Articles relacionats
L’IES Son Ferrer, un institut que coeduca
La Llei 11/2016 d’Igualtat de dones i homes indica en el capítol dedicat a l’educació que l’Administració educativa ha de garantir que, a tots els centres educatius, hi hagi una persona responsable de la coeducació, encarregada d’impulsar la igualtat de gènere i que faciliti un millor coneixement dels obstacles i les discriminacions que dificultin la plena igualtat entre homes i dones. L’IES Son Ferrer no va esperar a l’aparició d’aquesta llei ni a l’obligatorietat que aquesta suposa en el treball en coeducació. Ja fa molts d’anys que treballam per una educació en igualtat. Abans de l’aparició de la responsable en coeducació, la Comissió de Convivència de l’institut ja dedicava molts d’esforços en aquest sentit. Per tant, partim d’una feina que s’ha anat consolidant i que, a hores d’ara, realitzam conjuntament i de forma indissoluble les comissions de Convivència i de Coeducació.
Com hem dit, la feina en coeducació es remunta a un grapat d’anys enrere, moment en què es va començar a teixir la xarxa de treball entre alumnat, professorat i altres membres de la comunitat educativa, que tants bons resultats ha donat. La tasca que s’ha realitzat ha convertit el nostre alumnat en agents difusors de la igualtat dins i fora del centre. Enguany comptam amb aproximadament 100 membres de la comunitat educativa que formen part activa de la Comissió de Convivència i Coeducació. Vist això, ens atrevim a dir que una gran part de la comunitat educativa del nostre institut treballa per la coeducació. Això ens fa venir al cap les paraules de na Marina Subirats parlant del feminisme quan afirma: “Més val cent persones fent una passa, que una de sola fent-ne cent”.
Si hem de parlar de la nostra forma de treballar, direm que tractam temes concrets al llarg de cada curs escolar. La invisibilització de la dona, els micromasclismes, el llenguatge inclusiu, la diversitat sexual i l’educació afectivosexual han estat els eixos que hem treballat durant els darrers cursos. Per a poder desenvolupar aquesta tasca, involucram tot el claustre. Així, per exemple, a l’hora de treballar els micromasclismes, hi varen col·laborar tots els departaments. I de quina manera? Doncs cada setmana un departament havia de posar un vídeo de curta durada a cadascun dels grups on feia classe. Aquests vídeos posaven de manifest els micromasclimes que ens envolten en el nostre dia a dia sense que en siguem conscients. Els departaments varen haver de fer aquesta activitat dos pics al llarg del curs; en canvi, l’alumnat va rebre un vídeo setmanalment, amb la qual cosa s’hi va poder treballar amb profunditat i no només de forma puntual.
La feina en coeducació es remunta a un grapat d’anys enrere, moment en que es va començar a teixir la xarxa de treball entre alumnat, professorat
El llenguatge inclusiu també ha estat un dels temes a tractar. Una subcomissió de la Comissió de Convivència revisava el llenguatge present a les circulars enviades a les famílies, els correus interns o la retolació del centre. Seguint les indicacions de la Universitat de les Illes Balears, es varen donar una sèrie de recomanacions que es feren arribar a tot el claustre tot aprofitant les reunions de departament. A més a més, aquesta mateixa subcomissió es va encarregar de revisar els llibres de text per a localitzar l’ús sexista del llenguatge o de les imatges que hi apareixen.
Aquest curs 2019-2020 ens hem centrat en la realització d’activitats relacionades amb l’educació afectivosexual. D’una banda, comptam amb els tallers que ens ofereix l’Ajuntament de Calvià i, per l’altra, els diferents departaments també són els encarregats de fer una activitat trimestral sobre aquest tema. És la Comissió de Convivència i Coeducació qui ha seleccionat les activitats a partir de material com el de l’Ajuntament de Mataró. La prevenció de conductes discriminatòries, les noves masculinitats, la diversitat afectivosexual i de gènere, la igualtat de gènere, els mites de l’amor romàntic… són diferents temes que es tractaran dins l’àmbit de l’educació afectivosexual.
És evident, per tot el que acabam d’exposar, que el claustre de l’IES Son Ferrer coeduca gràcies a les activitats preparades des de les comissions de Convivència i Coeducació. Per tenir aquesta capacitat ha estat necessària una formació continuada que segueix en el curs actual. Ja el 2016 vàrem fer el curs “El personal docent com a agent en coeducació”. Però va ser l’any 2017 amb el curs “Cap a la coeducació en els centres educatius” -del qual ara en feim la segona part-, quan l’IES Son Ferrer es va donar a conèixer com un dels centres pioners en coeducació a les Balears, la qual cosa va fer que se’ns demanàs que participàssim en la formació d’altres docents compartint la nostra experiència. El 2018 la nostra formació es va basar en la creació d’un pati inclusiu i coeducatiu. També l’any passat vàrem participar en el programa Erasmus+ Conflict management in European schools amb socis de Finlàndia, Hongria, Itàlia i Eslovènia, país en el qual alumnat de la Comissió de Convivència va exposar la seva feina en coeducació.
I és que de fet, el paper actiu en coeducació no és només tasca del professorat de la Comissió de Convivència i Coeducació. L’alumnat que forma aquesta Comissió rep formació a partir de múltiples activitats i tallers i, així, es converteix en formador d’altres alumnes. El seu protagonisme en qualsevol acte i formació és absolut.
L’activitat que potser més ens ha marcat va ser la del “Nom a les cadires”, realitzada el curs 2017-2018
Si passam a parlar de les activitats que feim a Son Ferrer, volem diferenciar aquelles amb les quals coeducam i que es realitzen al llarg del curs d’aquelles amb les quals conscienciam i que es desenvolupen de forma puntual en una data assenyalada. Com deim, coeducam a partir d’activitats que es desenvolupen al llarg del temps. Per no convertir aquesta exposició en una simple llista d’activitats, en farem una selecció. Entre aquestes volem destacar la més antiga i que, malgrat això, no ha perdut la seva força per a entendre la magnitud de la violència masclista. Quan hi ha un assassinat per violència de gènere, sona un timbre a les 12.30 hores que dona inici al “Minut de silenci”. Durant aquest temps, que no coincideix amb cap canvi de classe, s’aturen totes les activitats i durant un minut retem un homenatge a la víctima. El silenci que es produeix a l’institut és esfereïdor. També per a prendre consciència d’aquesta xacra cada any inauguram un comptador que indica el nombre de víctimes de la violència masclista des de principi de curs. Aquest comptador varia cada any. Enguany és una silueta projectada al terra del hall que té al bell mig la xifra de víctimes des del mes de setembre, 26 en el moment en què s’escriuen aquestes línies. Vàrem decidir anar variant el comptador per a evitar que l’alumnat s’hi acostumàs i, per aquest motiu, perdés la seva finalitat que sempre és prendre consciència de les enormes proporcions d’aquesta violència cap a les dones. Una altra activitat, senzilla de realitzar però que dona molt bons resultats per aconseguir la humanització de les víctimes, és la “Ressenya al suro”. Aquesta ressenya fa referència a un aspecte de la vida de la víctima amb el qual se li dona una dimensió més humana que va molt més enllà de ser només una xifra.
L’activitat que potser més ens ha marcat va ser la del “Nom a les cadires”, realitzada el curs 2017-2018. Va consistir en posar al respatller d’una cadira de cada aula el nom de cada víctima, la seva edat i la data de la seva mort. L’alumnat va veure créixer el nombre de cadires que tenien un nom a mesura que passava el curs. Amb aquestes cadires es va celebrar un emotiu acte dia 25 de novembre d’aquell curs.
I és que, a més de coeducar en el dia dia escolar, a Son Ferrer també conscienciam amb la commemoració de dates puntuals com el 23 de setembre, Dia Internacional contra el tràfic de dones; 15 d’octubre, Dia de les escriptores; 11 de febrer, Dia de les dones científiques; 23 d’abril, Dia del llibre; i, sobretot, els dies 25 de novembre i el 8 de març.
I enllaçant amb una data tan important dins la coeducació com és el 25 de novembre, hem d’esmentar l’acte que vàrem realitzar el 2018, en què l’alumnat de convivència va representar “L’espiral contra la violència masclista” mentre recordava, com feim cada any, el nom de cadascuna de les dones assassinades al llarg de l’any.
Una altra data importantíssima dins el calendari feminista és el 8 de març. Fa dos cursos vàrem donar protagonisme a les dones invisibilitzades al llarg de la història amb una sèrie de monòlegs que sota el títol de “Que el nostre nom no s’esborri de la història” ens varen donar a conèixer dones oblidades com Hipàtia, la Reina de Mallorques, Sta. Teresa de Jesús, Víctor Català, Ada Bayron, Jane Goodall, Margarita Salas… Dones importantíssimes del món de les lletres i de les ciències sense les quals el món que coneixem no seria el mateix. Un tast d’aquests monòlegs va ser la cloenda de la manifestació que va tenir lloc a Palma dia 8 de març, Dia de la Dona.
Fent un resum sobre el nostre darrer 8 de març, dir que, emmarcant les activitats dins la recerca de referents femenins, convidàrem la futbolista mallorquina de talla internacional, Cata Coll, a celebrar aquesta dia amb nosaltres. Ella es va desplaçar fins a Son Ferrer per a compartir les seves experiències dins un món tan masculinitzat com és el del futbol. Després de contar-nos les seves vivències, l’alumnat va disputar un partidet de futbet amb na Cata Coll com una jugadora més. No podem acabar de parlar d’aquest acte sense recordar que es va donar inici a aquest partit amb la haka feminista, que tant ressò mediàtic va tenir, i que també es va executar a la cloenda de la manifestació que el 8 de març de 2019 va tenir lloc a Palma.
Performance de presentació de l’IES Son Ferrer
“Això no és un joc de nines”
Per acabar, no podem oblidar que l’IES Son Ferrer ha format part activa en totes les assemblees i actes organitzats pel moviment Feminisme a l’escola, d’ençà de la seva constitució ara fa tres cursos. És per això que dia 25 de novembre la performance “Això no és un joc de nines”, realitzada per alumnat de l’IES Son Ferrer, va ser la peça amb la qual es va inaugurar l’exposició fotogràfica itinerant, elaborada per més de 80 centres educatius i organitzada des de Feminisme a l’escola, per a denunciar els diferents tipus de violències masclistes que pateixen les dones: la prostitució, la mutilació genital, el matrimoni infantil, les granges de dones embarassades i, per damunt de totes elles, l’assassinat.
I ara, a les portes d’un nou 8 de març, no deixam de treballar per una escola inclusiva, oberta, tolerant i respectuosa amb la diversitat, que eduqui i formi des de la perspectiva de gènere perquè estam segures que la coeducació és la clau. La coeducació és necessària i imprescindible. Ara més que mai.
Xisca Fornés i Cati Vanrell són coordinadores de la Comissió de Convivència de l’IES Son Ferrer
Carta a la meva Guatemala des del confinament per la pandèmia de la COVID-19
Text elaborat a partir de ressenyes i comentaris rebuts d’amics i dels nostres socis locals a Guatemala
A Guatemala, un país en què la pandèmia del COVID-19 ha col·locat en Juan, en Pedro, na María… en un costat de la balança, i en l’altre la patronal agrupada en el CACIF (Comitè d’Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres). El qui mou el centre de la balança és el Govern.
Lamentablement la balança es va decantar del costat dels diners, dels patrons d’aquest país, de la banda dels quals contracten i donen el finançament al titella que maneja el Govern.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article. La majoria, que no tingui accés a una de les mascaretes que distribuirà el Govern, utilitzarà una de tela (això i res és el mateix), per a evitar ser sancionat. Sembla que el Govern vol, com sempre, amagar la nostra miserable realitat.
Una mascareta de bona qualitat avui dia pot costar entre 4 i 5 euros, no a preu de mercat negre, que sembla ser l’únic proveïdor ara mateix, ja que ni els hospitals nacionals ni l’Assegurança Social estan proveïts d’aquest material; un preu que la fa inassolible per a més del 60% de la població. Així doncs, si creuam pobresa i realitat el resultat serà una eminentment calamitat sanitària i social. Si als possibles escenaris hi afegim la pressió dels amos del capital perquè el Govern accedeixi a la reobertura dels centres comercials, el nostre futur no serà molt diferent del que s’ha viscut fins avui dia pel poble equatorià.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble.
Cal que el senyor president, Alejandro Giammatei, s’abaixi el seu salari i el de tot el seu gabinet, que pressioni el legislatiu a treballar amb una tercera part del seu sou i sense privilegis, que redueixi a una tercera part el salari de la cúpula militar. No els veig fer res en aquests moments per al poble, com en tota la història democràtica del país. No ha d’exonerar d’impostos l’empresariat per donacions, el poble no ha de rebre almoines dels qui són els culpables d’aquesta realitat econòmica i social de Guatemala.
Ara és el moment de fer pressió sobre aquest grup delinqüencial, lluny d’acollir-lo amb negocis a l’ombra de l’Estat. Cal exigir, a través de les institucions del Govern encarregades de protegir el poble, que facin una vigilància exhaustiva per a evitar l’acaparament i l’augment de preus de productes que avui, en aquesta crisi sanitària, són vitals per a la supervivència de la veritable Guatemala, la pobra i desnodrida.
El Govern d’Alejandro Giammatei ha pretès des del seu inici donar una resposta neoliberal a una problemàtica sanitària i social, cosa que no pot ser possible. És del tot estúpid arribar a considerar una solució des d’aquesta perspectiva econòmica.
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble
El Govern està sota les ordres dels empresaris del CACIF. Sí, una nova organització delinqüencial. Dic nova, encara que són els mateixos delinqüents de sempre però ara en noves posicions d’atracament; sempre ha pres i ha intentat imposar les seves postures al servei de la minoria, afavorint menys del cinc per cent de la població, percentatge en el qual es troben els seus financers, els seus patrons, les seves noves relacions.
Sí, senyor president, vostè:
1. Va blindar amb exoneracions de quotes patronals a l’Assegurança Social a l’empresariat.
2. Va intentar, amb maniobres a l’IGSS, afavorir l’empresariat.
3. A través dels seus aliats delinqüents del legislatiu, exonerar l’empresariat durant cent anys el pagament d’obligacions tributàries.
4. Va rondar el fantasma d’un increment als combustibles, sempre afavorint un grup empresarial i altres que blanquegen diners provinents del narcotràfic en aquest tipus de negocis.
5. Va aprovar, al costat dels seus companys diputats, una ampliació pressupostària de milers de milions de quetzals, de la qual menys del deu per cent afavorirà el poble pobre i miserable.
6. Pretén obrir centres comercials en el major repunt de l’epidèmia, per a afavorir i respondre a la pressió que sobre el Govern exerceixen els seus patrons.
7. El seu Govern i els altres poders de l’Estat no s’estrenyen el cinturó, però com sempre només el poble se l’ha d’estrènyer i continuar omplint de fam el seu aparell digestiu.
8. Ha escoltat els amos del capital per a la presa de decisions, però ha tancat l’orella als especialistes de la salut, que són els obrers de la medicina, que saben i coneixen la porqueria del Sistema de Salut guatemalenc.
9. Polititza el lliurament d’ajudes econòmiques i de queviures, retarda el lliurament de mascaretes per a posar propaganda en aquestes.
10. Vostè s’omple la boca amb la paraula “Déu”, amb la seva patètica cara de màrtir.
Ja n’hi ha prou de disfressar el seu Govern, senyor president, no posi aquesta disfressa de posat popular quan se li escapa el vestit empresarial que porta sota; no tracti de convèncer el poble de la seva aparent bona voluntat. Deixi de fer-se el màrtir a través d’expressions religioses, sigui senzillament un ésser humà recte i honest; equipi els hospitals amb els subministraments essencials per a protegir la vida del personal de salut.
Senyor president, estar al costat del poble és fàcil i sobretot humanament gratificant.
Encara no puc escriure una acció pensada per al poble i per al poble.
La meva Guatemala, cuida’t i somniem durant el nostre confinament que un dia, més prest que tard, puguem veure que ja no hi ha fills immorals i traïdors en el poder, com vostè, Sr. President.