Articles relacionats
Entrevista a Margalida Solivelles
Margalida Solivelles Lladó (Selva, Mallorca, 1957) acaba de publicar Illes escapçades, un recull de “cròniques aïllades” que expliquen de manera clara i directa un perquè del nostre present polític i lingüístic.
Com valores la política lingüística d’aquests vuit darrers anys de pacte de progrés?
Els primers mesos s’anul·laren decrets i lleis de José Ramon Bauzá, però tenc la sensació que després la iniciativa va quedar estancada. No es feren passes enrere, però tampoc s’avançà gaire.
Quins són els teus auguris en matèria lingüística per als anys vinents?
Tornarem a la situació que teníem en temps de J. R. Bauzà i de Jaume Matas, quan es va crear IB3. Posaran més pel·lícules en castellà i no s’avançarà en més mitjans de comunicació. La lluita serà què passarà a les escoles. L’única oferta que té VOX per governar aquí és exigir en temes d’idiomes. Fa aquestes peticions perquè, a canvi, deixa que la Conselleria d’Urbanisme faci el que vulgui? El que està clar és que
aquesta política de segregació és inviable a la pràctica. A més, Margalida Prohens no pot tornar a fer enrere ni la Llei de Normalització Lingüística, que va aprovar el seu partit, ni el Decret de Mínims.
Creus que l’escola és l’últim reducte de la llengua pròpia? L’únic espai cohesionador?
Sí, no n’hi ha cap altre. Ho tenen molt clar, si es carreguen l’escola tenen molt guanyat. La lluita primera és l’escola. De la mateixa manera que només tenen aquest tema dins el cap, també ho tenen molt difícil aconseguir-ho perquè canviar aquesta dinàmica tan potent és molt costós. Durant el temps del TIL el professorat es va fer seves les famílies, i qui lluita contra aquesta massa? Un temps els mestres no estaven gaire valorats, però després del TIL va canviar aquesta visió.
Passa una mica com amb els metges. Tenen un poder. Si et diuen “pren això”, ho fas. I si un mestre et diu “el teu fill ha de fer això”, tret d’algunes excepcions, ho fas. És aquest el poder.
Expliques que el que va provocar la dimissió de Cristòfol Soler no fou el seu posicionament lingüístic sinó intentar “fer canvis en àrees sensibles com eren el territori, l’economia i el turisme.” Creus que el TIL de J. R. Bauzà fou una cortina de fum per aprovar la Llei turística de Delgado?
J. R. Bauzà just abans de ser president confonia el Decret de mínims amb la Llei de Normalització Lingüística. El tema de l’idioma no li importava gens ni mica, però li donava protagonisme. Se sentia com el Cid Campeador. Amagava altres coses? Sí, però la Llei Delgado no l’han modificada aquests darrers 8 anys de pacte de progrés. És el colador del sector hoteler i de la restauració per ampliar i poder fer beach clubs a les terrasses. Això ja ha arribat als pobles. Demanen permís per fer un restaurant i després, a l’empara de la Llei Delgado, demanen una ampliació per posar taules i música a l’exterior. El pacte de progrés no ho ha tocat.
Per què creus que s’hi tornen a posar? Atacar la llengua és un eix vertebrador de la dreta illenca o respon més a un imperatiu de les FAES?
És el més fàcil perquè com que el tema de la llengua els és igual és com pegar tirs a una cosa que a tu no t’interessa. És un interès polític del moment. Els és molt més difícil regular la construcció, per exemple, perquè hi tenen molts d’interessos.
Al debat a IB3 sobre els resultats electorals del maig de 2023 afirmares que el PP havia guanyat ignorant el que sabien que era el problema principal de la ciutadania: la massificació. Creus que l’elecció de llengua podria ser l’actual cortina de fum del pacte PP-VOX?
Quan pacten els partits tenen un full de ruta. Estableixen un pacte de no-agressió. VOX no té gaire discurs més. És com Ciutadans. Quin era el seu discurs? El PP té altres interessos de més volum econòmic. Els hotelers afirmen que la culpa de la massificació és el lloguer vacacional i no surten d’aquí. Tots els tirs del govern de na Prohens van per aquí. No parlen de les places il·legals dels hotelers quan, de fet, els primers que varen fer lloguer vacacional varen ser ells mateixos, que llogaven els apartaments de devora quan tenien overbooking. Són dos mons molt poderosos.
Veus solidesa al suport actual al català del PSOE?
Sí, perquè tot depèn dels interessos polítics del moment i ara hauran de fer gestos. Si en aquesta conjuntura PP i VOX reculen, això és un motiu de crítica política.
Quin recorregut vaticines a la persecució política del català per part de VOX?
Sostenir un grup parlamentari basant-se en un tema lingüístic no té recorregut. En haver segregat l’alumnat, què serà el següent? Prohibir que tu i jo parlem en català?
Quin paper hauria de ser el de MES en l’aspecte lingüístic?
A la darrera legislatura la llei d’educació va estar a punt de sortir amb el castellà com a llengua vehicular. Què va fer MES aquí? A vegades els ha faltat pegar un cop damunt la taula quan aquestes coses estan a punt de passar. No sé si respon a un plantejament de compartiments estancs. Hi ha temes que han de ser línies vermelles que no es poden creuar.
Des de fa anys les Illes són receptores d’un nombrós contingent estranger que no té cap contacte amb la llengua ni amb la cultura pròpies. Com s’hauria d’enfocar lingüísticament aquest tema, si és que es pot tractar d’alguna manera?
Una de les feines que s’hauria d’haver fet aquests darrers vuit anys és focalitzar la tasca en aquest sector perquè, altrament, depèn de la voluntat i l’actitud personal. Hi ha una part d’estrangers que tenen aquesta actitud i això és un signe d’intel·ligència, però no crec que sigui majoritària, sobretot entre la gent provinent de Sud-amèrica. On es detecta tot això? Normalment quan vas a comprar al supermercat o a uns grans magatzems. Les caixeres et parlen en castellà però si tu els parles en català elles et contesten perfectament en català. Això és perquè són generacions que han anat a escola. Vaig anar a comprar a una botiga de mobles del polígon d’Inca i el depenent em parlava en castellà, però tot d’una va canviar de llengua. Com que tenia accent valencià li vaig demanar si era del País Valencià. Em contestà que era d’origen andalús. La seva família havia anat a fer feina a Eivissa i havia après el català allà. Tots els seus professors eren valencians i només parlava en català amb ells. Per això tenia accent valencià.
Observes concomitàncies entre la persecució lingüística als diferents territoris dels Països Catalans?
A Catalunya no tant però al País Valencià és igual o pitjor. Estan fent el mateix. Els governs balear i valencià són molt paral·lels. Parl sovint amb Pepa Ferrer, la corresponsal de TV3 al País Valencià i m’explica que no és fàcil entrar amb les càmeres de TV3. Jo no he tengut mai aquest sentiment, a l’inrevés, he viscut uns anys en què era motiu d’alegria que TV3 arribàs per fer un reportatge.
La periodista Maria Resa, autora de Com plantar cara a un dictador, alerta de la potència estructural de les fake news i arriba a afirmar que Facebook és un perill per a la democràcia. Segons la teva opinió, quin és l’estat de la llibertat de premsa a la nostra comunitat?
Els mitjans informatius i les empreses estan malament a nivell econòmic i la llibertat de premsa va lligada a això. No pots fer periodisme d’investigació si has de fer tele, ràdio i pàgina web. El perill són les notícies falses a les xarxes socials i que la gent del carrer no destrii si són certes o no.
Quines són les fake news sobre la situació sociolingüística del català a les Illes?
Que no puguin venir metges ni infermers perquè els demanen el nivell de català quan el problema és que l’habitatge és molt car. Això és una fake new grossíssima. Els donaven dos anys per treure’s el català quan molts venen només per un o mig any! Donen la culpa a l’idioma d’una mancança que és estructural. No venen tampoc cambrers perquè no tenen on allotjar-se i a aquests no els demanen cap certificat de català.
Als anys 80 a les Balears prenguérem consciència lingüística gràcies a TV3. Un 33% dels canals de televisió parlaven en català i molts no catalanoparlants sentien curiositat i ganes d’aprendre’l. Avui dia, amb l’streaming, el català ocupa una posició molt minoritària. Com es podria augmentar la presència del català en el món audiovisual?
Les plataformes han estat letals. Ara TV3 ha presentat la gran plataforma 3.cat que es vol posicionar en aquest mercat internacional en continguts catalans. Ha creat també un canal de programació infantil, que havia quedat de banda. Crec que hauria d’haver mantingut la firma TV3 sense inventar un nom nou. Si TV3 té prestigi s’ha d’aprofitar.
Margalida Solivelles, TV3, Inca.
2 de Novembre de 2023
Carta a la meva Guatemala des del confinament per la pandèmia de la COVID-19
Text elaborat a partir de ressenyes i comentaris rebuts d’amics i dels nostres socis locals a Guatemala
A Guatemala, un país en què la pandèmia del COVID-19 ha col·locat en Juan, en Pedro, na María… en un costat de la balança, i en l’altre la patronal agrupada en el CACIF (Comitè d’Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres). El qui mou el centre de la balança és el Govern.
Lamentablement la balança es va decantar del costat dels diners, dels patrons d’aquest país, de la banda dels quals contracten i donen el finançament al titella que maneja el Govern.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article. La majoria, que no tingui accés a una de les mascaretes que distribuirà el Govern, utilitzarà una de tela (això i res és el mateix), per a evitar ser sancionat. Sembla que el Govern vol, com sempre, amagar la nostra miserable realitat.
Una mascareta de bona qualitat avui dia pot costar entre 4 i 5 euros, no a preu de mercat negre, que sembla ser l’únic proveïdor ara mateix, ja que ni els hospitals nacionals ni l’Assegurança Social estan proveïts d’aquest material; un preu que la fa inassolible per a més del 60% de la població. Així doncs, si creuam pobresa i realitat el resultat serà una eminentment calamitat sanitària i social. Si als possibles escenaris hi afegim la pressió dels amos del capital perquè el Govern accedeixi a la reobertura dels centres comercials, el nostre futur no serà molt diferent del que s’ha viscut fins avui dia pel poble equatorià.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble.
Cal que el senyor president, Alejandro Giammatei, s’abaixi el seu salari i el de tot el seu gabinet, que pressioni el legislatiu a treballar amb una tercera part del seu sou i sense privilegis, que redueixi a una tercera part el salari de la cúpula militar. No els veig fer res en aquests moments per al poble, com en tota la història democràtica del país. No ha d’exonerar d’impostos l’empresariat per donacions, el poble no ha de rebre almoines dels qui són els culpables d’aquesta realitat econòmica i social de Guatemala.
Ara és el moment de fer pressió sobre aquest grup delinqüencial, lluny d’acollir-lo amb negocis a l’ombra de l’Estat. Cal exigir, a través de les institucions del Govern encarregades de protegir el poble, que facin una vigilància exhaustiva per a evitar l’acaparament i l’augment de preus de productes que avui, en aquesta crisi sanitària, són vitals per a la supervivència de la veritable Guatemala, la pobra i desnodrida.
El Govern d’Alejandro Giammatei ha pretès des del seu inici donar una resposta neoliberal a una problemàtica sanitària i social, cosa que no pot ser possible. És del tot estúpid arribar a considerar una solució des d’aquesta perspectiva econòmica.
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble
El Govern està sota les ordres dels empresaris del CACIF. Sí, una nova organització delinqüencial. Dic nova, encara que són els mateixos delinqüents de sempre però ara en noves posicions d’atracament; sempre ha pres i ha intentat imposar les seves postures al servei de la minoria, afavorint menys del cinc per cent de la població, percentatge en el qual es troben els seus financers, els seus patrons, les seves noves relacions.
Sí, senyor president, vostè:
1. Va blindar amb exoneracions de quotes patronals a l’Assegurança Social a l’empresariat.
2. Va intentar, amb maniobres a l’IGSS, afavorir l’empresariat.
3. A través dels seus aliats delinqüents del legislatiu, exonerar l’empresariat durant cent anys el pagament d’obligacions tributàries.
4. Va rondar el fantasma d’un increment als combustibles, sempre afavorint un grup empresarial i altres que blanquegen diners provinents del narcotràfic en aquest tipus de negocis.
5. Va aprovar, al costat dels seus companys diputats, una ampliació pressupostària de milers de milions de quetzals, de la qual menys del deu per cent afavorirà el poble pobre i miserable.
6. Pretén obrir centres comercials en el major repunt de l’epidèmia, per a afavorir i respondre a la pressió que sobre el Govern exerceixen els seus patrons.
7. El seu Govern i els altres poders de l’Estat no s’estrenyen el cinturó, però com sempre només el poble se l’ha d’estrènyer i continuar omplint de fam el seu aparell digestiu.
8. Ha escoltat els amos del capital per a la presa de decisions, però ha tancat l’orella als especialistes de la salut, que són els obrers de la medicina, que saben i coneixen la porqueria del Sistema de Salut guatemalenc.
9. Polititza el lliurament d’ajudes econòmiques i de queviures, retarda el lliurament de mascaretes per a posar propaganda en aquestes.
10. Vostè s’omple la boca amb la paraula “Déu”, amb la seva patètica cara de màrtir.
Ja n’hi ha prou de disfressar el seu Govern, senyor president, no posi aquesta disfressa de posat popular quan se li escapa el vestit empresarial que porta sota; no tracti de convèncer el poble de la seva aparent bona voluntat. Deixi de fer-se el màrtir a través d’expressions religioses, sigui senzillament un ésser humà recte i honest; equipi els hospitals amb els subministraments essencials per a protegir la vida del personal de salut.
Senyor president, estar al costat del poble és fàcil i sobretot humanament gratificant.
Encara no puc escriure una acció pensada per al poble i per al poble.
La meva Guatemala, cuida’t i somniem durant el nostre confinament que un dia, més prest que tard, puguem veure que ja no hi ha fills immorals i traïdors en el poder, com vostè, Sr. President.