La dupla que formen l’illa d’Eivissa i el turisme fa dècades que es va formar. La importància de les activitats del turisme per a la pitiüsa major és evident i afecta múltiples camps. Darrerament moltes veus alerten sobre els efectes perversos d’alguns aspectes del turisme sobre el benestar dels ciutadans eivissencs i la qualitat ambiental. Aquestes expressions han anat cresquent des de fa una vintena d’anys fins -quan aparegueren en un pla acadèmic i de protestes puntuals- fins arribar a fer-se molt presents en els darrers tres anys, especialment a partir de l’exitosa temporada d’estiu de 2016. Èxit quantitatiu, s’ha de dir. D’aquestes qüestions tracta aquest article.

Als anys setanta, es va intentar urbanitzar l’Albufera des Grau. Es van obrir vials i es van alçar algunes cases. També es va construir una part d’un camp de golf, amb l’arena de les dunes de la platja. Els promotors no van arribar a iniciar la tercera pota de l’operació, que consistia en dragar la llacuna, connectar-la al mar i convertir-la amb un port esportiu.

A Mallorca ara tot just, feim balanç dels 4 anys d’aquesta darrera legislatura «de progrés». Malgrat els avanços significatius en determinades polítiques, les institucions de les Illes, segueixen sense abordar la qüestió fonamental clau que determinarà i condicionarà el nostre futur: el model econòmic basat en el monocultiu intensiu turístic i en l’explotació de recursos, territori i persones que aquest implica.

No record exactament el dia que vaig conèixer Aina Moll, potser perquè ella era una de les figures que marcaven el pas de la meva generació de joves estudiants que aspiràvem a ser filòlegs i la teníem molt present com a referent intel·lectual. Seguíem les seves passes i sempre en parlàvem des d’una òptica de respecte i admiració. Teníem plena confiança dipositada en ella, en la seva forma de treballar i en la manera de ser marcada per l’amabilitat, l’educació, la perseverança i la intel·ligència.

Segons la Consellera de Turisme Bel Busquets “L’estratègia #BetterInWinter funciona. Tancam 2018 amb estabilitat d’arribada de turistes i havent suavitzat els pics de l’estiu. Millors condicions laborals al sector, millor convivència i millor experiència per als visitants #IllesSostenibles”. Això ho deia la vicepresidenta del govern amb una piulada feta el dia 1 de febrer de 2019. Un argument que es repeteix sempre que hi ha ocasió. Aquestes afirmacions però no es sostenen amb cap dada.

Les actuacions dutes a terme a la Conselleria de Turisme durant l’actual legislatura han estat emmarcades en el conjunt de l’acció política del Govern d’esquerres sorgit de les urnes el maig de 2015. Un Govern que ha fet feina des del primer moment per un model de país diferent, basat, per una banda, en un progrés econòmic fonamentat en el diàleg i el consens, que genera prosperitat compartida i garanteix drets socials i econòmics per a tota la ciutadania. Per altra banda, s’ha promogut una economia més diversificada i més competitiva.

La Revolució Industrial va generar canvis profunds en els factors de producció i en les condicions de vida dels treballadors. El primer sindicat de treballadors va sorgir a Londres el 1720. S’aconseguí la primera llei laboral que va reduir la jornada de treball infantil en 12 hores. La jornada habitual era com a mínim de 14 amb una disciplina que s’aplicava a dones, homes i infants que treballaven en unes condicions precàries de lluita per la supervivència.

No ens consta documentació de que hagin existit escoles al marge de les institucions religioses al llarg del segle XVIII, denominat el període de les dominacions estrangeres. No sabem massa bé quina va ser, al cap i a la fi, la més estrangera de totes, ja que totes generaren patiments a la població i limitaren l’accés a l’alfabetització a bona part de les classes més desfavorides.

Idò passa que la precarietat i les condicions laborals empenyen a les professionals a anar-se’n al segon cicle.
He conegut moltes i molt bones professionals “cremades” amb el 0-3, a les que els encanta el primer cicle, però s’estimen més les condicions del segon: no només el sou, també els horaris, les vacances, el reconeixement a la feina, etc.

El canvi climàtic, les conseqüències de l’esgotament i del mal ús dels recursos naturals, l’augment de les desigualtats, la vulnerabilitat humana, la violència directa i estructural, els desplaçaments forçats de població són alguns dels problemes que afronta el nostre món i que es caracteritzen per ser transnacionals, és a dir, són presents a tot el planeta.

Una delegació de l’STEI Intersindical, formada pel nostre secretari general, Miquel Gelabert Genovart; el secretari d’organització, Xisco Alomar Novila; el responsable de Cooperació, Juan Luis Rodríguez Recio; la representant de l’STEI Intersindical a Eivissa, Joana Tur Planells, i jo hem anat de viatge durant quatre dies al Nord del Marroc, on cooperam amb l’ONG ATED (Association Talassemtane pour l’Environnement et le Développement), associació que vetla per la conservació del medi ambient i el desenvolupament social i, més concretament, de les dones i menors, i hem visitat els diferents projectes de cooperació que tenim en comú.