Articles relacionats
Per què Skolae ha provocat tant de renou?
Des dels anys 80 (sense tenir en compte les precursores que varen ser les mestres de la República) existeix un corrent coeducador important a l’Estat espanyol; des d’aquests anys, han anat apareixent publicacions, referents i idees perquè el professorat, de manera voluntària, dugui la igualtat i el respecte per la diversitat a l’aula.
Ningú parlava d’això, al públic en general no li interessava, ni a les administracions educatives que no ho prioritzaven i, per tant, permetien que el compliment de la llei fos voluntari.
Un dels primers casos de persecució pel fet de ser coeducadora el va sofrir, l’any 2005, la nostra gran mestra Mª José Urruzola Zabalza, amb la seva “Guía para chicas”
Un dels primers casos de persecució pel fet de ser coeducadora el va sofrir, l’any 2005, la nostra gran mestra M. José Urruzola Zabalza, amb la seva Guía para chicas, una publicació que encara avui és tot un referent per a les aules. Sectors reaccionaris liderats per l’Arquebisbat de Castella-la Manxa i el diari ABC varen orquestrar una campanya d’assetjament i atac obert en contra d’Urruzola, i ella escrigué un comunicat en relació amb aquest fet en què denunciava:
“El seu abús de poder i la seva intenció d’acoquinar, coaccionar, fer callar veus que aposten per un nou model de desenvolupament humà.
Denuncio, així mateix, les calúmnies, injúries i desqualificacions que aquests sectors han fet de la meva persona.”
I allí està la clau d’aquestes estratègies de la ultradreta i de sectors afins: acoquinar, coaccionar, fer callar. L’objectiu ni tan sols són les accions puntuals que denuncien, l’objectiu real és estendre la cultura de la por entre el professorat i la desconfiança entre les famílies, de forma que arribi el moment en què no necessitin ja ni posar denúncies perquè el professorat ha passat a la inacció i algunes famílies estan en una guerra fictícia que els han inventat amb l’objectiu d’enfonsar l’escola pública.
Un cas semblant, anys després, és el del Programa Skolae. Skolae és un programa de coeducació sistemàtic i generalitzat a tota la xarxa de centres públics i concertats de Navarra. Sorgeix de l’anterior govern de la Comunitat Foral quan es planteja com fer complir les lleis que obliguen a dur la igualtat i el respecte per la diversitat a l’aula. Així, es conforma un equip de persones expertes, jo inclosa, que ens vàrem posar a redactar un programa, amb la formació del professorat necessària i totes les activitats per a tots els nivells educatius.
Skolae té com a objectiu principal: “Elegir el projecte vital propi des de la llibertat i la diversitat d’opcions, sense condicionants de gènere, aprenent a identificar les desigualtats, a lluitar contra elles i a exercir el seu dret a la igualtat en l’àmbit de la seva cultura, religió, classe social, orientació o identitat sexual, situació funcional, etc.”
Skolae té la seva base en quatre grans eixos temàtics:
- Crítica i responsabilitat davant la desigualtat.
- Autonomia i independència personal.
- Lideratge, empoderament i participació social.
- Sexualitat i bon tracte.
Es distingeix d’altres plans d’igualtat en l’ensenyament, com el d’Andalusia o el d’Euskadi, en què el seu compliment és obligat per a tot el professorat dels centres sostinguts amb fons públics, per tant la formació és obligatòria per als claustres complets.
Les autoritats educatives haurien de protegir el seu professorat
En un moment determinat, la campanya electoral autonòmica del 2019, la dreta de Navarra (Navarra Suma) trià Skolae com a diana dels seus atacs, més concretament allò relatiu a la sexualitat, tot i que també varen llançar els seus improperis contra la idea d’igualtat, estereotips, etc. Des de les xarxes socials, l’odi de la ultradreta a la igualtat i a la diversitat sexual es va traduir en atacs personals a les persones que havíem redactat el Programa amb paraules com “pederastes, pedòfiles, pro prostitució de menors, corruptores de menors”.
La coeducació, fins i tot, ens va dur a testificar en el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, a tancar algunes de les nostres xarxes socials i, per altra banda, també a rebre el Premi de l’Educació de les nines i les dones 2019 de la UNESCO.
A dia d’avui, els atacs continuen; però si qualque cosa ens ha ensenyat Skolae és que és possible complir les lleis respecte de la igualtat a les aules, que l’alumnat i el professorat ha agraït els materials i les reflexions, i que Skolae ja ha deixat empremta en pro de la igualtat i el respecte a la diversitat sexual.
Les autoritats educatives haurien de protegir el seu professorat, haurien de tenir una forta postura de defensa dels valors universals a les aules, haurien de dotar, d’una manera generalitzada, el sistema educatiu d’educació sexual i de coeducació, perquè la democràcia es mantindrà i millorarà si preparam les següents generacions per a construir una societat millor, allunyada dels feixismes i de la violència.
Les coeducadores no ens rendirem. Seguirem els ensenyaments de la nostra gran mestra Mª José Urruzola Zabalza, que sempre ens recomanava tenir “paciència revolucionària”. Per tu, Mª José, per totes les nostres mestres, seguim coeducant.
El passat 15 de juny de 2019, el Ple d’STEs-Intersindical va aprovar per unanimitat una Resolució en suport al Programa Skolae. Aquest és el text que es va acordar:
|
Davant la intolerància, la Confederació d’STEs-i dona suport al Projecte SKOLAE Des de 2017, el govern de Navarra (format per Geroa Bai, EH Bildu, Podemos i Izquierda-Ezquerra) va posar en marxa el Projecte SKOLAE, que és un pla de coeducació obligatori per als centres públics i concertats de la Comunitat Foral i que ha format fins al moment 2.200 docents. Des del primer moment, el programa suscità crítiques per part d’amplis sectors de la dreta i ultracatòlics i el passat mes d’octubre el varen recórrer perquè, diuen, suposa adoctrinament, un pensament únic i no té consens. Després de la presentació de diverses denúncies, les persones responsables del programa han hagut de presentar-se a declarar com a testimonis davant l’Audiència de Navarra el passat 14 de juliol. SKOLAE du a les aules la coeducació, és a dir, ensenyaments d’igualtat entre homes i dones, diversitat sexual, rols de gènere, eradicació de les violències, discriminacions i exclusió. No és una assignatura concreta, sinó que forma el professorat. Per això, resulta del tot indignant que deu professionals de l’educació que es dediquen a difondre entre l’alumnat els valors de la igualtat, l’eradicació de la violència cap a les dones i el respecte a la diversitat siguin víctimes d’un assetjament que es fonamenta en prejudicis ideològics que ens recorden, tristament, el passat nacional-catòlic. Entenem que no hi pot haver equidistància en aquesta qüestió. La llibertat, la democràcia i la igualtat són valors que no es poden qüestionar. Davant la intolerància de sectors de la ultradreta i ultracatòlics, la Confederació d’STEs-i, en el Ple confederal celebrat el 15 de juny de 2019, manifesta el seu suport i solidaritat cap als companys i companyes que han desenvolupat el Projecte SKOLAE amb professionalitat i que han estat vilipendiats per això. A més, exigirem una formació que fomenti la igualtat d’oportunitats i la justícia al temps que mantenim el nostre compromís amb la coeducació, la inclusió de la perspectiva de gènere i l’empoderament de dones i nines des de l’educació, la prevenció de la violència masclista i el respecte a la diversitat d’orientació i identitat sexual. Ensenyar aquests valors no és adoctrinar. És transmetre eines essencials per al futur del nostre alumnat i de la societat en general. Entenem que adoctrinen els que, des de les seves conviccions religioses i conviccions personals, intenten imposar-los al conjunt de la societat. Ple d’STEs – Intersindical / Madrid, 15 de juny de 2019 |
Marian Moreno Llaneza és membre de SUATEA i redactora del Programa Skolae
Les dones i els nous reptes de la Formació Professional
Has duit mai el teu cotxe a arreglar i el mecànic que t’ha atès era una dona? O telefonar al lampista perquè tens un problema amb el termo i que hagi vengut una senyora a reparar-lo? La bretxa de gènere en algunes professions també es manifesta a les aules de Formació Professional. Malgrat els avenços de les darreres dècades, algunes professions continuen marcades per la diferència entre gèneres. No és fàcil fer previsions sobre quins seran els perfils professionals existents a curt termini. Ens cal molta educació i una estructura familiar sòlida i l’orientació en els centres escolars que ensenyi i conscienciï des de la infància que les dones i els homes hem de tenir les mateixes oportunitats laborals sense que el gènere en sigui un obstacle.
Actualment a les Balears hi ha 15.970 alumnes matriculats a cicles de Formació Professional. Els indicadors d’escolarització dels cicles formatius mostren una situació estable pel que fa a les pautes d’accés d’ambdós sexes. Mentre que a la FP Bàsica el 71% són al·lots, els cicles de grau mitjà s’han consolidat com una opció formativa paritària, i als cicles de grau superior el 51,2% dels matriculats són dones.
La bretxa de gènere en algunes professions també es manifesta a les aules de Formació Professional
Les preferències predominantment femenines a l’FP Bàsica són: Perruqueria, Estètica i Imatge Personal. Als Cicles de Grau Mitjà (CFGM) trien preferentment Gestió Administrativa, Cures auxiliars d’infermeria, Perruqueria i Estètica. Encara tenen una presència escassa a les industrials: Electricitat, Mecànica i Informàtica, que segueixen copades per un alumnat majorment masculí. Als Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) les dones s’inclinen majoritàriament per Administració i Finances, Assistència a Direcció, Integració Social, Educació Infantil, Gestió d’Allotjaments Turístics, Guia, informació i assistència turístiques, Higiene Bucodental, Imatge per al Diagnòstic, Laboratori Clínic, Pròtesis Dentals i Dietètica. Les dones que accedeixen a l’FP demostren un rendiment educatiu sensiblement superior.
El nivell educatiu és un indicador del capital humà i del nivell de competències de la població. La manca de prestigi dels estudis d’FP en el nostre país és una qüestió que ve de lluny. Els CFGS són l’opció formativa que més ha aconseguit prestigiar-se. Es tracta d’uns estudis que, alhora que incorporen un important contingut pràctic, proporcionen nivells de qualificació professional superiors. A poc a poc es posa en valor la formació professional, en totes les seves modalitats (presencial: bàsica, de grau mitjà i de grau superior; dual i a distància) com una eina que permet a una part de la població realitzar una formació més orientada a les demandes del mercat laboral, i també permet, als treballadors en actiu, actualitzar i ampliar les seves competències.
Els cicles formatius, per algunes famílies, docents i orientadors, es continuen valorant com una opció formativa de segon ordre, un fet que ens indica que aquesta oferta formativa no està prou prestigiada. A les universitats d’arreu de l’Estat s’ha pres consciència que qualque cosa falla en l’orientació als estudiants de secundària quan el 41% dels estudiants afirma que a l’institut no se’ls va informar sobre les opcions que ofereix l’FP. A Catalunya, per primera vegada, el sector industrial cerca més tècnics d’FP que graduats universitaris.
Un dels punts destacats de l’estudi és la preferència de l’empresariat de les Illes per la Formació Professional sobre l’educació universitària
Per altra banda, la investigació que ha fet Educa 2020, amb el títol ‘Necessitats laborals de les empreses’ arriba a les següents conclusions:
- Vuit de cada deu empreses de les Illes tenen problemes per a trobar personal amb un perfil adequat. A les Balears els empresaris demanen més graduats en Formació Professional que universitaris, i també que la universitat s’adapti al món laboral.
- El món laboral a les Balears presenta moltes singularitats respecte d’altres comunitats autònomes. En destaca el fet que el 82% de les empreses de les Illes reconeix que té problemes per a trobar personal per cobrir la seva demanda de treballadors. A la resta de l’Estat espanyol, només el 63% de les empreses té aquest problema.
- Balears es mostra com la comunitat més forta pel que fa a demanda de treballadors. Un 51,6% de les 158 empreses enquestades assegura que la seva plantilla augmentarà i ni una té previst reduir el personal. A la resta de l’Estat, un 47,1% incrementarà la plantilla i un 5,9% la reduirà.
- Un dels punts destacats de l’estudi és la preferència de l’empresariat de les Illes per la Formació Professional sobre l’educació universitària. Així, el 34,8% dels enquestats indica que la formació que necessita la seva empresa és Formació Professional de Grau Mitjà, gairebé el doble que el 17,9% de les empreses estatals; i un 21,8% es decanta per la formació de Grau Superior. En canvi, només un 26,5% dels empresaris requereixen titulats universitaris, mentre que la mitjana espanyola és del 42,3%.
- Les titulacions d’FP més demandades a les Illes són Hoteleria i Turisme, Electricitat i Electrònica i Instal·lació i Manteniment. Els titulats universitaris més demandats són els de Salut, Economia i Empresa i Enginyeria.
- Les necessitats són que la universitat s’adapti a les demandes de les empreses i millori, entre altres coses, la formació en idiomes.
- El perfil que prefereixen les empreses balears és el de tècnic especialitzat, que requereix sobretot formació d’FP de Grau Mitjà i Superior. Aquests dos tipus d’estudis sumen el 77% de la demanda de formació de les empreses. Un 89% dels empresaris considera que la universitat no aporta als estudiants les competències requerides pel món laboral.
L’anàlisi de la inserció laboral dels titulats en formació professional a les Illes Balears dels cursos 2012-13 a 2017-18 feta per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca arriba a les següents conclusions:
- El mercat de treball cada vegada necessita més treballadors formats, amb habilitats específiques i que siguin capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants del mercat laboral. D’acord amb diversos estudis internacionals, en els propers anys es reduiran els llocs de feina poc qualificats i s’incrementaran els de mitjana qualificació.
- Una societat més formada repercuteix favorablement en l’economia de qualsevol territori, també a les Illes. L’augment de les xifres de persones titulades d’FP implica beneficis tant a l’àmbit personal com a l’empresarial, i a l’economia en general.
- A l’àmbit personal és evident que les majors habilitats dels treballadors venen acompanyades d’un augment de l’ocupació i una reducció de l’atur.
- Les dades de participació i titulació en els estudis d’FP de les Illes Balears es troben per sota de la mitjana europea.
- Els titulats d’FP de Balears mostren, per una banda, unes taxes d’ocupació superiors a les dels estudis més generalistes i unes taxes d’inserció laboral que arriben al voltant del 75% tres anys després de la titulació.
- Dins dels grups d’estudis de formació professional, tenim que el pes majoritari es correspon als estudiants de Grau Mitjà.
- Quant a la distribució de les titulacions per família professional, les que mostren una major inserció en el mercat de treball de les Illes són Mecànica, Instal·lació i Manteniment, Hosteleria i Turisme.
- Pel que fa a la qualitat de la contractació, a causa de l’expansió econòmica, en els darrers anys es mostra un augment del pes de la contractació indefinida i un descens del pes de la de temps parcial, fets que posen de manifest la millora de la qualitat del treball entre els graduats d’FP.
- En conclusió, com es mostra en l’estudi, una bona formació té efectes, no només en la persona, sinó en la societat en què aquesta s’inclou.
El 2018 el Govern de les Illes Balears presentà el Pla Integral de Formació Professional. A pesar de tots els esforços que s’han fet per a ampliar l’oferta de cicles formatius a les Balears, en els darrers anys la manca de transport públic és un problema que encara no està resolt. Per exemple, si un alumne de Manacor vol estudiar el Grau Superior de Vitivinicultura a Felanitx, el poble de veïnat, no hi ha cap autocar per a anar-hi. Fins que no es resolgui aquest tema, només hi ha l’opció de desplaçar-se amb transport privat.
El curs actual té una oferta de 413 Cicles Formatius, 8 més que el curs passat: 88 d’FP bàsica, 200 de Grau Mitjà i 125 de Grau Superior. El nou curs incorpora 15 cicles nous, 11 dels quals són de nova implantació: 7 de Grau Mitjà i 4 de Grau Superior, un dels quals en modalitat dual.