Pissarra 155 - Coeducació
per Mari Luz González

L’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical i la coeducació

febrer 1, 2020
0
Share

L’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical és una organització que aglutina totes les dones que formam part del sindicat, som feministes i, des d’aquest espai, treballam la problemàtica particular de les dones en l’àmbit laboral i la reivindicació dels nostres drets en tots els sectors. Sobretot, aquells derivats de l’embaràs i la maternitat.

La coeducació és fonamental per a aconseguir que la societat canviï

Però no només ens centram en l’àmbit laboral. Des de l’Organización de Mujeres, participam en totes aquelles plataformes que vetllen per la consecució de la igualtat real i efectiva entre homes i dones, aquelles que lluiten contra les violències masclistes, així com aquelles que reivindiquen la igualtat legal i el respecte social envers la diversitat afectivosexual. Denunciam totes aquelles actuacions que vagin en contra dels drets humans.

I com no podia ser d’altra manera, des de l’Organización de Mujeres, com a part d’un sindicat la major representació del qual es troba en el sector educatiu, apostam al 100% per la coeducació. Defensam el dret del nostre alumnat a formar-se en feminisme perquè el feminisme, a més d’un moviment social i polític, té dos àmbits de lluita: el primer el de la lluita per a assolir la igualtat completa en l’aspecte econòmic, social i cultual; i la segona, té com a objectiu construir una societat en què se superi la jerarquia patriarcal que posa l’home en el centre de tot.

L’educació fa les persones lliures i no consentirem la ingerència des de distints sectors ultraconservadors

Per això apostam per una educació en igualtat. Creim que la coeducació és fonamental per a aconseguir que la societat canviï i és prioritari treballar-la a les aules des de la més tendra infantesa. Estam totalment convençudes que l’educació en igualtat i contra la violència masclista ens durà a una societat més justa, compensadora de desigualtats, pacífica, ecologista; en definitiva, una societat sana.

Des de la nostra organització, i amb la finalitat de facilitar la feina a les nostres companyes i companys, elaboram materials coeducatius que duim als centres perquè els coneguin i els emprin en el seu dia a dia.

Intentam demostrar que les dones hem contribuït a construir la història

Així elaboram propostes didàctiques per al 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de tota casta de Violència cap a les Dones, amb el desenvolupament d’activitats per a donar resposta a tot tipus d’alumnat. Per això realitzam activitats des de 0 anys fins a persones adultes. Activitats realitzades per a conscienciar l’alumnat sobre la gravetat de les violències que patim les dones i la necessitat d’un canvi estructural per a eradicar-les de la societat.

Accediu als nostres materials

Un altre dels nostres materials, molt valorat per les i els docents, és el calendari coeducatiu Temps de dones, dones en el temps. Aquest calendari substitueix les efemèrides relatives al santoral per efemèrides sobre les dones, les nostres lluites, les nostres vides i les nostres aportacions a la història. 365 dies, 365 efemèrides feministes. Amb aquest material tenim un doble objectiu: per una banda, contar la història de l’altra meitat de la població, les dones, les eternament silenciades. La història ha estat contada per homes i per als homes. Amb aquest treball intentam demostrar que les dones hem contribuït a construir la història, encara que no se’ns hagi visibilitzat. I per l’altra, donar referents a les nines, en destacar les dones i les seves aportacions en tots els camps del saber i de la ciència.

Dins aquest calendari destacam dones importants en la temàtica que s’hi tracta, però també adquirim un compromís: visibilitzar les dones de tot l’Estat espanyol que també han estat silenciades i que no han tengut el reconeixement que es mereixen.

Una altra de les premisses que tenim és triar il·lustradores novelles per a donar-los una empenta en la seva carrera. Són 4.7000 calendaris els que s’editen en diferents llengües de l’Estat: català, gallec, asturià i castellà.

Com que és material coeducatiu, se sol distribuir principalment en centres educatius; i per aquest motiu, al final del calendari apareixen activitats per a treballar amb l’alumnat distribuïdes per trams d’edat des de 0 anys fins a persones adultes.

I en darrer terme, un altre dels materials que elaboram i que també és important és la revista El Clarión del 8 de març , una publicació amb temàtica feminista, escrita per dones i amb articles en què es destaquen les aportacions de dones a l’assoliment dels nostres drets, on feim visible la problemàtica de les dones en altres indrets, i on també elaboram activitats per a fer a l’aula; activitats enfocades a conscienciar l’alumnat de la importància de les dones en la construcció de l’imaginari col·lectiu, perquè sense les dones la història està contada d’una manera esbiaixada i sense ser fidel a la realitat. Les dones hem estat, som i serem a la societat i participam activament en la construcció de la Història de la Humanitat.

Accediu a El Clarión del 8 de març

Des de l’Organización de Mujeres volem llançar un missatge: l’educació fa les persones lliures i no consentirem la ingerència des de distints sectors ultraconservadors que intenten evitar una formació integral del nostre alumnat perquè siguin persones adultes, independents, crítiques i valentes.

Mari Luz González Rodríguez és responsable de l’Organización de Mujeres

Enllaços

Articles relacionats

Treballant per la coeducació en l’àmbit de la cooperació internacional

febrer 1, 2020
0

Un dels eixos que defineixen el model de sindicalisme sociopolític de l’STEI Intersindical és ser un actor actiu dins de la solidaritat i la cooperació internacional. Al llarg de més dels 25 anys de feina en el camp de la cooperació per al desenvolupament, hem superat els cent projectes centrats fonamentalment en tres països: el Marroc, Guatemala i el Perú.

STEI Intersindical entén que la cooperació al desenvolupament ha de fomentar i donar suport a canvis d’actituds, estructures i mecanismes en els àmbits polític, jurídic, social i domèstic amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i, de manera particular, fomentar el repartiment de poder polític i la participació plena i igualitària de les dones en la presa de decisions, així com l’apoderament econòmic, tant en l’accés com en el control dels recursos.

Des de l’inici, tots els projectes de cooperació realitzats han girat entorn de dues línies estratègiques que, com a educadors, entenem que són complementàries: “l’educació” i “la igualtat de gènere”. Ja l’any 1995 vàrem elaborar una “Estratègia de Gènere i Desenvolupament” que va sorgir del nostre compromís amb les polítiques d’igualtat i la voluntat d’impulsar la perspectiva de gènere en les accions de cooperació internacional.

Tenim el convenciment que, per a combatre la pobresa, reduir les desigualtats i potenciar el desenvolupament dels pobles, no es pot oblidar o relegar la meitat de la població.

Per a elaborar l’estratègia de gènere partim de l’anàlisi de la realitat (molt diferent a la nostra) que es viu als països en els quals actuam. Tenim així una eina contextualitzada que ens permet donar suport a polítiques d’igualtat en totes les nostres actuacions de cooperació internacional.

L’educació crea les condicions per a enfortir el paper de les dones i és, alhora, el pas previ per al seu accés a qualsevol altra forma d’apoderament. Treballar per la coeducació s’ha convertit en un procés que hem inclòs en el marc lògic dels projectes, intentant amb això compartir amb els nostres socis locals dels països empobrits la idea que coeducar va més enllà de l’educació mixta, i que cal una pràctica que treballi la convivència i afavoreixi relacions que estableixin el respecte, la col·laboració i la solidaritat entre homes i dones.

Si la coeducació, en redefinir el model d’escola, té dificultats per a aplicar els principis de gènere i diversitat sexual en totes les etapes educatives en el nostre propi entorn, és fàcil imaginar les dificultats amb què es troben els països empobrits que compten amb sistemes educatius febles, escassament dotats econòmicament i on el dret universal a una educació pública, gratuïta, de qualitat, igualitària i laica és una quimera.

En tots els fòrums internacionals es reconeix la importància de la coeducació, però existeixen nombrosos obstacles que s’oposen a aquest canvi educatiu: les dinàmiques masclistes, la pobresa, els prejudicis, l’escassetat de mitjans… Però una de les dificultats més grans per a realitzar el canvi de model d’escola ve donat per l’aplicació de reformes educatives que s’han donat en aquests països: reformes basades en valors i principis neoliberals en els quals s’infravaloren les polítiques educatives centrades en el principi de la coeducació.

La nostra obligació és acompanyar processos de cooperació que contribueixin a transformar la vida a les escoles des de la mirada del feminisme i canviar les persistents situacions de discriminació cap a les alumnes que actuen perpetuant l’absència i invisibilització de les dones en el currículum. El que denominam “currículum ocult” té tanta força que determina el que fa i tria l’alumnat, tant en la seva vida com en la seva carrera professional o formativa. Cercam incorporar a l’escola una altra manera d’educar des de l’experiència de la meitat de la humanitat; treballam per a poder anomenar en femení i en masculí, per a incorporar la història i els sabers de les dones als currículums de cada país. Apostam per un canvi de model que ha de començar pel professorat.

Coeducació és molt més que educació mixta. És necessària la convivència, el respecte, la col·laboració i la solidaritat entre homes i dones. La coeducació és un model que reinventa l’escola i obri les aules a la mirada i a les experiències de totes i tots.

Treballar per la coeducació s’ha convertit en un procés que hem inclòs en el marc lògic dels projectes

En els països en els quals treballam, el model predominant d’escola potencia els rols de gènere i perpetua d’aquesta manera els estereotips que limiten i coaccionen la llibertat sexual. En molts casos s’imparteix una educació diferenciada per sexes mitjançant la separació física i curricular del procés educatiu de tots dos grups; per tal motiu, un dels objectius en les nostres accions de formació docent és apostar per la desaparició de models que disgreguen l’alumnat per sexe i que són la representació de societats basades en principis masclistes tradicionals.

Cercam una cooperació d’anada i tornada que comparteixi la lluita per una escola que obri les aules a la mirada i a les experiències de totes i tots. És veritat que s’han fet passes cap al model d’escola mixta, dominant en el nostre sistema educatiu actual; però des de l’STEI Intersindical i Ensenyants Solidaris apostam per una escola coeducativa, que vegi l’escola com un espai en el qual cal desconstruir valors patriarcals assumits com a tradicionals i que contribueixen a augmentar les diferències entre homes i dones.

La solidaritat i la cooperació internacional han de treballar perquè l’escola transmeti un ensenyament coeducatiu amb l’objectiu d’eliminar estereotips entre sexes i superar les desigualtats socials i les jerarquies culturals entre nines i nins.

Joan Rodríguez Recio és responsable de cooperació internacional STEI Intersindical

El paper de la dona en el món de la màgia

febrer 1, 2020
0

Reflexions per a treballar la coeducació

Hi ha dones magues?

Aquesta pregunta ens servirà de punt de partida per a reflexionar sobre el paper que la dona ha tingut al llarg de la història en el món de la màgia i de l’il·lusionisme. Si demanes a la gent que et digui algun nom de persones que es dediquen a fer màgia, possiblement et diguin Juan Tamariz, David Copperfield, Mago Pop… però difícilment diran el nom d’alguna dona. Això què vol dir, que no hi ha dones que fan màgia o que no sabem que n’hi ha? L’evidència és clara: la màgia no té gènere però els homes n’han estat quasi sempre els protagonistes. Històricament la tasca de la dona en el camp de la màgia sempre ha quedat en un segon pla, fer d’assistent (la figura coneguda com a partenaire), i això que en moltes ocasions la tasca de l’ajudant és fonamental per a l’èxit del joc; però el resultat final és que el mag és qui rep els aplaudiments i el reconeixement del públic.

Les dones sempre han estat presents en totes les disciplines artístiques, però en moltes d’elles en menor quantitat i moltes vegades des de la intimitat o fent tasques “secundàries”. Durant la retransmissió de les festes de Sant Joan de Ciutadella del 2019 per IB3, un comentarista va dir que la dona tenia un gran paper en aquestes festes: arreglar la roba dels cavallers per tal que anassin elegants damunt el cavall. Idò aquest comentari (desencertat del tot, des del meu punt de vista) reflecteix el paper que moltes vegades ha tingut la dona en el món de la màgia: planxar els mocadors del mag, ser responsable del vestuari, ordenar el material a l’escenari, etc.

 Les dones estan ocupant ja el rol que els pertoca més com a il·lusionistes i menys com a assistents de mags

Enric Magoo , director del Festival Internacional de Màgia de Badalona 2018

Fent una mica d’història quant a la màgia, les dones han tingut un paper molt restrictiu: a l’edat mitjana, si una dona tenia inquietuds intel·lectuals i volia sortir-se del camí establert, era confinada a un convent. I en el cas que manifestàs interès per coneixements “alternatius” o estranys era ràpidament considerada una bruixa i perseguida per la Inquisició. Si miram les societats màgiques més antigues, com és el cas del “Círculo Mágico” que es fundà a l’any 1905 com un club de cavallers, veurem que es torbaren molts d’anys a tenir en compte la presència femenina (que no fou fins l’any 1991).

Tal volta la primera referència que trobam d’una dona que utilitza la màgia sigui en el segle III aC, on una vestal de nom Tuccia fou acusada de no ser verge. Com que ella ho negava, la van obligar a fer una prova: si aconseguia portar aigua des del riu fins al temple en un sedàs, el seu honor quedaria fora de perill. I ho va aconseguir, amb un sedàs trucat.

Un altre episodi curiós fou el protagonitzat per Mary Toft, que a principi del segle XVIII va convèncer la comunitat mèdica que ella, en lloc de nadons, paria conills. I malgrat no ser maga, la seva “particular història” la va vincular per sempre a la màgia: el seu truc inspiraria la característica imatge del mag traient un conill del barret de copa.

A final del segle XIX i començament del segle XX, comença a haver-hi algunes dones que decideixen dedicar-se al món de la màgia, no com a ajudants sinó com a vertaderes protagonistes de l’espectacle. És el cas d’Adelaide Herrmann (1853-1932), creadora del primer espectacle de màgia musical l’any 1899, titulat “Una nit al Japó”; Manuela Rejas (1924-2010) nascuda a Madrid i que fou la primera dona a Espanya en disposar del carnet d’il·lusionista per a poder treballar en un circ; Teresa Gutsens, referent de la màgia a Catalunya, o Lisa Menna, considerada la maga més influent del segle XX.

Gemma Navarro és una divulgadora i pionera en l’estudi de la dona en el món de la màgia. El resultat del seu treball ha estat la publicació de dos volums: Historia de magas antiguas y modernas (el primer volum dedicat a les primeres magues, i el segon, a metal·listes i mèdiums) en què fa una recopilació de la història de les magues i dóna a conèixer dones que, en algun moment de la seva vida, es dedicaren a l’art de la màgia. De la mateixa manera, també en els seus estudis intenta explicar els motius pels quals la dona ha estat exclosa o posada en un segon pla en aquest món: així parla de misogínia històrica, temes educacionals o teories com la del poder o la del joc, que mantenen que a la dona no l’atreu el poder i, amb l’edat, perd l’interès pel joc.

La primera referència que trobam d’una dona que utilitza la màgia data en el segle III aC

Actualment la figura femenina té una major presència en el món de la màgia, com a protagonista i no com a assistent del mag, i aquesta presència s’està reivindicant a diferents àmbits: l’any 2006 a Terrassa es va celebrar el I Festival Internacional de Dames Màgiques amb la intenció de donar a conèixer la màgia elegant i enginyosa feta per dones; l’any 2015 va tenir lloc el 1er Encuentro Internacional de Ilusionistas a Quito (Equador), i amb el nom de “Magia, Mujer y Luna” reuní representants de la màgia femenina; el “Festival Medimàgic” de Mediona a l’Alt Penedès a la seva edició de l’any 2018 reivindicà el paper de la dona en aquest món i, de la mateixa forma el Festival Internacional de Màgia de Badalona se suma a les reivindicacions feministes de l’any 2018.

Possiblement gràcies a totes aquestes accions avui en dia és reconegut el treball de gran quantitat de magues de bona qualitat a nivell internacional:

  • Alba Magia (Argentina)
  • Maga Gisell (Perú)
  • Ekaterina Dobrokhotora (Rússia)
  • Inés Molina (Espanya)
  • Juliana Chen (Xina)
  • Ana Tamariz (Espanya)
  • Maga Abril (Alemanya)
  • Angela Funovits (EUA)
  • Consuelo Lorgia (Colòmbia)

… o a l’àmbit de les nostres illes com:

  • Lolita Torres i Laura Bravo (Eivissa)
  • Bárbara Leiva, Victoria Magic, Jessica Light, Inna Rudova (Mallorca)

Segurament aquest canvi del pes de la dona en el món de la màgia ja no tingui volta enrere, si més no l’esperança d’un canvi en la masculinització del món de la màgia passi per un relleu generacional i la incorporació de més al·lotes a aquest art i, com a exemple, dues joves promeses de la màgia a Catalunya: La Maga Game (Laia Baulenas) i Maria Altés. Aquesta darrera a un reportatge de l’any 2015 en el suplement Criatures (ara.cat) deia:“[…] i el que no m’agrada tant és que quan a reunions de mags em pregunten: Ets l’ajudant? No entenc per què no hi ha gaire dones magues, encara hi ha molt de masclisme en la professió…”.

Així, doncs, el paper que la dona ha realitzat en el món de la màgia al llarg de la història pot ser un recurs força útil per a treballar temes de coeducació i esbrinar les contribucions que les dones han fet al món de l’il·lusionisme.

Francesc Alomar és mestre d’educació infantil i primària

La Bruja Doña Paz

Com a exemple d’ús de la màgia per a treballar temes de coeducació, trobam la iniciativa de l’Àrea d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament de Mijas (Màlaga) que ha posat en marxa una campanya de coeducació en els centres d’educació infantil del municipi a través d’un personatge de conte: “La Bruja Doña Paz”. Aquest personatge va a l’escola de màgia a la recerca de la fórmula per la igualtat, perquè en el seu bosc la seva màgia és menys valorada que la del bruixot Antón pel fet que ella és una al·lota. Amb aquest centre d’interès es treballen temes com l’educació en igualtat, l’eliminació de rols sexistes, la igualtat d’oportunitats, la creació d’espais compartits de jocs no sexistes…

La màgia és un centre d’interès força interessant per a treballar a les aules moltíssims continguts i atreu tant nins com nines.

Font fotografia revistalugardeencuentro.com 11/12/19 “Educando en igualdad”, la nueva campaña de coeducación para Infantil.

Manuela Rejas

La història de Manuela Rejas és força interessant per a treballar temes de coeducació a les aules.

Nascuda l’any 1924 a Moralzarzal (Madrid) va viure la Guerra Civil, un fet que va marcar els seus primers anys de vida. Encara era una nina quan va veure com un grup de falangistes interrompien l’espectacle d’un mag de carrer; el mag no va poder recollir els estris abans que se l’emportassin, i va demanar a la nina que els hi guardàs. El mag mai no va tornar i aquest maletí es va convertir en el primer contacte de na Manuela amb la màgia.

A partir d’aquell moment va saber que es volia dedicar al món de l’il·lusionisme, el seu nom artístic fou “Maga Violeta”. L’any 2008 es va estrenar un curtmetratge titulat “Violeta y el baúl americano” on explicava les dificultats d’haver-se dedicat a la màgia durant la postguerra i haver estat la primera dona a disposar del carnet d’il·lusionista per poder treballar en un circ, ja que una gran part de la seva vida artística va transcórrer en el Circ Romero. Ella en el curtmetratge deia: “M’han dit coses horribles per ser dona i maga”. Tanmateix, va tenir sempre clar que “no volia ser l’ajudant, sinó protagonitzar els espectacles de màgia”. Rejas va dominar números de mentalisme i telepatia i també va realitzar tot tipus de jocs de mans, fins als 83 anys, sempre per a il·lusionar el públic. Manuela Rejas va morir el 6 de març de 2010.