de les persones joves.

d) La  prevenció  de  malalties  i  infeccions  de  transmissió  sexual  i  especialment  la prevenció del VIH.

e) La prevenció d’embarassos no desitjats en el marc d’una sexualitat responsable.

f) En la incorporació de la formació en salut i salut sexual i reproductiva al sistema educatiu, s’han de tenir en compte la realitat i les necessitats dels grups o sectors socials més vulnerables com el de les persones  amb discapacitat, i proporcionar, en tot cas, a aquest alumnat informació i materials accessibles adequats a la seva edat.

Art 10. Activitats formatives. Els  poders  públics  han  de  donar  suport  a  la  comunitat  educativa  en  la  realització d’activitats formatives relacionades amb l’educació afectivosexual, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats tot facilitant informació adequada als pares i les mares.

•             LLEI ORGÀNICA DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMQE)

Art 1:

l) El desenvolupament, a l’escola, dels valors que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones així com la prevenció de la violència de gènere.

L’apartat 3 de l’article 84 queda redactat de la següent manera: “En cap cas hi haurà discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió i qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Art 124. 2

Els centres han d’elaborar un pla de convivència que han d’incorporar a la programació general anual i que ha de recollir totes les activitats que es programin amb la finalitat de fomentar un bon clima de convivència dins del centre escolar, la concreció dels drets i deures de l’alumnat i les mesures correctores aplicables en cas d’incompliment d’acord amb la normativa vigent tenint en compte la  situació  i  les  condicions  personals  dels  alumnes  i  les  alumnes,  i  la  realització  d’actuacions  per  a  la  resolució  pacífica  de  conflictes  amb  especial  atenció  a  les actuacions de prevenció de la violència de gènere, igualtat i no discriminació.

Els membres de l’equip directiu i el professorat tendran la consideració d’autoritat pública.

Art 127. Competències del Consell Escolar.

g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre, la  igualtat  entre  homes  i  dones,  la  igualtat  de  tracte  i  la  no-discriminació  per  les  causes a què es refereix l’article 84.3 d’aquesta Llei orgànica, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

Art 132. Competències del director.

d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents.

LLEI 11/2016, DE 28 DE JULIOL, D’IGUALTAT DE DONES I HOMES, ILLES BALEARS

Article 26. Disposicions generals

1. Les polítiques públiques educatives s’han d’adreçar a aconseguir un model educatiu basat en el desenvolupament integral de la persona al marge dels estereotips i els rols segons el sexe, l’orientació i la identitat sexuals, el rebuig de qualsevol forma de discriminació, el tractament de la diversitat afectiva i sexual i la garantia d’una orientació acadèmica i professional no esbiaixada pel gènere. Per això, s’ha de potenciar la igualtat real de dones i homes en totes les seves dimensions: curricular, organitzativa i altres.

2. L’Administració educativa ha de tenir com un dels seus principis bàsics la prevenció de conductes violentes en tots els nivells educatius, especialment de la violència masclista.

3. L’Administració educativa de les Illes Balears ha de garantir la posada en marxa en els centres de projectes coeducatius que fomentin la construcció de les relacions igualitàries de les dones i els homes sobre la base de criteris d’igualtat que ajudin a identificar i eliminar les situacions de discriminació per orientació i identitat sexuals i les de violència masclista.

4. L’Administració educativa de les Illes Balears ha de garantir que en tots els centres educatius hi hagi una persona responsable de la coeducació, amb formació específica que impulsi la igualtat de gènere i faciliti un coneixement millor dels obstacles i les discriminacions que dificulten la plena igualtat de dones i homes. Aquesta tasca de responsabilitat en matèria de coeducació pot ser compatible amb altres funcions en el centre.

5. L’Administració educativa de les Illes Balears ha de garantir la formació permanent del professorat en matèria de coeducació.

6. L’Administració educativa de les Illes Balears ha d’exigir el compliment de l’article 126.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de l’educació, en el sentit que, una vegada constituït el consell escolar del centre, aquest òrgan ha de designar una persona per impulsar mesures educatives per fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

7. L’Administració educativa ha d’arbitrar les mesures per garantir la participació equilibrada de dones i homes en els llocs directius i de decisió. Així mateix, ha de formular accions de conciliació en la vida laboral, la personal i la familiar per afavorir la promoció professional i la formació permanent de tot el personal docent.

8. Els centres educatius sostinguts amb fons públics han d’adoptar pràctiques de coeducació i afavorir la formació en igualtat tal com disposa la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

DECRET 71/2008, DE 27 DE JUNY, PEL QUAL S’ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

Article 3.1

La finalitat de l’educació infantil és contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels infants.

Art. 4 a)

Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

Art. 4 d)

Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en si mateixos.

DECRET 32/2014, DE 18DE JULIOL, PEL QUAL S’ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA A LES ILLES BALEARS

Art. 2.6

L’Administració educativa ha de fomentar la qualitat, la coeducació, l’equitat, la inclusió  educativa de les persones amb  discapacitat,  la  igualtat  d’oportunitats, la  no-discriminació  per  raó  de  discapacitat, les mesures de flexibilització i les alternatives metodològiques, les adaptacions curriculars, l’accessibilitat universal, el disseny per a tothom, l’atenció a la diversitat i totes les mesures que siguin necessàries  per  aconseguir  que  els  alumnes amb  discapacitat  puguin accedir a una educació de qualitat en igualtat d’oportunitats.

 Art. 4. 4

Conèixer,  comprendre  i  respectar  les  diferents  cultures  i  les  diferències  entre  les persones,   la   igualtat   de   drets   i   oportunitats   d’homes   i   dones   i   la   no-discriminació de persones amb discapacitat.

Art. 11. 2

S’ha de fomentar  el  desenvolupament  dels  valors  que promoguinla  igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents  al  principi  d’igualtat de  tracte  i  de  no-discriminació  per  qualsevol condició  o circumstància  personal  o  social. S’han d’evitar els  comportaments  i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminació.

DECRET  34/2015, DE 15 DE MAIG PEL QUAL S’ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA A LES ILLES BALEARS

Art. 2. 7

La Conselleria  d’Educació,  Cultura  i  Universitats ha  de  fomentar en l’educació la qualitat, la   coeducació, l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la inclusió, la no-discriminació per raó de  discapacitat,  les  mesures  de  flexibilització  i  les  alternatives metodològiques, les adaptacions curriculars, l’accessibilitat universal, el disseny universal, l’atenció a la diversitat i totes les  mesures que siguin necessàries per aconseguir que els alumnes  puguin  accedir  a  una  educació  de  qualitat  en  igualtat d’oportunitats.

Art. 4 a)

Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

Art. 4 c)

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

Art. 13. 2

S’ha de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i de no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social. S’han d’evitar els comportaments i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminació.

Art. 31. 2

Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s’adaptin al rigor científic adequat a l’edat dels alumnes i al currículum establert pel Govern de les Illes Balears mitjançant aquest Decret. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de vetllar perquè en els materials educatius s’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

L’EDUCACIÓ PEL QUE FA A LA DIVERSITAT SEXUAL I A L’ALUMNAT LGTBI

Ja en l’apartat d’igualtat entre homes i dones molts dels documents, lleis i normatives citades es refereixen al respecte a la diversitat sexual i a una educació que vetlli per la no-discriminació de les persones. Més en concret, respecte de les persones LGTBI podem afegir-hi el següent:

•             PRINCIPIS DE YOGYAKARTA:

Principi 6: El dret a la privadesa: Totes les persones, amb independència de la seva orientació sexual o identitat de gènere, tenen el dret a la privadesa, sense ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada. Amb la inclusió del dret a optar per revelar o no la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, així com també les decisions relatives al propi cos i a les relacions sexuals o d’una altra índole consensuades amb altres persones.    

Principi 16: El dret a l’educació: Tota persona té dret a l’educació, sense cap tipus de discriminació basada en la seva orientació sexual i identitat de gènere, i el respecte que es mereixen aquestes.

•             LLEI 2/2010 DE 3 DE MARÇ DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA I DE LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS

CAPÍTOL III. Mesures en l’àmbit educatiu

El reconeixement i acceptació de la diversitat sexual.

El desenvolupament harmònic de la sexualitat d’acord amb les característiques de les persones joves.

La prevenció de malalties i infeccions de transmissió sexual i, d’una manera especial, la prevenció del VIH.

•             LLEI 27/2005, DE 30 DE NOVEMBRE, DE FOMENT DE L’EDUCACIÓ I LA CULTURA DE LA PAU

Art 4. El Govern haurà de:

1.            Promoure les accions i actuacions necessàries per a desenvolupar els continguts de les Convencions internacionals sobre l’eliminació de tota forma de discriminació racial, discriminació contra la dona i discriminació derivada de l’orientació sexual.

•             LLEI ORGÀNICA PER A LA MILLORA DE L’EDUCACIÓ (LOMQE)

Art 78. Normes d’organització, funcionament i convivència. Aquelles conductes que atempten contra la dignitat personal d’altres membres de la comunitat educativa, que tenguin com a origen  o conseqüència una discriminació a assetjament basat en el gènere, orientació o identitat sexual, o un origen racial, ètnic, religiós, de creences o de discapacitat, o que es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials o educatives, tendran la qualificació de falta molt greu i duran associades com a mesura correctora l’expulsió, temporal o definitiva, del centre. 

En algunes comunitats autònomes ja s’han desenvolupat lleis de protecció per a les persones LGTBI.