Articles relacionats
Carta a la meva Guatemala des del confinament per la pandèmia de la COVID-19
Text elaborat a partir de ressenyes i comentaris rebuts d’amics i dels nostres socis locals a Guatemala
A Guatemala, un país en què la pandèmia del COVID-19 ha col·locat en Juan, en Pedro, na María… en un costat de la balança, i en l’altre la patronal agrupada en el CACIF (Comitè d’Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres). El qui mou el centre de la balança és el Govern.
Lamentablement la balança es va decantar del costat dels diners, dels patrons d’aquest país, de la banda dels quals contracten i donen el finançament al titella que maneja el Govern.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article. La majoria, que no tingui accés a una de les mascaretes que distribuirà el Govern, utilitzarà una de tela (això i res és el mateix), per a evitar ser sancionat. Sembla que el Govern vol, com sempre, amagar la nostra miserable realitat.
Una mascareta de bona qualitat avui dia pot costar entre 4 i 5 euros, no a preu de mercat negre, que sembla ser l’únic proveïdor ara mateix, ja que ni els hospitals nacionals ni l’Assegurança Social estan proveïts d’aquest material; un preu que la fa inassolible per a més del 60% de la població. Així doncs, si creuam pobresa i realitat el resultat serà una eminentment calamitat sanitària i social. Si als possibles escenaris hi afegim la pressió dels amos del capital perquè el Govern accedeixi a la reobertura dels centres comercials, el nostre futur no serà molt diferent del que s’ha viscut fins avui dia pel poble equatorià.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble.
Cal que el senyor president, Alejandro Giammatei, s’abaixi el seu salari i el de tot el seu gabinet, que pressioni el legislatiu a treballar amb una tercera part del seu sou i sense privilegis, que redueixi a una tercera part el salari de la cúpula militar. No els veig fer res en aquests moments per al poble, com en tota la història democràtica del país. No ha d’exonerar d’impostos l’empresariat per donacions, el poble no ha de rebre almoines dels qui són els culpables d’aquesta realitat econòmica i social de Guatemala.
Ara és el moment de fer pressió sobre aquest grup delinqüencial, lluny d’acollir-lo amb negocis a l’ombra de l’Estat. Cal exigir, a través de les institucions del Govern encarregades de protegir el poble, que facin una vigilància exhaustiva per a evitar l’acaparament i l’augment de preus de productes que avui, en aquesta crisi sanitària, són vitals per a la supervivència de la veritable Guatemala, la pobra i desnodrida.
El Govern d’Alejandro Giammatei ha pretès des del seu inici donar una resposta neoliberal a una problemàtica sanitària i social, cosa que no pot ser possible. És del tot estúpid arribar a considerar una solució des d’aquesta perspectiva econòmica.
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble
El Govern està sota les ordres dels empresaris del CACIF. Sí, una nova organització delinqüencial. Dic nova, encara que són els mateixos delinqüents de sempre però ara en noves posicions d’atracament; sempre ha pres i ha intentat imposar les seves postures al servei de la minoria, afavorint menys del cinc per cent de la població, percentatge en el qual es troben els seus financers, els seus patrons, les seves noves relacions.
Sí, senyor president, vostè:
1. Va blindar amb exoneracions de quotes patronals a l’Assegurança Social a l’empresariat.
2. Va intentar, amb maniobres a l’IGSS, afavorir l’empresariat.
3. A través dels seus aliats delinqüents del legislatiu, exonerar l’empresariat durant cent anys el pagament d’obligacions tributàries.
4. Va rondar el fantasma d’un increment als combustibles, sempre afavorint un grup empresarial i altres que blanquegen diners provinents del narcotràfic en aquest tipus de negocis.
5. Va aprovar, al costat dels seus companys diputats, una ampliació pressupostària de milers de milions de quetzals, de la qual menys del deu per cent afavorirà el poble pobre i miserable.
6. Pretén obrir centres comercials en el major repunt de l’epidèmia, per a afavorir i respondre a la pressió que sobre el Govern exerceixen els seus patrons.
7. El seu Govern i els altres poders de l’Estat no s’estrenyen el cinturó, però com sempre només el poble se l’ha d’estrènyer i continuar omplint de fam el seu aparell digestiu.
8. Ha escoltat els amos del capital per a la presa de decisions, però ha tancat l’orella als especialistes de la salut, que són els obrers de la medicina, que saben i coneixen la porqueria del Sistema de Salut guatemalenc.
9. Polititza el lliurament d’ajudes econòmiques i de queviures, retarda el lliurament de mascaretes per a posar propaganda en aquestes.
10. Vostè s’omple la boca amb la paraula “Déu”, amb la seva patètica cara de màrtir.
Ja n’hi ha prou de disfressar el seu Govern, senyor president, no posi aquesta disfressa de posat popular quan se li escapa el vestit empresarial que porta sota; no tracti de convèncer el poble de la seva aparent bona voluntat. Deixi de fer-se el màrtir a través d’expressions religioses, sigui senzillament un ésser humà recte i honest; equipi els hospitals amb els subministraments essencials per a protegir la vida del personal de salut.
Senyor president, estar al costat del poble és fàcil i sobretot humanament gratificant.
Encara no puc escriure una acció pensada per al poble i per al poble.
La meva Guatemala, cuida’t i somniem durant el nostre confinament que un dia, més prest que tard, puguem veure que ja no hi ha fills immorals i traïdors en el poder, com vostè, Sr. President.
Nova pornografia: un nou repte per als centres educatius
Des que vàrem presentar a Madrid el llibre Nova pornografia i canvis en les relacions personals (Ballester, Orte, Red Jóvenes e Inclusión, 2019, Octaedro), en què s’exposa resumida la investigació realitzada amb la Xarxa Joves i Inclusió Social, hem intentat ampliar la reflexió sobre el tema. Ens referim a l’impacte sobre els joves de la nova pornografia. La podríem caracteritzar com filmacions de sexe explícit, amb accés fàcil, distribució massivament gratuïta, alta qualitat i presència en qualsevol pantalla amb accés a Internet. La nova pornografia és un negoci de dimensions astronòmiques en la producció, la distribució i els guanys econòmics. El seu consum i influència no deixa d’augmentar. No es pot ignorar la seva importància, ni oblidar la nostra responsabilitat com a educadors.
La gran majoria de la pornografia presenta una imatge cosificada, de mercaderia, degradada de les dones, amb una violència creixent i models molt masclistes
En el llibre es recullen els resultats del primer estudi de grans dimensions, amb una mostra representativa de set comunitats autònomes d’Espanya, sobre el consum de pornografia, amb 2.457 joves de 16-29 anys. En aquest treball hem parlat del percentatge de freqüentadors joves de la nova pornografia, un 70% de la mostra (un 14,4% de forma diària), de l’edat d’inici, abans dels 16 anys, i d’altres factors. Abans dels 13 anys, un 25% dels enquestats recorden els primers contactes amb imatges pornogràfiques. Pel que fa als més joves, es tracta de trobades accidentals, però cal tenir present que les imatges pornogràfiques estan cada dia més presents. Als 8 o 9 anys es recorden com a imatges trobades, a partir dels 13 anys ja comencen a ser imatges cercades.
Ens hem referit així mateix a la capacitat d’influència de la pornografia en les actituds i comportaments d’una població, els adolescents, en ple desenvolupament social, emocional i sexual. En educació sabem que la maduració es produeix gràcies a la relació amb persones adultes que ens ajuden a elaborar els estímuls que rebem, siguin els pares i mares, altres familiars o figures educatives diverses. Malgrat això, la pornografia és un tipus d’estímul diferent dels tradicionals en què les primeres experiències es feien en família; la pornografia es veu de forma aïllada, sense aquests adults de referència. A més, en el mateix porno, la narrativa que defineix les filmacions es caracteritza per la descontextualització: no hi ha gairebé paraules ni narrativa de cap tipus. La mateixa pornografia és distribuïda i té una important demanda, gràcies a l’eficàcia comunicativa de les imatges, a tot el món.
Un dels pitjors efectes és la distorsió perceptiva, la formació o deformació d’actituds, especialment en adolescents, que passen força temps mirant pornografia (més de 3h a la setmana) i no tenen la maduració valorativa i emocional requerida per a elaborar les imatges que veuen. El consum de pornografia en l’adolescència (12-18 anys) és molt engrescador per la capacitat de donar resposta a la seva curiositat; però també pot estar relacionat amb dificultats per a l’establiment de relacions interpersonals significatives, amb comportaments violents (físics o verbals), així com amb distorsions emocionals en les relacions personals.
Un dels efectes dels alts consums de nova pornografia (Internet) en l’adolescència, que més preocupen als educadors, és la desconnexió empàtica en les relacions interpersonals íntimes, d’una manera notòria en la sexualitat.
La gran majoria de la pornografia presenta una imatge cosificada, de mercaderia, degradada de les dones, amb una violència creixent i models molt masclistes (sexe en grup amb les dones sotmeses, pràctiques de risc, violència explícita…). Aquestes imatges tenen un impacte força negatiu. Alguna experta ha parlat de “publicitat del patriarcat”, en el sentit d’afavorir les imatges de les dones en què aquestes es redueixen a l’estimulació sexual i satisfacció de les fantasies dels homes.
Un dels efectes dels alts consums de nova pornografia (Internet) en l’adolescència és la desconnexió empàtica en les relacions interpersonals íntimes
La pornografia té tres poders sobre adolescents i joves: (1) genera dopamina, (2) permet una estimulació intensa que permet masturbar-se amb plaer, (3) orienta la conducta, és a dir, “els ajuda” a respondre a la seva curiositat, als dubtes i inquietuds que tenen sobre el sexe. En el cas dels adolescents, els tres “poders” els afecten de manera especial; en el cas de les adolescents, el tercer, l’orientació de conducta, és el més important, de tal manera que els adolescents estan més exposats a la seva influència.
Si pensam en les variables socials que moderen el consum de pornografia, es coneixen els efectes del gènere, l’edat, les relacions afectives i les característiques culturals de la comunitat de referència. En aquest sentit, queda clar que els homes consumeixen més pornografia que les dones a totes les edats, però especialment entre adolescents i joves, a partir dels 14 anys.
Un altre dels factors que influeix en les decisions de consum són els valors, definits com a opcions, profundes, estables (encara que modificables), sobre l’acceptabilitat social de determinades conductes, que són transmesos en el procés de socialització, en l’educació que aporten la família, el context escolar, la comunitat i els mitjans de comunicació.
La nostra experiència en educació familiar (amb infants: 7-11 anys, i adolescents: 12-16 anys) ens ha ajudat a valorar el paper de la família, en col·laboració amb l’escola, per dur a terme programes familiars que preparen per a la correcta educació afectivosexual, mitjançant la feina sobre el control emocional, la comunicació, la motivació, els sistemes de supervisió, etc. Les actuacions recomanades per la UNESCO, amb important consens professional, es basen en programes d’educació afectivosexual integral amb perspectiva de gènere, que siguin atractius en la forma i en el contingut, amb materials didàctics renovats. Programes que ajudin els adolescents i joves a construir el seu propi projecte conscient d’educació sexual. Programes, en definitiva, que també aportin eines per a dur a terme la desconstrucció de l’oferta pornogràfica en tota la seva extensió.
Lluis Ballester és professor a la Facultat d’Educació de la UIB