Entrevista a Margalida Solivelles
Margalida Solivelles Lladó (Selva, Mallorca, 1957) acaba de publicar Illes escapçades, un recull de “cròniques aïllades” que expliquen de manera […]
Segons la Consellera de Turisme Bel Busquets “L’estratègia #BetterInWinter funciona. Tancam 2018 amb estabilitat d’arribada de turistes i havent suavitzat els pics de l’estiu. Millors condicions laborals al sector, millor convivència i millor experiència per als visitants #IllesSostenibles”. Això ho deia la vicepresidenta del govern amb una piulada feta el dia 1 de febrer de 2019. Un argument que es repeteix sempre que hi ha ocasió. Aquestes afirmacions però no es sostenen amb cap dada.
El CEIP Sant Miquel de Son Carrió fa dos anys que ha engegat el projecte M’AGRANA; una proposta consistent en la inclusió d’un grup d’alumnes del centre d’educació especial Joan Mesquida de Manacor a la dinàmica d’aquest centre d’infantil i primària.
No record exactament el dia que vaig conèixer Aina Moll, potser perquè ella era una de les figures que marcaven el pas de la meva generació de joves estudiants que aspiràvem a ser filòlegs i la teníem molt present com a referent intel·lectual. Seguíem les seves passes i sempre en parlàvem des d’una òptica de respecte i admiració. Teníem plena confiança dipositada en ella, en la seva forma de treballar i en la manera de ser marcada per l’amabilitat, l’educació, la perseverança i la intel·ligència.
A Mallorca ara tot just, feim balanç dels 4 anys d’aquesta darrera legislatura «de progrés». Malgrat els avanços significatius en determinades polítiques, les institucions de les Illes, segueixen sense abordar la qüestió fonamental clau que determinarà i condicionarà el nostre futur: el model econòmic basat en el monocultiu intensiu turístic i en l’explotació de recursos, territori i persones que aquest implica.
Als anys setanta, es va intentar urbanitzar l’Albufera des Grau. Es van obrir vials i es van alçar algunes cases. També es va construir una part d’un camp de golf, amb l’arena de les dunes de la platja. Els promotors no van arribar a iniciar la tercera pota de l’operació, que consistia en dragar la llacuna, connectar-la al mar i convertir-la amb un port esportiu.
La dupla que formen l’illa d’Eivissa i el turisme fa dècades que es va formar. La importància de les activitats del turisme per a la pitiüsa major és evident i afecta múltiples camps. Darrerament moltes veus alerten sobre els efectes perversos d’alguns aspectes del turisme sobre el benestar dels ciutadans eivissencs i la qualitat ambiental. Aquestes expressions han anat cresquent des de fa una vintena d’anys fins -quan aparegueren en un pla acadèmic i de protestes puntuals- fins arribar a fer-se molt presents en els darrers tres anys, especialment a partir de l’exitosa temporada d’estiu de 2016. Èxit quantitatiu, s’ha de dir. D’aquestes qüestions tracta aquest article.
Tothom sap com de petita és l’illa d’Eivissa (571 km2) i tothom es fa una idea aproximada de com de gran és Cuba (109.884 km2). Idò bé, Eivissa rep al cap de l’any quasi els mateixos turistes que tot Cuba. Entre maig i principis d’octubre, una allau de quatre milions de persones procedents de tota Europa arriba a les illes Pitiüses per passar les seues vacances i divertir-se. Això passa damunt un territori amb 150.000 persones de població fixa (Eivissa) i 12.000 (Formentera).
End of content
No more pages to load