Articles relacionats
Editorial
Tal com podem llegir en el material editat per l’Organización de Mujeres d’STEs-Intersindical amb motiu del 8 de març, “el feminisme s’ha desenvolupat i es desenvolupa com un procés fonamental per a l’assoliment dels valors socials d’igualtat i de llibertat en la societat, de tal manera que consideram d’una importància màxima desvetllar-lo al nostre alumnat”.
El feminisme i, amb ell la coeducació, són la base d’un canvi social important, no només per a aconseguir la igualtat laboral o salarial, per si mateixos prou importants. Des de les entitats que ens declaram feministes, com l’STEI Intersindical, exigim un canvi de societat estructural fet des dels fonaments, en què el neoliberalisme no hi tengui cabuda: una societat ecologista, antipatriarcal, diversa, plural… En definitiva, una societat en la qual totes i tots siguem lliures.
La bretxa de gènere s’ha obert encara més, perquè novament som les dones les que pateixen d’una manera més directa les conseqüències de la globalització neoliberal. Majoritàriament les dones fan les feines més precàries i més mal remunerades; la tasca de les cures, que no té retribució, és assumida per les dones. Segons Oxfam Intermon, 10,8 bilions de dòlars és el valor econòmic de les cures no remunerades que les dones duen a terme a tot el món.
Totes aquestes polítiques no només afecten la població, sinó també el medi ambient. Fa poc mesos s’ha celebrat a Madrid la Cimera del Social pel Clima, conclosa sense que s’hagi arribat a acords significatius que acabin amb el deteriorament del planeta; en aquests moments, ens trobam en un camí de no retorn. Cal replantejar estratègies i donar veu al feminisme, perquè el feminisme és necessari i les alternatives que planteja són fonamentals per a salvar el planeta.
El feminisme s’ha desenvolupat i es desenvolupa com un procés fonamental per a l’assoliment dels valors socials d’igualtat i de llibertat en la societat, de tal manera que consideram d’una importància màxima desvetllar-lo al nostre alumnat”
Organización de Mujeres d’STEs-Intersindical
Les dones estan molt més sensibilitzades. No és gratuït que moltes activistes mediambientals siguin dones. Defensen la Terra, perquè saben que és imprescindible cuidar-la, respectar-la i mantenir-la, ja que és la que ens dona vida. No oblidem Berta Cáceres, d’Hondures; Laura Vásquez, de Guatemala i Emilsen Manyoma, de Colòmbia, que han estat assassinades per defensar el seu entorn, com han fet i fan altres defensores del medi ambient.
No podem passar per alt l’atac que rep en aquests moments l’escola i sobretot la coeducació per part de partits i entitats de la dreta extrema i de l’extrema dreta, amb la proposta del “pin parental” al qual ens hauríem de referir més aviat com a “veto parental”. Una mesura que, tot i no tenir un perill legal, pot arribar a tenir un perill “real”, ja que pot aconseguir que el professorat deixi de fer educació per a la igualtat i la diversitat sexual per por i, llavors, passi a la inacció. Per tal d’evitar aquest extrem, des de l’STEI Intersindical reclamam que hi hagi estructures i recursos per part de l’Administració perquè els i les docents comptin amb una estructura que els protegeixi, els ajudi i els assessori.
La paradoxa més curiosa d’aquesta croada contra el que l’extrema dreta anomena “adoctrinament” escolar és que la lideren aquelles persones, institucions i partits que insisteixen en defensar l’ensenyament d’una determinada confessió religiosa, la de sectors ultracatòlics i ultrasectaris, en tots els trams del sistema educatiu.
Davant això, com a docents estam obligats a garantir que els nostres joves puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats, construir lliurement la seva personalitat, accedir a la cultura sense censures i, en definitiva, preparar-los per a l’exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica.
XII Congrés de l’STEI Intersindical
Els dies 24 i 25 d’abril de 2020 havia de tenir lloc en el Casal Pere Capellà d’Algaida el XIIè Congrés de l’STEI INTERSINDICAL amb el lema “HI SOM!”. Els congressos del nostre sindicat, que se celebren cada quatre anys, tenen la finalitat de fer balanç del treball realitzat, poder debatre i aprovar les línies organitzatives i d’acció sindical, així com també l’elecció de les persones que conformaran els diferents òrgans de direcció de l’STEI INTERSINDICAL.
Des de l’STEI INTERSINDICAL tenim el ferm convenciment que el nostre model sindical s’ha de transformar en el sindicalisme del futur, i aquest fet ens compromet a seguir avançant i a consolidar-nos en els sectors on vàrem néixer; i a l’extensió de la nostra Intersindical a altres sectors, amb el plantejament d’alternatives organitzatives, de mobilització i d’adequació a les noves realitats que afloren en els diferents àmbits en què podem actuar.
Després d’una època convulsa, herència d’una crisi econòmica i unes polítiques que varen retallar molt significativament els drets i recursos de la ciutadania i de les persones treballadores, el nostre sindicat va iniciar un procés de recuperació dels drets perduts que ha donat el seu fruit. Aquest fet ens demostra que ens cal un sindicat fort, obert a la participació de la seva afiliació, garant dels nostres drets, adaptat als nous temps i als nous reptes als quals hem de fer front, però fidel a l’esperit i a les ganes de revolta democràtica que ja eren ben nostres fa més de 40 anys. Des de l’STEI INTERSINDICAL seguim apostant per una resposta contundent als atacs que puguem patir les persones treballadores, els retalls en els serveis públics, així com també en la defensa del nostre territori i dels nostres drets lingüístics i culturals.
La vostra presència i la vostra militància és més necessària que mai per tal que, a través d’aquestes experiències, puguem construir un futur millor.
Arriba la ‘Pissarra Digital’
Estam molt contents de poder-vos fer partícips de la posada en marxa de la Pissarra Digital. Trobareu tota la informació al voltant d’aquesta qüestió a un article que podreu llegir en aquesta mateixa revista digital.
Presentació del calendari 2020: Temps de dones, dones en el temps
Presentació del calendari 2020 ‘Temps de dones, dones en el temps’
El divendres 24 de gener va tenir lloc la presentació del Calendari 2020 de l’STEI Intersindical, Temps de dones, dones en el temps, i fou tot un èxit. Es va celebrar a Palma, a Rata Corner i, atès que està dedicat a les dones músiques, es va poder gaudir de les actuacions del Cor de Dones Codàlia, que impregnà l’espai d’una aura màgica; Marga Rotger, que ha cantat cançons d’empoderament i sororitat de les dones com el seu (juntament amb Joana Abrines) “Som Tantíssimes”; el duet de violoncel·listes Rosa Cardona i Fuensanta Martínez, amb una actuació magistral, i la cirereta del pastís: Miquela Lladó, acompanyada de Jordi Tugores a la guitarra, varen interpretar poemes musicats de dues grans poetes, Maria Antònia Salvà i Maria Mercè Marçal, gran referent feminista tres voltes rebel.
Aquest calendari, realitzat per l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical, fa un repàs de les músiques de l’Antiguitat, amb Safo de Lesbos, passant per les esclaves cantaires d’al-Àndalus, dones músiques que varen ser les principals contribuents i conductores de la transmissió de les arts durant l’edat d’or de l’Islam a la Península Ibèrica. A l’edat mitjana, amb les trobairitz, desconegudes durant segles.
Al Renaixement, el “Concerto delle done (o delle dame)”, grup professional de cantants femenines. I M. Anna Mozart, música destacada del classicisme que va abandonar la carrera musical per a dedicar-se a ser una abnegada mare i esposa. I, finalment, a partir del mes de juny, presenta les músiques de l’època actual: Giselle Ben Dor, Wendi Carlos, Concha Buika, Pinar Toprak…
Les fantàstiques il·lustracions han estat realitzades per Cristina Nogales Aranda, que ha imprès el seu caràcter personal a les diferents imatges: Maria Anna Mozart representada tocant el piano amb les mans fermades pels cordons de la seva cotilla; Cindy Lauper i la frase de la seva cançó en versió feminista “Girls just wanna have fundamental rights”, etc.
Una altra característica del calendari és que substitueix les efemèrides habituals per cites referents a dones o esdeveniments relacionats amb les lluites feministes. Al final, inclou una proposta d’activitats per cadascun dels mesos de l’any i per cadascun dels nivells educatius des de primer cicle d’infantil fins a batxillerat i persones adultes.
Presentació també a Manacor
L’acte de presentació a la capital del Llevant va ser el dissabte dia 25 de gener. L’encarregada de donar inici a l’acte va ser Sandra Serra, responsable de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical, que comentà que a altres territoris de l’Estat espanyol es feien presentacions d’aquest calendari didàctic i coeducatiu de manera conjunta: “Un calendari que es fa des de l’any 2005 amb la intenció de visibilitzar les dones i que, a partir del 2006, va introduir les programacions didàctiques”.
Serra insistí en el fet que “el dia a dia de les dones no és fàcil” i que les dones que apareixen en el calendari “són referents”; un calendari en el qual la música és la protagonista amb una efemèride per a cada dia de l’any relacionada amb les dones. També comentà que el calendari que edita l’Organización de Mujeres es fa en les distintes llengües de l’Estat i que cada any l’elabora una il·lustradora jove “que hi aporta la seva visió feminista”.
A continuació Bel Llull, de l’STEI Intersindical de Manacor, presentà les tres dones músiques que prendrien part a l’acte de Manacor amb una petita pinzellada de cada una de les artistes: Bàrbara Duran, Francesca Suau i Lidia Pérez, “tres dones músiques amb lletres majúscules”, segons les seves paraules.
La musicòloga i professora de l’IES Mossèn Alcover Bàrbara Duran fou l’encarregada de presentar el calendari i de guiar i introduir totes les actuacions. Agraí a l’STEI Intersindical l’elaboració d’un calendari dedicat a les dones músiques i es queixà del poc reconeixement que tenien les dones artistes “amb menys visibilitat social, amb menys recorregut” que els seus companys homes.
Duran anà resseguint les pàgines del calendari i féu menció de les dones músiques que hi figuraven: des de la poeta Safo i la introducció de l’estrofa sàfica fins a la importància del passat islàmic i de tantes dones que eren “entrenades per cantar i ballar”, o aquelles amb la tasca encomanada de “tocar en la intimitat”. També es referí a les trobairitz o a figures com Maddalena Casulana i el gran patrimoni que s’havia conservat en els convents femenins.
En el seu recorregut per la història de la música, Bàrbara Duran cità la gran figura d’Elisabeth Jacquet de la Guerre i, ja dins el classicisme, destacà la gran vàlua de dues músiques com Anna Mozart o Fanny Mendelssohn, germanes de dos músics que havien tapat del tot el gran mèrit d’aquestes dues dones. També esmentà Clara Schumann i els seus grans esforços per mantenir la família i, entrats en el segle XX, la gran tasca de Rosa García Ascot.
Les intervencions de Bàrbara Duran s’anaven alternant amb diferents peces de música, com la interpretació d’un motet o un poema d’Antoni Vidal Ferrando, “No tenc secrets per a tu”, musicat per Francesca Suau que interpretà Lidia Pérez. Fins i tot va fer cantar als assistents un “Al·leluia”, d’una cançó del cicle de la Pasqua relacionada amb el tema de “Deixem lo dol”.
Bàrbara Duran va cloure una intervenció magistral, que se’ns va fer molt curta, amb una queixa referida al contingut del calendari de l’STEI Intersindical: “hi falten les dones glosadores!”. I per això, les tres dones músiques posaren punt i final a l’acte amb una glosa que va interpretar cada una d’elles. Són aquestes:
En aquesta gran ciutat
On treballam de valent,
El primer dels sindicats
Fou de les dones perleres.
L’art també té nom de dones
L’STEI enguany s’ha lluït,
Les compositores bones
Al calendari han sortit.
Sindicat de tots i totes
No vos podeu adormir,
Seguiu defensant amb forces
Drets, llengua i país.
Presentació a altres indrets
En dates recents al tancament de l’edició de la Pissarra, va tenir lloc l’acte de presentació del calendari a Inca el propassat 12 de febrer i dia 12 de març a Eivissa i a Menorca.
Montserrat Nadal, coordinador de Pissarra