Articles relacionats
Carta a la meva Guatemala des del confinament per la pandèmia de la COVID-19
Text elaborat a partir de ressenyes i comentaris rebuts d’amics i dels nostres socis locals a Guatemala
A Guatemala, un país en què la pandèmia del COVID-19 ha col·locat en Juan, en Pedro, na María… en un costat de la balança, i en l’altre la patronal agrupada en el CACIF (Comitè d’Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres). El qui mou el centre de la balança és el Govern.
Lamentablement la balança es va decantar del costat dels diners, dels patrons d’aquest país, de la banda dels quals contracten i donen el finançament al titella que maneja el Govern.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article. La majoria, que no tingui accés a una de les mascaretes que distribuirà el Govern, utilitzarà una de tela (això i res és el mateix), per a evitar ser sancionat. Sembla que el Govern vol, com sempre, amagar la nostra miserable realitat.
Una mascareta de bona qualitat avui dia pot costar entre 4 i 5 euros, no a preu de mercat negre, que sembla ser l’únic proveïdor ara mateix, ja que ni els hospitals nacionals ni l’Assegurança Social estan proveïts d’aquest material; un preu que la fa inassolible per a més del 60% de la població. Així doncs, si creuam pobresa i realitat el resultat serà una eminentment calamitat sanitària i social. Si als possibles escenaris hi afegim la pressió dels amos del capital perquè el Govern accedeixi a la reobertura dels centres comercials, el nostre futur no serà molt diferent del que s’ha viscut fins avui dia pel poble equatorià.
Un país en el qual el Govern repartirà 4 milions de mascaretes en una població de gairebé 18 milions d’habitants, i en el qual el major percentatge viu en pobresa i pobresa extrema, se sancionarà tot habitant que es mogui sense usar aquest article
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble.
Cal que el senyor president, Alejandro Giammatei, s’abaixi el seu salari i el de tot el seu gabinet, que pressioni el legislatiu a treballar amb una tercera part del seu sou i sense privilegis, que redueixi a una tercera part el salari de la cúpula militar. No els veig fer res en aquests moments per al poble, com en tota la història democràtica del país. No ha d’exonerar d’impostos l’empresariat per donacions, el poble no ha de rebre almoines dels qui són els culpables d’aquesta realitat econòmica i social de Guatemala.
Ara és el moment de fer pressió sobre aquest grup delinqüencial, lluny d’acollir-lo amb negocis a l’ombra de l’Estat. Cal exigir, a través de les institucions del Govern encarregades de protegir el poble, que facin una vigilància exhaustiva per a evitar l’acaparament i l’augment de preus de productes que avui, en aquesta crisi sanitària, són vitals per a la supervivència de la veritable Guatemala, la pobra i desnodrida.
El Govern d’Alejandro Giammatei ha pretès des del seu inici donar una resposta neoliberal a una problemàtica sanitària i social, cosa que no pot ser possible. És del tot estúpid arribar a considerar una solució des d’aquesta perspectiva econòmica.
Abans d’invertir en sindicats corruptes, xarxa viària, pagament de deute extern, és hora de prendre mesures radicals, pensar en el poble, governar per al poble i enfortir el sistema de salut amb tots els recursos possibles per a benefici del poble
El Govern està sota les ordres dels empresaris del CACIF. Sí, una nova organització delinqüencial. Dic nova, encara que són els mateixos delinqüents de sempre però ara en noves posicions d’atracament; sempre ha pres i ha intentat imposar les seves postures al servei de la minoria, afavorint menys del cinc per cent de la població, percentatge en el qual es troben els seus financers, els seus patrons, les seves noves relacions.
Sí, senyor president, vostè:
1. Va blindar amb exoneracions de quotes patronals a l’Assegurança Social a l’empresariat.
2. Va intentar, amb maniobres a l’IGSS, afavorir l’empresariat.
3. A través dels seus aliats delinqüents del legislatiu, exonerar l’empresariat durant cent anys el pagament d’obligacions tributàries.
4. Va rondar el fantasma d’un increment als combustibles, sempre afavorint un grup empresarial i altres que blanquegen diners provinents del narcotràfic en aquest tipus de negocis.
5. Va aprovar, al costat dels seus companys diputats, una ampliació pressupostària de milers de milions de quetzals, de la qual menys del deu per cent afavorirà el poble pobre i miserable.
6. Pretén obrir centres comercials en el major repunt de l’epidèmia, per a afavorir i respondre a la pressió que sobre el Govern exerceixen els seus patrons.
7. El seu Govern i els altres poders de l’Estat no s’estrenyen el cinturó, però com sempre només el poble se l’ha d’estrènyer i continuar omplint de fam el seu aparell digestiu.
8. Ha escoltat els amos del capital per a la presa de decisions, però ha tancat l’orella als especialistes de la salut, que són els obrers de la medicina, que saben i coneixen la porqueria del Sistema de Salut guatemalenc.
9. Polititza el lliurament d’ajudes econòmiques i de queviures, retarda el lliurament de mascaretes per a posar propaganda en aquestes.
10. Vostè s’omple la boca amb la paraula “Déu”, amb la seva patètica cara de màrtir.
Ja n’hi ha prou de disfressar el seu Govern, senyor president, no posi aquesta disfressa de posat popular quan se li escapa el vestit empresarial que porta sota; no tracti de convèncer el poble de la seva aparent bona voluntat. Deixi de fer-se el màrtir a través d’expressions religioses, sigui senzillament un ésser humà recte i honest; equipi els hospitals amb els subministraments essencials per a protegir la vida del personal de salut.
Senyor president, estar al costat del poble és fàcil i sobretot humanament gratificant.
Encara no puc escriure una acció pensada per al poble i per al poble.
La meva Guatemala, cuida’t i somniem durant el nostre confinament que un dia, més prest que tard, puguem veure que ja no hi ha fills immorals i traïdors en el poder, com vostè, Sr. President.
Educació: l’escut necessari
Beure palo mallorquí, aigua calenta amb rodanxes de llimona, infusió d’artemísia, te d’alls, llet de dona, orina infantil, metanol, etanol, infusió de gingebre, cafè… Gargaritzar amb sal; fer bafs amb aigua calenta o amb infusió d’eucaliptus; ingerir clorit de sodi, vitamina D, clorur de magnesi, aliments fermentats, oli de sèsam, plàtan… Polvoritzar amb lleixiu el cos o beure-s’ho, prendre el sol a més de 25ºC, banyar-se amb aigua calenta, practicar sexe cada dos dies… Aquests són només alguns dels pretesos remeis antivirus que han circulat per les xarxes durant aquests dies de confinament i que cauen massa sovint en un terreny adobat per la credulitat de molta gent. Pseudoteràpies diverses, absolutament inútils i, en alguns casos, prou perilloses.
Com s’ha dit a bastament, aquesta és una malaltia sobre la qual se sap ben poc, encara. I l’elevat grau d’incertesa, que es manté després de mesos d’haver aparegut al planeta, fa que tots girem la vista cap a la recerca científica i cap al sistema de salut en cerca de protecció enfront al perill cert de ser envaïts per aquest ésser tan petit i perillós, que viatja per tot el món sempre amb dues companyes: la por i la ignorància. Un clàssic en les epidèmies de qualsevol època. En tot cas, no deixa de sorprendre’m que en els temps actuals, a societats plenament escolaritzades i amb extraordinaris mitjans i xarxes de comunicació al seu abast, circulin amb tanta facilitat i ressò tota mena d’informacions enganyoses i superxeries, que s’accepten i difonen amb tanta frivolitat, i a voltes amb greu risc per a les vides.
Pens, en tot cas, que aquests sospitosos consells, a voltes innocus però també, en ocasions, temeraris, no és la ciència o el sistema sanitari qui els pot evitar, tot i que siguin també imprescindibles. Hi ha un altre escut que ens cal quan, tot sols, hem de prendre diàriament decisions per protegir-nos i protegir els altres, quan hem d’acceptar o rebutjar un consell suposadament sanitari o filtrar de manera adient la informació pretesament científica sobre dades estatístiques, origen de la pandemia, profilaxis i teràpies, protocols d’investigació biomèdica, etc. I també hem de menester aquest escut per rebutjar les inevitables teories de la conspiració. Quan hem de resistir les manipulacions i desvetllar les tergiversacions; quan hem de mostrar-nos crítics i actius davant aquells que, com sempre ha succeït, cerquen de treure profit econòmic, polític o ideològic de les desgràcies; quan hem d’organitzar-nos per defensar els béns i els serveis públics perquè ho continuïn essent i perquè millorin…
Aquest ésser tan petit i perillós, que viatja per tot el món sempre amb dues companyes: la por i la ignorància
Aquest escut, aquesta eina de protecció personal i col·lectiva, es diu educació. És d’un bon sistema educatiu –tan necessàriament públic com la sanitat– d’allà on surten els bons investigadors, els bons sanitaris, els bons professionals en general, però, ni més ni menys, també els ciutadans i ciutadanes crítiques, amb prou formació científica i humanística, amb anticossos contra els virus de la ignorància i l’estupidesa, i amb coratge i eines per defensar un model de món solidari, socialment just i ambientalment respectuós.
Confinats a ca nostra, aquests dies hem rebut diversos escrits, o hem assistit a debats amb un denominador comú: tractar d’acordar quins haurien de ser els trets fonamentals d’un món post-Covid on, ultra estar més preparats per enfrontar col·lectivament episodis sanitaris tan destructius com el d’aquesta pandemia, fóssim capaços de superar els grans desafiaments d’una crisi social, econòmica i ambiental que ja és present. Somnis –no sempre coincidents– sobre la societat que voldríem. Es parla sovint dels sistemes públics de sanitat i de recerca, de com emprar de manera sostenible els recursos, diversificar l’economia i fer-la més verda, aconseguir un transport més eficient i ambientalment respectuós,augmentar el sistema de protecció dels sectors socials més febles, reduir l’impacte de les nostres activitats d’esbarjo, potenciar la cultura…
És d’un bon sistema educatiu –tan necessàriament públic com la sanitat– d’allà on surten els bons investigadors, els bons sanitaris, els bons professionals en general
Idees molt vàlides i desitjables, al meu parer, però entre les quals trob a faltar, massa sovint, propostes adreçades no tan sols a dotar suficientment la nostra escola pública amb prou recursos econòmics, equipaments i els millors docents, sinó també per canviar profundament el model educatiu perquè pugui respondre a la crisi de crisis* en què ens trobam. Una educació que haurà de rumiar-se seriosament els objectius i les metodologies, una educació que ha d’ocupar, amb urgència, el centre del debat social i polític i comptar amb la implicació dels millors professionals. Encara hi som a temps.
(*) Moreno Tarín, S. (15/05/2020). «L’arribada de la COVID-19 en un context d’emergència climàtica. Les conseqüències d’una crisi de crisis». Mètode. Universitat de València. 11/05/202 0. https://metode.cat/noticies/covid19-emergencia-climatica.html