Si una paraula du implícit tot el tema del Covid-19 és la mort, aquesta gran temuda a les aules, a les converses familiars, als vídeos o a les apps infantils.
Aquesta paraula just pronunciar-la ens remou a tots per dins, però hem de tenir molt clar que és un fet natural. Per això, cal que la treballem a casa, a l’escola i sobretot a nivell social, com un fet més que ens passa al transcurs del nostre caminar per la vida.

Aquests dies de confinament estem vivint experiències ben diferents i ens estan passant moltes coses noves. Si a més heu tingut la sort d’estar confinats amb un o més infants us haureu adonat que durant un sol dia en passen moltes, de coses! Som pare de família nombrosa de 2 fills de 6 anys i una filla de 9. A més a més som mestre de primària. Per tant aquesta setmana bàsicament la meva feina ha consistit en estar pendent del benestar dels infants. Dels meus de manera presencial i dels tutoritzats de manera virtual. Durant els darrers 7 dies he pogut comprovar com en moments excepcionals com els que vivim les persones ens aferram a les coses essencials. Però quines són aquestes coses? Què és tot allò essencial que han necessitat els infants dels quals som responsable? Dels 3 que he vist néixer i dels 24 que vaig conèixer el setembre? Després d’una setmana intensa d’observació se m’acudeixen algunes idees.