Articles relacionats
Pin parental: un atac a l’escola pública, al pluralisme democràtic i als drets de la infància
Vox –el partit on es fon el franquisme històric amb els postulats de la nova extrema dreta– cavalca a galop en l’educació. La seva primera iniciativa és el Pin parental, mecanisme que permet a les famílies vetar activitats i continguts que s’oposin a les seves creences morals i ideològiques.
Aquesta iniciativa tracta d’arrossegar els altres partits de la dreta –Partit Popular i Ciutadans–, els quals governen en les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia i Múrcia. El Ministeri d’Educació ha interposat un recurs perquè no s’apliqui el veto, ja que entén que vulnera la legalitat democràtica i els drets de la infància. Els continguts que es qüestionen per part de Vox són, de moment, els relacionats amb la diversitat afectiva-sexual i la igualtat de gènere. Per això també s’han pronunciat en contra seva diversos col·lectius educatius i socials, entre ells els feministes i LGTBI.
Això del Pin parental no pot llegir-se com una proposta aïllada, sinó que forma part d’una ofensiva que les forces conservadores i reaccionàries van forjant des de fa temps i que, de ben segur, amb el nou govern d’esquerres, emergiran amb més virulència almenys en tres direccions i contextos.
La iniciativa del PIN parental o d’altres de caràcter similar atempten contra drets bàsics
La primera ofensiva és la de la privatització, concretada en la lliure elecció de centre, un procés que poc té a veure amb la llibertat educativa real, amb un dret democràtic i molt menys amb la igualtat d’oportunitats, perquè genera un alt grau de segregació i marginació. El seu discurs és clar: primer triem el centre que més ens convé per la nostra posició social i després fem un ús extensiu i abusiu de la llibertat per imposar el que els nostres fills han d’aprendre en funció dels nostres interessos particulars, de les nostres conviccions ideològiques i de les nostres creences religioses.
La segona ofensiva, expressada de forma encoberta, tracta de deteriorar la imatge de l’escola pública, atribuint-li a aquesta, mitjançant una basta manipulació, la falta de llibertat i l’adoctrinament ideològic. Per aconseguir tal propòsit no és necessari demostrar res amb dades i evidències. N’hi ha prou amb generar soroll mediàtic, confusió entre les famílies, por entre el professorat i dubtes i incerteses sobre el funcionament present i futur de l’escola pública, en un moment que aquest model escolar gaudeix de tanta o més qualitat que l’escola concertada. El futur sí que els preocupa i molt: perquè la pugna per la captació de més alumnat –clients, en diuen– augmenta en un moment de progressiu descens demogràfic. Una batalla d’enorme calat per l’hegemonia educativa i cultural.
La tercera ofensiva se situa en l’àmbit internacional i és compartida per tots aquells països governats o amb una influència poderosa de l’extrema dreta, i encoratjada per grups evangèlics extremistes o ultracatòlics. La llista és llarga i ve des de lluny. N’hi ha prou de recordar, a títol d’exemple, les negatives de bastants centres nord-americans a ensenyar la teoria darwinista de l’evolució o, més recentment, les temptatives de l’activisme dels drets dels homes blancs –que no humans– que “se senten discriminats”; la cacera de bruixes empresa contra la presència de Pablo Freire a les aules per part del govern brasiler de Bolsonaro; o les pressions de pares i mares perquè no es passin certs vídeos sobre qüestions considerades controvertides i que han acabat amb expulsions docents; i a diferents comunitats autònomes de l’Estat ja s’han donat casos de denúncies familiars que han acabat en el jutjat per defensar a les aules el legítim dret de vaga, per comentar conflictes socials i polítics, per qüestions relatives a la diferència sexual o per l’ensenyament d’altres llengües cooficials al costat del castellà. I demà, el focus de la denúncia i la censura pot traslladar-se a la immigració, les persones refugiades, el canvi climàtic o la memòria històrica. Tampoc ajuda massa el fet que el cordó sanitari que es mantenia a Itàlia contra el feixisme o a Alemanya contra el nazisme s’hagi relaxat i fins i tot desactivat en alguns aspectes.
Cal eixamplar la mirada i no tancar-la, així com aprendre a llegir una realitat cada vegada més complexa i canviant
La iniciativa del PIN parental o d’altres de caràcter similar atempten contra drets bàsics, el pluralisme en una societat democràtica i contra la funció d’una escola oberta a la realitat. Anem a pams.
En primer lloc, el Pin parental contradiu alguns articles bàsics de la Constitució, l’esperit i la lletra la LOMCE –l’actual llei educativa– que reconeix l’educació integral, així com a la normativa que desenvolupa el currículum a les comunitats autònomes, on s’inclouen continguts i activitats com els que es pretenen impugnar. També contradiu els diversos tractats internacionals com els Drets Humans i la Convenció dels Drets dels Infants, que reconeix que aquests són subjectes de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, entre els quals cal esmentar el respecte a la diversitat de gènere, sexual i racial; el de la llibertat d’expressió, pensament, consciència i religió; i el dret a la informació i a no ser objecte d’intromissions. L’Estat i els poders públics, igual que vetllen per la protecció física i psíquica de la infància, també han de vetllar per la protecció dels seus drets ètics i democràtics. Aquests estan per sobre les creences del que pensin o creguin les famílies. La llibertat no s’imposa, sinó que s’exercita de manera autònoma. Ningú pot atribuir-se el seu monopoli.
En segon lloc, l’escola pública en una societat democràtica garanteix el pluralisme, amb la inclusió, l’intercanvi i l’aprenentatge de les diverses idees, visions i valors. Així mateix, assegura el més escrupolós respecte cap a les diferents maneres de ser, definir-se i relacionar-se que tenen els éssers humans, per raó del seu sexe, cultura o per altres raons, sempre que no atemptin als drets anteriorment assenyalats. Però el respecte a la diversitat no pot deslligar-se de la igualtat, perquè els éssers humans som o hauríem de ser més iguals –en drets– que diferents. L’escola democràtica no adoctrina, no imposa una determinada manera de pensar –el què pensar– sinó que obre camins al pensament i a la reflexió: al com pensar, una distinció que no és fútil. Per això, bandeja adoctrinaments, dogmatismes, sectarismes i fonamentalismes.
D’altra banda, no hi ha democràcia sense participació ni control. Per aquest motiu en l’actualitat es preveuen diversos mecanismes de participació i control democràtic dels diversos actors educatius i, entre ells, la família: associacions de mares i pares, consells escolars, representants de classes, etc. I si és necessari es creen uns altres amb la condició de millorar la fluïdesa informativa i comunicativa. I és en aquest context que, a principi de curs i quan faci falta, s’expliquen els projectes educatius de centre, els continguts del currículum i la programació de les diverses activitats. I, òbviament, en l’àmbit familiar, hi ha un ampli camp per desenvolupar lliurement un altre tipus d’intervencions educatives que poden molt o poc amb les previstes en el currículum. Però les regles que regulen l’espai privat són diferents de les que conformen l’àmbit públic.
Forma part d’una ofensiva que les forces conservadores i reaccionàries van forjant des de fa temps
I en tercer lloc, existeixen raons pedagògiques de pes. Qui pot negar, a hores d’ara, que l’escola no ha d’obrir-se a la realitat i a la vida o que, al mateix temps, la riquesa de la vida quotidiana no entri a les aules? O potser una de les funcions de l’escola no és mostrar el món i comprendre’l a partir dels canvis esdevinguts en el camp tecnològic, econòmic, social i cultural? Quins moviments d’innovació o renovació pedagògica, des de la més àmplia pluralitat, no han tractat de respondre afirmativament a aquests interrogants? L’educació escolar educa per a la formació d’un pensament lliure i per a l’adquisició d’un criteri propi. Per això cal eixamplar la mirada i no tancar-la, així com aprendre a llegir una realitat cada vegada més complexa i canviant amb tots els seus colors i no reduint la paleta al blanc i negre. Hannah Arendt ho diu molt bé: “Com més punts de vista tinguem presents quan estiguem valorant un assumpte determinat, i com millor em pugui imaginar com sentiria i pensaria si estigués en el lloc d’uns altres, més forta serà la meva capacitat de pensament representatiu i més vàlides seran les meves conclusions, la meva opinió”.
El professorat i la comunitat educativa en el seu conjunt han d’estar molt alerta per a desentranyar totes les maniobres dels qui en nom de la llibertat volen carregar-se-la imposant els seus particulars punts de vista; o dels qui, apel·lant a la democràcia, ressusciten vells i nous autoritarismes.
Aquest article es va publicar en el web d’El Diari de l’educació
Al voltant del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022
Durant el curs 2018-2019, l’STEI Intersindical va col·laborar, des d’un principi, en l’esborrany del Pla de coeducació de les Illes Balears. Primer, amb la nostra assistència a la reunió on se’ns informava de la intenció d’elaborar aquest Pla i se’ns demanava col·laboració; i després, amb la presentació d’esmenes com a sindicat i com a membres del Consell Escolar de les Illes Balears.
Valoram molt positivament que el Govern de les Illes Balears, Convivèxit i l’Institut Balear de la Dona, hagin elaborat, amb la col·laboració de centres educatius, serveis i altres entitats, com és la nostra, aquest Pla de coeducació perquè és una bona eina per a incorporar l’educació afectivosexual a les escoles, a totes les etapes educatives. I més quan, en els darrers temps, les persones docents veuen qüestionada la seva tasca educativa per part d’alguns partits polítics i del sector més reaccionari de la societat.
Tot i que, ja en l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU-1948), es fa referència a que: “Tota persona té tots els drets i llibertats proclamades en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre índole (…)”, no ha estat fins a la primera dècada del 2000 que, realment, s’ha començat a treballar per la coeducació.
En l’àmbit de l’Estat Espanyol, destaquen la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la Violencia de Género, que dedica el Capítol 1 a l’àmbit educatiu i, específicament, l’article 4 a Principis i valors del sistema educatiu, en què es destaca l’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones des d’educació infantil fins a l’educació universitària.
Aquest Pla de coeducació perquè és una bona eina per a incorporar l’educació afectivosexual a les escoles
També es fa referència a la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, en els seus articles 23 i 24. N’hi ha d’altres, com la Ley 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo o la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE). Aquesta darrera ens planteja una paradoxa perquè, tot i que parla de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenció de la violència de gènere i la no-discriminació, en el seu articulat, per una altra banda, permet la concertació de centres que segreguen per sexe, qüestió que va en la línia oposada a la coeducació i que és un dels motius pels quals, des d’un principi, l’STEI Intersindical n’ha demanat la seva derogació.
En l’àmbit territorial, des de 2016, tenim la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia, la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, en què es legisla perquè l’educació sigui amb perspectiva de gènere i de respecte a la diversitat afectivosexual; amb una especial atenció a la formació de tota la comunitat educativa en matèria de coeducació.
Amb el Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022, s’ha fet una passa més perquè la igualtat i el respecte a la diversitat sexual siguin part de la formació en valors que s’ofereix a l’alumnat dins l’aula, ja que la coeducació és un dret del nostre alumnat i un deure del sistema educatiu.
Dia 19 de desembre de 2019, va tenir lloc la presentació del Pla de coeducació al Consolat de la Mar; en representació de l’STEI Intersindical hi va anar el nostre secretari general, Miquel Gelabert. Hi assistiren membres del Govern com la presidenta Francina Armengol, el conseller d’Educació Martí March i la directora de Convivèxit Marta Escoda, que va comentar que aquest Pla revisaria l’enfocament dels continguts, els mètodes d’ensenyament i els aspectes organitzatius per a avançar en la construcció de models d’identitat no sexistes; i que serà el full de ruta per aconseguir que tots els centres de les Illes incorporin la coeducació a les aules.
El nostre sindicat des de sempre ha treballat per la coeducació i, més específicament, des de l’any 2000 quan es va crear la Secretaria de la Dona, amb l’elaboració de material coeducatiu com els calendaris Temps de Dones i les Propostes Didàctiques del 25N i 8M… I per tant, ens alegram molt que el Govern de les Illes Balears hagi presentat aquest Pla de Coeducació i vigilarem la seva evolució.